| |
Líquids
 diumenge 20/abril/2008 - 07:30  439  0
A mi, que tinc amb l'aigua una relació distant i exclusivament basada en les ablucions, el sidral que ens hem engiponat per obra i gràcia de la pertinaç sequera em té especialment entretingut.
Ja sé que no és un tema per fer-ne barrila, Déu nos en guard!, i vull fer constar que segueixo al peu de la lletra totes les mesures d'estalvi que les nostres autoritats tenen a bé fer-nos arribar.
Tot i amb això, no em puc estar d'agafar-me el tema com una deliciosa ocasió de comprovar el caràcter tenaçment minvant de la capacitat dels catalanets de treure'ns les castanyes del foc amb els mínims d'eficàcia i elegància que voldria que tinguéssim. Vist en el seu conjunt, l'espectacle és tirant a patètic.
Si no estigués clarament passada de moda, jo optaria per consensuar una tanda de rogatives amb el sant Cristo gros a primera fila per veure de solucionar el tema.
Com que de fet només m'alimento de lletra impresa, l'ocasió és apropiada per recomanar-vos que llegiu la narració "Deu-nos aigua, Majestat" de Raimon Casellas. El trobareu a "Les multituds", un recull que gira al voltant de la matriu de l'unanimisme i que fa de bon llegir.
Ara, si té caràcter promonitori o no, ho haureu de decidir vosaltres mateixos.
|
Contactes
Registra´t
