| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Dinars de festa major
 dilluns 23/agost/2010 - 08:07  874  7
Una de les moltes coses desagradables de les Festes Major i dels dies en que tens convidats a casa és que la mestressa s’ho pren com un exà men. La conseqüència d’això és que ella, la mestressa, considera que ha de demostrar davant dels seus parents o amics que és una bona mestressa de casa. Ignoro perquè és tan important per a ella el que puguin pensar amics i/o parents però es quelcom que he vist reproduit a moltes cases i, per tant, crec que es pot establir una regla general sense por a equivocar-se.
Què passa quan la mestressa de casa és posa nerviosa? Doncs passa que tots els seus vasalls anem de cul, vet aquÃ. És un general que no només intenta fer mil coses a l’hora, sinó que intenta que també les fem nosaltres. Això, en el cas de les senyores, no és cap problema: ja se sap que en són perfectament capaces. Però en cas dels senyors, que només sabem fer les coses d’una en una, és un martiri. I més si hom és incapaç, primer, d’entendre quina és l’importà ncia de l’exà men que hem de passar, si és que hem de passar un exà men i, segon, que què més hem d’oferir als convidats a banda d’una estada a casa nostra agradable.
La tà ctica més intel.ligent en aquests casos, si es pot, és fotre el camp de casa amb una excusa. D’entrada pot semblar que aquesta postura és poc solidà ria, però no és cert: vetlla per la sostenibilitat del nostre matrimoni que és el més important i infinitament més important que qualsevol mena de convidats. I això no és una sortida que doni només via lliure a la nostra mandra i a les nostres mancances especials, sinó que, a l’evitar les discussions i decepciones que inevitablement és van produint, fan que la feina sigui molt més lenta i, sobre tot, molt més feixuga.
Això no vol pas dir que si el marit / pare es queda a casa no tingui res a fer fóra de la preparació de l’exà men. Ha d’intentar mediar entre les agressions verbals – i alguna vegada dins i tot fÃsica – que es produeixen entre la mestressa de casa i llurs filles i entre llurs filles entre sÃ. No es una feina gens fà cil ni agraïda, sobre tot perquè sovint s’escapa algun ventallot o esgarrapada, normalment dialèctic, que li va a parar a ell i la seva tasca de mediador gairebé mai no és reconeguda i, si ho és, ho és després de l’à pat de la discòrdia i, per tant, quan la bufetada ja no li treu ni Déu.
El problema no és tan sols el dinar, que mira. El problema és que s’ha de tenir una casa immaculada, com si en comptes de persones hi visquèssin à ngels asexuats. Això amb les dimensions dels pisos de Barcelona i amb una noia que ens ve a ajudar i que és guanya el cel, entra dins del possible i fins i tot del probable. Però a Santa Coloma resulta que parlem de cases de tres pisos, amb objectes pel cap baix de quatre generacions, amb una senyora que ens ajuda molt més de tant en tant i, en conseqüència, tot és més difÃcil. La colominitat ja em perdonarà però les coses com siguin.
Un altra problema que agreuja la tensió a Santa Coloma respecte de Barcelona en aquests dies tant assenyalats i festÃvols és que els colomins, quan tanquen llurs botigues, les tanquen i si se t’ha quedat alguna cosa al tinter, es a dir, a la botiga, ja has begut oli. Es clar que queda la solució fà cil d’anar a Igualada, però les mestresses de casa van tan de bòlit que aquesta solució tant senzilla ni se la plantegen. I, si se la plantegen, cal reconèixer que és un pèl incòmoda. A Barcelona, en canvi, entre les botigues de menjar preparat, els Hipercor i els pakistanÃs que fan els horars que els hi dóna la gana mai no es queden sense recursos. La colominitat ja em tornarà a perdonar que ho expliqui això, però és aixÃ.
Després arriba el dia D i els convidats es comporten com es comporten i les coses surten com a priori ja estaven destinades a sortir. Malgrat que l’arròs a banda sigui un nyap –que no dic que sigui el cas de la meva senyora, quedi clar – tothom diu que és tan i quant bo, començant pel marit. I, per molt nyap que sigui, el marit repeteix per fer feliç a la seva senyora que, malgrat tot, s’amoïna perquè només repeteix ell. Què haurà fet malament aquesta vegada! Si ho tenia tot apuntat, carall!
