| |
nova |
Quan es surt als diaris
Saturday, August 28th 2010, 6:52 AM
Quan es celebra el dia de la dona, l'any del disminuït físic, ... sempre penso que és un mal senyal. Vol dir que encara cal fer-ne esment per a protegir-los. Si cal protegir-los, vol dir que no estan en igualtat de condicions que els altres humans.
Quan algú surt en un diari és per algún fet especial (poc corrent).
Cal reconéixer que tot és començar. Que moltes vegades, la publicitat de l'estat d'un ent, ha originat un corrent d'opinió que ha promogut millores notables (no cal més que recordar el món dels llops d'abans i de després d'en Rodríguez de La Fuente).
L'article em sembla molt interessant en el sentit d'exemplaritzar un itinerari vital d'algú que ha remuntat un estat difícil, fent un canvi radical. S'ha demostrat a sí mateixa que podia fer coses noves, malgrat estar en un estadi darrer de la seva vida. Segurament, el fet que el canvi ha sigut a redós del seu fill, també ha ajudat.
La qualitat general de vida de les persones grans (com és que encara ens raca dir: velles?), ha millorat molt. Quan jo era petita les persones de més de cinquanta anys, sovint, anaven vestides de color negre. (Les meves àvies, com que éren vídues quan jo les recordo, sempre anaven de negre i amb mocador al cap). Ara les iaies sovint anem de color negre per pura estètica (mmmmm que sexi!!! je je je).
Gràcies veterà per passar l'article.
|
 |
vetera |
gràcies pels comentaris
Wednesday, August 25th 2010, 12:22 PM
zinc, imagino a l'àvia caminant cap a l'hort, amb el menjar del seu home dins d'un mocador de fer farcells, d'aquells de quadres petits marrons i negres. I tu si esperes tant, jo ja no et podré acompanyar...
clic, tens raó, la muntanya és més que una afició, és un sentiment, i com tots els sentiments, influencia la vida dels que el tenen.
Us adjunto l'enllaç d'un article d'en Lluís Foix avui a l'Avui.
http://avui.elpunt.cat/no ticia/article/7-vista/8-a rticles/209784-lescola-de -la-muntanya.html
|
|
zinc |
no siiiiiiiiiiiiiii
Wednesday, August 25th 2010, 5:47 AM
al final entre tots em fareu caminar,o no?.Bé plantejar-me ser avia encare no ho he fet,diguem que visc al dia,pero m´has fet recordar a la meva avia,gran caminadora,li portave el menjar a l´avi a l´hort,no tenia cotxe,mai es va plantejar el caminar com una necessitat de salut,si no que calia fer-ho o l´avi no dinabe,per ella era tant normal com beure aigua o menjars.se una taronja amb pà.Crec fermament que tot es dins el cap.Quant em jubili,faré com la Maria,caminaré.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
Contactes
Registra´t
673 
4
