El dia que vas entrar a casa em vaig sentir molt feliç.
Quan la canalla et van veure es van alegrar molt.
Quan el meu petit va jugar amb tu fins i tot et va donar un petó.
Has estat testimoni mut i pacient de les meves infidelitats al xat.
Quan les coses no m’han anat bé he descarregat la meva ira sobre teu.
Però saps sobradament que t’estimo de veritat.
Ho he après a poc a poc.
Em relaxes! Em confortes!
I cada dia et tracto amb més amor.
Però ....
Era de justícia i has dit prou.
T’has cansat de rebre mals tractes.
Tants cops, tantes hores, tants sofriments.
Has hagut d’aguantar tant.
No és per justificar-me.
Però també hi ha hagut moments bons.
En fi no et retrec res.
I ara al dir-te adéu.
No em puc aguantar les llàgrimes.
Prometo no oblidar-te.
Pensaré en tu quan passi per davant la deixalleria.
Estimat ordinador el meu adéu i un petó.
Jo al meu ordinador,li tinc un cert apreci,pero............quant es "mori",un de nou,he????,pero en fí,tothom es pren les coses a la seva manera,endavant home!
Una abraçada
Dolors.