| |
CINEMA: CONEIXERÀS A L´HOME DELS TEUS SOMNIS (Direcció: Woody Allen, Espanya/Regne Unit, 2010) Estrena: 27/08/2010
 divendres 27/agost/2010 - 01:20  628  4
Per fi arriba a les nostres pantalles (i en català també) del quart film “londinenc” de Woody Allen iniciat amb la magistral “Match Point” (2005), la delirant “Scoop” (2006), i la inquieta “El Somni de Cassandra” (2007). El realitzador de “Manhattan” (1979) tenia plantejat rodar una trilogia a la capital anglesa, però al sentir-se captivat per la ciutat, no va descartar a posar en marxa una nova película més (malgrat tenir projectes entremig com la sobrevalorada i propagandística “Vicky Cristina Barcelona” (2008) i la sensacional “Si la cosa funciona” (Whatever Works, 2009)).
Allen emfatitza amb el gris Londres els seus personatges “corals”, en aquest la familia Shepridge que es desestructura segons els seus designis que van més enllà d’uns marcs estables. I recorre a la comèdia amb retocs dramàtics per traçar el camí de cada un d’ells. El pare, Alfie (Anthony Hopkins) es gasta les seves inversions amb els serveis de la prostituta de luxe Charmaine (Lucy Punch) amb qui s’acabarà casant i concedint el que ella desitga; la filla, Sally, secretària del col.leccionista d’art Greg (Antonio Banderas) de la que està enamorada, té que aguantar les egoistes bronques del seu marit Roy (Josh Brolin) un frustrat aspirant a escriptor que sempre retoca la mateixa novel.la que no arribarà a publicar pèrò que trova un cert anhel d’inspiració en Dia, la “veineta”del costat. Sally intentarà seduir de totes totes al seu cap. I queda la mare, la principal víctima, Helena (Gemma Jones) que recorre a la vident Crystal (Pauline Collins) perquè no li doni més males noticies en un futur proper. I no és així, al poc temps, les seves obsessions per l’esoterisme la duràn a conèixer a l’amable i bon home de’n Jonathan (Roger Ashton-Griffiths), viduu i propietari d’una llibreria especialitzada en el tema.
El realitzador d’altres films com “L’Última Nit de Boris Grushenko” (Love and Death, 1975), “Hannah i les seves germanes” (Hannah and her Sisters,1986) o “Delictes i Faltes” (Crimes and Misdemeanors, 1989), aposta fort sense ser original. Però no li fa pas falta quan posa les seves cartes ocultes damunt la taula, esperant que ens ofereixi un equilibri anivellat que balli entre la comèdia sulfurosa (ex: Small Time Crooks, 1972) o el drama més sincer i emotiu (ex: Interiors, 1976). La majoria associem l’actor, director i músic de clarinet amb la comèdia políticament inocrrecta plena a rebossar de personatges tristos que, si a més a més Allen s’hi afegeix en totes les seves dots actorals i crec que ja no està per romanços als seus setanta-cinc anys, no podrem evitar deixar escapar més d’un somriure.
“Coneixeràs a l’Home dels teus Somnis” (2010) és l’equilibri perfecte del riure per no plorar. El patetisme burlesc per a unes aspiracions que aquí es queden entreobertes i que ha de ser l’espectador qui decideixi. Una cabriola intel.ligent en el sí d’una comèdia d’aquest estil, és a dir, madurament dramática però no original. Raó de més, no obstant, perquè les obsessions de Woody Allen (recordeu l’escandol que va muntar amb Mia Farrow al confessar-li en plors que s’avenia amb la seva filla adoptada Soon Yi, actual esposa) recaiguin en la decadència del concepte de la parella moderna, intel.lectual i, si és possible, de classe burguesa.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
