| |
Pensaments...
 diumenge 29/agost/2010 - 01:37  1930  3
Per més precisa que intentes ser amb les paraules, sempre juguen amb nosaltres les imaginacions que es solapen en l'absència dels sentits que han confegit la percepció d'una persona. Que traidores les paraules, i com es claven quan pretenem oblidar les que hem llegit i les que hem dedicat.
Es molt dificil explicar la desconfiança que ens atrapa quan algú sincer ens vol tendir una mà, o potser ens aferrem a ella ignorants del que perdríem per arriscar-ho tot.
Potser si que glop a glop, la felicitat s'assaboreix amb més intensitat, hi ha un tipus de felicitat d'heli. La coneixem tots i totes es aquella que ens fa d'heli i ens eleva topant amb el sostre de limpossibilitat i que es fugicera i se'ns escapa de temps.
Hi ha una altra que va tapant la ferida, que potser no és tan notòria, però almenys saber que importes a algú ja és suficient, ja està.
No hauria de necesitar res més, tot això per dir que sempre acaben pagant justos per pecadors, i que malauradament vas perdent oportunitats (només la d'una mà) que et tendien, per pràcticar els hàbits que degut a les experiències ens fan protegir-nos, i al final de tant protegits som inassolibles,.
I ara mhe encongit, m'he clos una mica més fins a un punt que no em reconeixo.
Us abraçp
|
| |
|
Contactes
Registra´t
