Hi he tornat.M’hi he parat uns instants i me n’he adonat de tant...
Mirall amic...aquell que em nego a trencar,perquè sempre has reflectit la meva realitat...
...aquell que em va tornar un dia un reflexe que vaig necessitar compartir des d’aquest racó...
...aquell que va ser font d’inspiració i motiu d’enveja per part de terceres persones i que una nit d’estiu van segrestar per dur-lo a un altre indret de la xarxa...
Tancaré la porta i et deixaré enrera,perquè així ha de ser.Però dins teu quedaràn amagats tots els petits reflexes d’un temps de la meva vida en aquest entorn que
mai ningú recuperarà...tan sòls jo me’ls enduré a la memòria després de fer-ne inventari,triant què val la pena i què no, amb la resta dels meus bàrtols.
I ara que m’he mirallat segurament per darrera vegada, veig una mirada perduda...trista...lleugerament apàtica...sense lluentor...
i aquest cop el reflexe no m’ha dit res.
I em sé conscient de que també m’enduré algun reflexe encara intens que si bé per voluntat i necessitat hauria deixat aquí dins teu,es nega a sortir del meu pensament per molt que lluiti contra ell...perquè va ser el reflexe més bonic que hi vaig veure mai.I segueix latent i intens tot i la llunyania en el temps...tot i els darrers aconteixements...tot i voler trencar-lo...el reflexe no s’esborra,ni tan sòls s’ha desdibuixat.
I cercaré allà on la vida em porta un altre mirall on mirallar-me novament...que em reflecteixi la nova realitat...que m’ensenyi una mirada centrada novament...
però aquest cop sempre m’hi mirallaré sola,no fós cas que tornés a quedar-s’hi dins un reflexe que algun dia em portés a dessitjar-lo trencar...
Doncs m’he demostrat que tot i voler fer-ho...en sóc incapaç.
haurien de ser com els que tenen en algunes botigues. T'emproves la roba i et queda perfecte.
I, quan arribes a casa, i te'l tornés a emprovar, resulta que el de l'habitació no et reflexa la mateixa imatge. Serà el llum?
L'únic espill en el que pots confiar és un fragment de vidre argentat.
Allà hi veuràs una Cebeta o una Erratica o una Tati en plenitud i amb decisió (que ja us vaig coneixent i sé que no soleu ser de cap altra mena...).
Els espills que parlen i et mostren com tu vols no t'emmirallen, només et venen i es venen. Un dia hi ha una Cebeta fantàstica i un altre et diuen "la Blancaneu és més d'això i d'allò que tu" i marxen.
Tampoc no et dic que et quedis estàtues de sal. Només que... saps què passa ?? passa que un dia és meravellós i un altre és normal i un altre no va tan bé, i passa que més tard tot torna a ser meravellós, PERQUÈ HO FAS TU.
Una abraçada L. !!
Podríem dir que va ser el meu primer mirall... l'hagués pogut trencar, amagar.. però no ho vaig fer. No deixa de ser una part important de la meva vida.
I no em penedeixo gens! Quan el miro, els records que tinc també són aquells primers records... i val la pena no oblidar-los ni amagar-los!!! Ara.. al principi no era fàcil, es clar...
Però qui sap quants miralls tindrem tots al llarg de la nostra vida!? en tot cas, i d'això n'estic segura, un reflex sempre és més bonic quan dues mirades es troben. Ànims!!! :)