No cal dir que si entre els convidats hi ha la sogra la cortesia es deixa de banda i els dards que es creuen jove i sogra són més que enverinats. Nena, això avui no rutlla, perdona que t’ho digui...Nena, em sembla que hi has tirat massa sal, no et molesta que t’ho digui, oi? I la nena mira a la sogra amb uns ulls que destil.len odi i set de venjança i esperen que nosaltres diguem alguna cosa cosa. Però nosaltres no diem res. No ens agraden els vespers. No ens agraden els nius de serps. Ja em repetit per fer la senyora contenta i hem ignorat el comentari de la mare: què més vol?
No cal dir que la perversitat de les sogres s’eleva fins a l’infinit i que és justament en el cas que les viandes estiguin cuinades d’una manera modèlica no poden evitar fotre-hi cullerada, en el pitjor sentit de la paraula, s’entén. Nena, això no està mal, però si li haguèsis posat un polsim de pebre i cent grams de roquefort, milloraria molt. Ja ho aniràs aprenent amb els anys, que l’experiència és un grau...
I quan tot plegat s’acaba, quan tothom es queda a casa seva el marit pensa que la guerra s’ha acabat, però s’equivoca. Queden, pel cap baix, dues batalles. La primera és la de les recriminacions: com és que no has dit això i com és que no has dit allò altre i la segona la de tornar a posar-ho tot allà on era. Perquè abans estava endreçat però no ho semblava i ara està desendreçat però no ho sembla. Problemes greus d’estètica.
Sort que amb la mestressa la biologia ens dóna unes armes molt contundents i molt plaerÃvoles que de sobte ho posen tot al seu lloc. I quan s’acaba tu li dius: amor, ets la millor. I jo no sé – ni se m’acut preguntar-li – si sap exà ctament a què em refereixo. Es que està tan bona, tan sensual, tan atractiva quan s’emprenya...!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
palma |
ES CLA QUE ES UN EXAMEN
Tuesday, August 24th 2010, 1:24 PM
les mares dedican tota una vida a educar al fill mascle lo mes inutil posible,i a les filles lo mes tot lo contrari....i tot aixo perque inconcientment saben que algo tan extrany com la parella de llarg recorregut es directament a haber conseguit l'exit en l'educacio de fills i filles.
quan la sogra li diu a la teva dona que hi a tirat massa sal en realitat li diu:VEUS ALLA TENS UN MARIT INUTIL,HA COSTAT MOLTA FEINA ACONSEGUIR-HO PER QUE TU NO COMPLESQUIS EFICIENTMENT,AIXO DE LA SAL ES MOLT GREU....ET POT MARCHAR AMB UN ALTRE,NO ET MOLESTA QUE THO DIGUI,OI NENA?NO T'HO HA AVISAT LA TEVA MARE A LES VOSTRES SESIONS CURINARIES,QUINA CLASE DE MARE TENS,COM EDUCARAS ALS TEUS FILLS,ELS FARAS DESGRACIATS....TOT AIXO VOL DIR TAS PASAT AMB SA SAL
|
|
_Alfons_ |
I és clar...
Monday, August 23rd 2010, 12:06 PM
...quan abans tot estava endreçat però no ho semblava, la casa funcionava. I quan tot està desendreçat però sembla endreçat, els convidats solen preguntar-se, però no ho diuen, com coi es pot viure en aquella casa que sembla una showroom de mobles.
... quan els convidats han marxat, ja sé que sou raros però el més normal hauria estat malparlar d'ells, de la mateixa manera que els convidats, que potser no són tan de món com vosaltres, hauran malparlat de vosaltres... malgrat els somriures i les cortesies... i no sé per què només passa allà i en cap altre lloc del món, però és aixÃ.
(i per si no has vist el correu, 9 del matÃ, estrella o pujó de l'aspirina)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
