|
I quasi tot torna
dilluns 30/agost/2010 - 09:04 1739 6
A tocar del setembre, tot torna, encara que no visqueu els anys per cursos, la major part de la vida transcorre així, de setembre a juliol…
I torna la F1 que només havia fet tres setmanes de vacances, tres setmanes llargues pels que necessitem sentir i veure les evolucions dels cotxes sobre la pista, ahir petit regal, l’alonso que es veu que es un crack sota la pluja se la fot solet… aixxx que dura que és la vida dels campions…
I torna la lliga, i el barça com aquell que res pim pam pum… una victòria, i tornen les declaracions ponderades del míster, que ahir amagaven un orgull i una satisfacció difícil de dissimular.
I tornen els últims dies de fitxatges frenètics, dos dies per acabar de veure com queden les plantilles... I arriba marscherano i marxa ibra, i marxa “rajant” i molt... Les persones que estan dolgudes solen aprofitar aquest moments per abocar sempre de forma reflexiva i poc ordenada però en la que es pot llegir entre línies. I li diu filòsof al mister, com si això fos un insult... o com si un entrenador no pugui ser filòsof... Sincerament tampoc crec que Guardiola sigui un filòsof però en el mon del futbol, l’escàs contingut d’intel•lecte el fa que un senyor un pèl diferent el confonguin amb un filòsof.
I torna el madrid i l’espanyol.... mandra que fan tots dos, tant si guanyen com si perden... passem pàgina.
I tornen les reunions de pares a les escoles, i la compra de material i llibres... bé els d’eso ja compren ordinadors ( això es progrés... i si no és així com ho vènen).
I d’aquí a pocs dies torna la rutina diària, portar nens a l’escola, anar a treballar, tornar a casa, estar per la família i anar a dormir, per tornar a despertar i tornar a portar els nens a escola, és com la peli del dia de la marmota, però els dies tenen petites variacions, que més que distreure porten més feina, el dia que la gran va a anglès, que el petit va a futbol, el que la gran va a basket, el dia que....
I tornen els col•leccionables, jo decididament em trio el de reclams d’ocells, comencen per la oreneta...ja tinc el meu!!! Ara que si no, n’hi ha una de camions que segur que compleix les expectatives...
I tu que m’agradaria que tornessis no ho faràs...
I entre tot el que torna no hi ha res que em faci una il•lusió especial..... deu ser la depressió post vacances...
|
|
|