| |
L’ERA DELS PINS.
 divendres 20/agost/2010 - 04:37  760  2
Suposo que arreu del paÃs – i probablement arreu del món – hi ha d’haver racons per a que els enamorats que no tenen la seva situació legalitzada – o aquells que la tenen legalitzada però senten nostà lgia dels temps en que encara no la tenien – es troben furtivament per dir-se paraules amoroses i per acaronar-se tan apassionadament com puguin ( al cab i a la fi, per dir-se paraules amoroses, qualsevol lloc es bo, en canvi, trobar un indret per a segons quines carÃcies ja és més problemà tic ).
Anava a escriure que l’invent del cotxe ha facilitat aquests contactes furtius però, en realitat, l’únic que els ha fet ha estat més còmodes. En realitat el que els ha facilitat és l’anomenat alliberament sexual de la dona ( se suposa que els homes sempre hem estat alliberats en aquest sentit ) i el desarrelament de la religió catòlica en general. Vull dir que avui dia crec que hi ha poques mosses que arribin verges al matrimoni i, encara, que, si són verges, és difÃcil que hi arribin.
A ciutat existeixen els meublés i els hotels que serveixen per aquestes coses si la gent vol la comoditat d’un llit. Sinó, hi ha indrets emblemà tics com l’Escullera i racons discrets per Montjuïc i el Tibidabo. A comarques la cosa és complica. No hi ha meublés i si hi ha hotel – com és el cas de Santa Coloma - , en cas de fer-lo servir per a aquesta mena de coses, val més que siguis un foraster desconegut. Si no és aixà més val que marxis a Igualada o a Cervera o a Montblanc. O més lluny, perquè sinó, aquÃ, tothom es coneix i tot se sap.
Doncs bé, el racó que và rem triar la meva dona i jo quan festejavem era l’Era dels Pins. Suposo que la gent del paÃs coneix i freqüenta altres indrets, però nosaltres feiem servir aquest. I tot i que no hi trobavem molta gent, alguna vegada hi havÃem trobat algun altre cotxe. I el terra ple de condons, cosa que ens fa dubtar de si qui va allar a estimar-se són persones o són porcs.
L’Era dels Pins és a tocar de Santa Coloma per la carretera de Montblanc, molt abans d’arribar a Sant Gallard. La carrera està envoltada per camps de cerals, bà sicament de blat. Hi ha roselles i ginestes i d’altres tipus de flors que crec que emprenyen els pagesos però que alegren la vista. Forces arbustos, forces esbarzers i pocs arbres. Es veu una terra dura, aspra, malgrat que això, com tot,deu ser relatiu.
Per arribar a l’Era dels Pins s’ha d’agafar un camà de terra i al cab de no-res te la trobes. Una caseta, mitja dotzena de pins i una vista panorà mica esplèndida. Camps de blat i camps de blat en marges que aprofiten els bocins de terra quasi amb avarÃcia. Les muntanyes blaves del fons que t’envolten com una corona. El cel alegre, absolutament meditarrani. El cant dels ocells i dels grills.
I altres animalons que estàs segur que t’observen però que tu no veus. Fan bé de protegir-te: no per tu, que en aquest tema, com en alguns altres, ets més aviat franciscà , sinó pel que van rebent de la humanitat en general que sovint els duu a l’extinció. Al final, els únics que sembla que ens guayaran la partida seran les rates, els insectes i els bacteris. Que usin millor el món millor que nosaltres que, superbs d’intel.ligència, estem fotent una destrossa imperdonable.
Quan no tens urgències històriques, és a dir, quan a l’adolescència i joventut has viscut el que et pertocava, quan tens una certa estabilitat emocional i sexual, a l’edat madura una de les coses que més valores és el confort, la comoditat. I fer l’amor a un cotxe només el fas si no et queda més remei, cosa que és poc probable que et passi amb la teva dona, perquè, tot i que més lentament que tu i d’una manera infinitament més bella, també va madurant i també comença a valorar aquells valors que de joves menysteniem com a burgesos ( i probablement érem més burgesos llavors que ara, què hi farem?). A banda d’això és evident que, tot i que el cotxe ha crescut, el nostre cos – si més no el meu- proporcionalment encara ha crescut més. I ha perdut equibri i flexibilitat. I ha guanyat pes i volum. I etc. O sigui que ara, la cosa no sol passar de quatre carÃcies – ben donades, això sà – i quaranta paraules tendres. I la contemplació del paisatge. I l’audició de la natura. Etc.
Recordo un dia – en plena joventut i en plena faena – và rem veure com un cotxe s’atansava. Và rem pitjar el fre en sec i ens và rem vestir el més rà pidament i destra que và rem poder. La meva dona – llavors xicota – pensava que era la guà rdia civil que venia a multar-nos i detenir-nos per conducta immoral (?). Jo, en canvi, estava convençut que qui venia era el meu sogre que ens havia seguit i els volia pescar in fraganti per a posar-nos les peres a quarto. Al final, no era ni l’un ni l’altre, sinó una altra parella que venia a fer el mateix si fa no fa que nosaltres.
Però l’acolloniment ja ens l’havien fotut a sobre i ho và rem deixar estar...
|
| |
_Alfons_ |
Montergull...
Friday, August 20th 2010, 9:25 AM
Quan no hi havia parc eòlic, quan la carretera era estreta com el cotxe i els camins, ben pedregosos, era un lloc privilegiat.
Comparteixo la teva idea de l'edat i la pèrdua de flexibilitat i tot això, però encara em ve de gust recuperar un moment de cotxe, sobre tot després d'un parell d'experiències "lÃmit" força addictives amb una senyora gran com jo però infinitament més flexible. Qui no ho entén diu que ja no som criatures, però... s'ho perden.
I sÃ, l'Era dels Pins és abans de Guialmons. Cap a Sant Gallard seria si baixessis a Pontils. Però des de l'Era cap a Sant Gallard, per la pista, també és un bon lloc ;-p
|
 |
traginer |
Clavar-la
Friday, August 20th 2010, 7:00 AM
Diu la història o la llegenda que als voltants del Convent, hi anava al vespre a assajar el seu paper, qui feia de Satanàs als Pastorets, caminant lleuger amunt i avall i recitant el seu paper.
A primers de desembre, és fosc aviat i també hi anaven parelles que aprofitaven la foscor i la tranquil·litat del lloc per dedicar-se a les activitats pròpies de les parelles joves.
El cas és que un vespre, quan la parella estava en el punt més à lgid de la situació, es va ensopegar que ben a prop s'hi trobava el nostre Satanàs recitant el seu paper a viva veu l'episodi on el Rovelló clava la destral amb força per desenterrar el tresor, i en Satanàs li crida: "Clavada et quedi!"
Al sentir això, la noia espantada:
– "Ai mare de deu! ja et deia jo que no havÃem de haver vingut tan d'hora, ja ens
han enxampat".
Salut
PD
Per cert, jo també en conec una d'era amb pins i també és tocant a la carretera de Montblanc, però no és abans d'arribar a Sant Gallard si no abans d'arribar a Guialmons. Calla que no sigui la mateixa.
|
|
|
Contactes
Registra´t
