| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vane80
|
|
| |
De llibres i sentiments
 dimarts 24/agost/2010 - 10:43  1128  5
La meva afició per la lectura es remunta a molts anys enrera, concretament al moment excate en què vaig aprendre a llegir. De sobte, vaig veure que davant meu s'obria un món inmens ple de fantasia, història, pors, amistats, amor i desamor... Sóc de l'opinió que tots els llibres, d'una manera o altra, ens han marcat. Cada llibre té darrera seu una història, una experiència, vivència...digueu-li com vulgueu.
Recordo que el meu primer llibre, evidentment de la col·lecció Vaixell de vapor (sèrie blanca), es deia "Kiwi"...No com la fruita, sinó com l'animal. Un animaló lletjot amb el cos pelut, bec llarguíssim i potes de gallina que, quan tot just era un ou, va anar a petar a una granja a l'altra punta del món. En poques pàgines, ens ensenyava que la diferència està en els nostres ulls. Es podria dir que era un cant a la integració. Me'l va comprar la meva mare quan vam anar amb el meu germà a Barcelona a la consulta del Dr. Barraquer. Estava tan concentrada desxifrant tot aquell garbuix de lletres que tenia al davant, que em van haver de dir tres cops que havien avisat a l'Uri per entrar a la consulta. ;-p
Un any més tard, pel meu aniversari, va venir un amic de mon germà i em va regalar un llibre pel sol fet de que "s'havia enterat" que m'agradava molt llegir... No sé a vosaltres, però a mi els amics del meu germà no em solien regalar res. I això em va impactar! :-) Sempre conservaré el llibre del Toni, encara que se'm desfaci a les mans, encara que el nostre "amic" Alzheimer no em deixi recordar per què el guardo.
I aixií podria continuar durant setmanes repassant cada llibre que reposa als prestatges de la meva habitació: alguns regalats, d'altres de lectura obligatòria a l'escola i l'institut, la majoria dels més recents autoregalats... Però no voldria ser un somnífer! Voleu un consell? Si us agrada llegir, autoregaleu-vos un llibre, no espereu que ho facin els demés. Clar que si us agrada llegir segur que ja ho haureu fet diversos cops...i si no us agrada, no crec que estigueu llegint això ara mateix.
Bé, no tenia intenció d'escriure massa, però m'he animat i... per ser el meu primer bloc ja està bé, que no us voldria avorrir. L'altre dia llegint el bloc d'un "xatero" li vaig dir que m'agradava molt la seva manera d'escriure (em fa enveja sana, la veritat), i em va respondre que no es tracta tant d'escriure bé o malament, sinó de "sentir el que escrius". Doncs bé, he rellegit tot el que veieu a dalt d'aquestes línies. I no sé si serà gaire correcte en quant a ortografia, gramàtica, sintaxi i un llarg etcètera...però he despullat el meu cervell i el meu cor I EM SENTO BÉ! Jejeje
Apa! Ja he acabat el meu primer bloc...i l'ultim? Això no se sap mai... (Per cert...si heu arribat fins aquí, gràcies per la paciència, i si no també)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
clic |
encantada de llegir-te Vane...
Wednesday, August 25th 2010, 1:04 PM
... el que sigui que t'hagi impulsat a escriure això, que sembla com si el cuquet que ens ronda el cap fos un petit joglar que demana explicar una història i ens ha creat un moment agradable.
Aquest precís moment que una nena obria un llibre sobre un poc afortunat ocellet anomenat kiwi, és ocell però no té ales, aquest moment ha transcendit i s'ha fet present en la imaginació de cadascun dels que t'hem llegit, i s'ha donat la mà amb la nena que era jo quan vaig llegir el meu primer llibre, i el nen ignatxo, i el nen jm, i el nen Rasko, i la nena zinc (uix una nena entemaliada!)
és el misteri d'explicar històries.
clicbesets
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
