|
LA FESTA MAJOR DE LA POLICIA LOCAL
dijous 26/agost/2010 - 06:10 592 2
En el marc de les activitats que s’estàn desenvolupant a la Festa Major de Manresa, n’hi ha una que m’ha cridat especialment l’atenció. Primer de tot que sóc un habitual de la festa els darrers anys, però en els actes més meritoris; la Festa Major Alternativa (pels més ganàpies i els que resistim a continuar sent un “xiruques” que no som, assistint als concerts a ritme de cervesa i calimotxu); el Festival de Blues (pels que ja no ho som tan i m’incloc també perquè m’encanta el blues); el Castell de Focs (per a tots els públics sense edat ni condició) i l’esperat Correfoc amb el ball posterior a la Plaça Major.
Dic això perquè el que he vist aquesta tarda, no sé si era una activitat molt pròpia de la Festa Major per a una ciutat, o poble petit de setanta-cinc mil habitants, que descansa a l’estiu però no repara en aprofitar desde Sant Joan a fer remodelacions a la via pública, mentre una bona colla de Manresans se’n van de vacances abans que una altra pila els faci els relleu, i així fins setembre. Bona excusa aquesta per muntar uns embussos de trànsit, això sí justificats, de cal Déu. Ignorava si era la primera vegada que la feien aquesta activitat com ignoro també si l’any que vé tindrà poder de convocatoria. Perquè un cert poder provocació si que la tenia.
19:00 pm: El cas és que passejant a l’alçada de la cèntrica Plaça de Crist Rei, punt habitual de trovada entre colles i salutacions esporàdiques donada la situació privilegiada en què es trova (entre un carrer comercial, i al mig del passeig Pere III, la nostra rambla), han decidit exposar, com si es tractés d’una fira de l’automòvil, els vehicles de servei d’ emergència i Protecció Civil (bravo manresà Ramon Mora, mà dreta de’n Saura i que el va fer Director General de Protecció Civil quan va arribar a la Generalitat).
Durant aquest acte les sirenes no paraven de xisclar. Jo, des de més avall preuava les llums blavoses dels vehicles que podía realcionar directament amb els dels mossos o la policia local. Tothom que es trobava com jo, des d’un centenar de metres, si no estavem atents als programes “secundaris” de la Festa Major, ens ha vingut el cap primerament que alguna cosa passava. I certament ocorria.
M’arribo a l’esmentada Plaça de Crist Rei i em trovo des d’una furgoneta del SEM, a un camió dels bombers i els reclams estrella per al ciutadà mitjà emprenyat com és una unitat de la policía local i un altre dels mossos, seguint aquest ordre. Ja veies families saltant les tanques que limitaven l’event perquè els seus fills petits s’escapolien nerviosos per poder tocar la botzina de la local i els mossos, quan els pobres vailets innocents, no sabrán d’aquí uns anys que serán ells els qui els tocaràn els collons. Les cares de somriure de la canalla fregaven l’eufòria per algún dia captenir-se a ser agents de la policía en un futur. Que els hi passi ràpid la mania si segueixen així.
No obstant, la intenció de l’activitat era sana, doncs no deixa de ser una conscienciació de la ciutadania a l’hora de sensibilitzar-se de que si hi ha uns equips preparats per mantenir la seguretat, doncs han d’aprofitat l’hora i el momento (una tarda estiuenca on moltes families surten a escampar la boira, fer el got a la terrasses i comprar és el moment idoni).
Però s’han quedat enrera en convocatoria perquè uns cinc-cents metres avall, a la Plaça Sant Domènech organitzaven hora i mitja més tard unj aplec multitudinari i participatiu d’exhibició de parelles de balls de saló. L’acte ha arrasat.
Perquè serà? Per lógica on el ball, la gresca i la complicitat s’avenen allà no s’hi cap una agulla. Si en un acte anterior que et mires de reüll a mig pas, o per curiositat o perquè penses que ha passat alguna cosa, algú vol quedar molt bé amb tothom. I ho han fet bé. Necessiten propaganda els de la Policia Local. I no la fan pas, com tampoc ens fan cap favor, pels qui treballem a fora i, per tan, triguem més en sortir d’aquest poble gran amb un grapat de semàfors interminables, obres en punts on es produeixen els embussos més absurds, i que la seva “urbana” presencia no deixa de ser més que una anécdota per pixar-s’hi de riure si és que te’ls trobes algun dia, per casualitat, fent el seu numeret de braços a lo Eva Nasarre .
Apliqueu això si viviu en un poble gran.
|
|
|