| |
EL DOCUMENTAL: GRIZZLY MAN (Direcció: Werner Herzog, Estats Units/Alemanya, 2005)
 divendres 20/agost/2010 - 09:31  621  2
A vegades em deixo temptar pels titulars de la sensacionalista página web del Yahoo Noticias!. Tot un conglomerat d’informació barroera i innecesària que, a part de recordar-nos què deixa de fer o no Shakira pels carrers de Barcelona o informar-nos sobre estudis de quina postura sexual és la més adequada per la supervivència de la parella segons estudis elaborats en alguna perduda Universitat Nord-Americana especialitzada en la llicenciatura de la Pèrdua de Temps i Poca Feina; surten altres noticies més o menys impactants. Potser per la seva contundència alarmista o per passar per ser una simple anècdota, no eviten aturar-te un moment a la reflexió.
Em va passar ahir, obrint el correu de yahoo. Mentre es carregava la pàgina vaig llegir alguns dels titulars que hi apareixien i em va encuriosir un sobre un fet que va succeir el passat dimecres 18 d’agost al zoo de la ciutat alemanya de Luenebach; un pare i una filla holandesos van ser atacats per un ós asiàtic, després que a la nena caigués de la valla de separació de només un metre i anés a raure a la fosa on l’animalot feia la seva vida. El pare va cometre l’acte heroic de rescatar-la però això no ha impedit que a Alemanya s’obrís un debat sobre la seguretat als zoològics i en algunes zones d’esbarjo. Al final tots dos van acabar amb contusions lleus en forma d’esgarrapades a la cama per al pare i un bon record de l’amiguet ós Yogi al rostre de la nena.
I d’aquí em vé al cap la turbulenta relació que hi ha hagut sempre entre l’home i la natura. Per molt que insistim a trobar i compartir un vincle entre els nostres animals més estimats mai trencarem aquella barrera invisible que ens separa de la nostra lògica amb la resta d’éssers vius, sempre i quan no els coneguem de veritat; com reaccionaràn o no, depenent de la situació també en depèn de l’autoritat i carácter de l’amo. Passa amb els gossos, amb els gats, amb els cavalls... Amb això no estic dient que tot d’una decaiguin en follia i cometin alguna bogeria inusual. Però potser partint d’aquí hauriem d’entendre que la seva psicología, a la seva manera de veure la vida, pot arribar a ser molt més complexe que les mengades d’olla que tenim nosaltres els humans.
Un bon exemple es reflecteix en el documental “Grizzlie Man” (2005) del director alemany Werner Herzog, que va reunir tot el material audiovisual de Timothy Treatdwell , un home enlluernat per la naturalesa i que durant tretze anys de la seva vida els va conviure amb óssos grizzlie; l’espècie més respectada i territorial (per no dir assassina, no fós cas que ferís la sensibilitat d’algun sensibloide ecologista) que hi ha a la terra amb el permís del rei Lleó. Els grizzlie potser van arribar a nord-amèrica desde Europa fa cinquanta mil anys travessant els aleshores perpètus glaçiars del nord. Són uns animals forts, corpulents i fan el doble dels europeus que, curiosament ara, porten més problemes reintroduïnt-los en zones habitades com la Vall d’Aran i que no fan cap favor a una espècie que necesita marges més amplis com els que ens exposa Herzog al seu reportatge; és a dir les extenses i salvatges llanures que conformen el Parc Nacional Katmain, a Alaska, una de les reserves protegides d’óssos més importants del món. Allà, als seus germans peluts no els adornen amb collarets electronics per controlar-los.
A l’il.luminat Timothy Treadwell ningú el va obligar a redimir-se quan va escoltar el crit de la naturalesa. Va fer molt bona feina. Des de l’any 1990 fins al 1990, aprofitava els hiverns a fer conferències a les escoles i conscienciar als vailets de que era necessària la supervivencia d’aquesta espècie d’ós. Va tenir la seva repercusió mediática aquest aspirant a interpretar la sèrie “Cheers” en un paper que li va ser assignat a l’actor Woody Harrelson. Però Timothy, un home que va caure en desgràcies, va ser alcohòlic i presa d’altres vicis que ara no venen al cas, va decidir aixecar el cap i lluitar per una bona causa.
I es va fer amic dels óssos. Durant tretze primaveres amb els seus estius i ben provist amb un equip d’acampada, cámara de fotos i vídeo va anar estudiant el comportament d’aquests omnívors fins trovar aquell vincle afectuós a mesura que els veia créixer, i les ganes que tenia de tornar-los a veure després del desglaç, mentre se n’anava a impartir xerrades per tots els Estats Units. Prova d’aquella fervorosa il.lusió que volia compartir amb tothom li va marcar al seu amic i pilot William Hulton, que el portava amb avió en aquell indret remot d’Alaska i apa adéu siau, et recullo a la tardor. I així durant tretze anys, Timothy gravà, estudià i conversà amb els seus amics óssos i llurs camades, convençut que l’esperit de l’ós Iogi no era fruit de la imaginaería de la Cartoon. I va deixar un document únic d’escenes imperdurables com la del sensacional duel entre mascles per guanyar-se la femella que pretenen.
L’Octubre del 2003, William Hulton anà amb l’avioneta a buscar al seu amic en una esplanada espessa coneguda com “el santuari dels óssos” tal i com havien quedat. Timothy havia engrescat els darrers anys a la seva parella, Amie Huguenard, en la seva aventura amb els col.legues peluts. Hulton es va extrañar molt en no veurel’s al punt de trobada, però al fer una altra repassada abans d’aterrar, es va alertar de la presencia d’un ós. Quan va tornar a fer una enèssima comprovació visual es va adonar que s’alimentava d’alguna cosa entre restes de teixits impermeables; les restes de’n Timothy i Amie. Plat fort el seu destí.
L’ós, un mascle adult, fou abatut poques hores després de la macabra descoberta, per raons òbvies ja que havien d’extreure el que quedava de’n Timothy i Amie del seu estomac per a la posterior autòpsia i la parella va acabar en una mateixa caixa. Que l ’ós els ataqués o no per sorpresa per després cruspir-los, no s’ha trobat explicació convincent. Potser depenia d’un excés de confiança degut a l’ experiència del desafortunat Timothy? Werner Herzog, fascinat per retratar de manera molt acurada i profesional, la vida de persones disposades a anar més enllà del límit de l’ambició humana (i prova d’això es desenvolupa en el seu esplèndid documental “Encontres a la Fi del Món” (Encounters at the End of the World, 2007)) va reunir tot el material recopilat que Treadwell havia filmat amb la seva relació amb els óssos abans del seu tràgic final. I així va sorgir “Grizzlie Man” on convida a que cadascú en tregui la conclusió més adient al voltant d’ aquest gran misteri com és la relació de l’home amb la Naturalesa.
|
Contactes
Registra´t
