| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
MUNTANYA O ESTADI OLÍMPIC?
 dijous 19/agost/2010 - 10:42  667  6
En els darrers anys,s’ha posat de moda convertir la muntanya en un indret de competició, citaré només dos exemples molt coneguts en el món de la muntanya, la cursa “Carros de Foc” o d’altres de similars i darrerament la cursa per aconseguir ser la primera dona que trepitja els 14 cims més alts de 8.000 m de l’Himàlaia.
L’excursionisme a casa nostra, va néixer al darrer quart del s. XIX (1876 any de fundació del C.E.C.) i ho va fer inspirat en valors científics, culturals i nacionals, calia conèixer el país, estimar-lo i divulgar-lo.
La muntanya, per determinats col•lectius especialment els més joves, menys de 40 anys bàsicament i evidentment no tots, però cada vegada més, ha deixat de ser aquella activitat sensual, (dels sentits), emocional, espiritual, cultural, ètica i també física, que et permet experimentar emocions estètiques íntimes davant d’un paisatge de la natura i intel•lectuals en el coneixement del medi natural i de les transformacions que l’home, en el decurs dels segles, ha hagut d’anar fent per poder-hi viure i moltes vegades sobreviure-hi.
Per conèixer tot això i poder gaudir-ho, necessites fer a vegades un important esforç físic que, si estàs una mica preparat, et fa sentir molt bé íntimament i que els metges diuen que és sa, encara que si no ho diguessin, alguns ho seguiríem fent igualment.
Pel col•lectiu concret que indicava al començament, a la muntanya no es valoren, en general, els aspectes emocionals i culturals que deia, i sí es valoren d’altres més prosaics com per exemple els temps del crono. Es fan carreres per veure qui fa amb menys temps aquella travessa, qui fa més desnivell amb menys temps i puja i baixa més ràpid d’aquell cim, normalment un cim famós, quans 3.000 del Pirineu o 4.000 dels Alps has fet i en quan de temps és pregunten?, etc i és clar, corrent per fer el màxim de coses en el menor temps possible, no ets pots parar a contemplar relaxadament els paisatges per on passes i gaudir de la seva bellesa.
Si les dificultats tècniques que imposa la muntanya, les poguessin reproduir en un estadi, farien la seva activitat dins de l’estadi com qualsevol atleta olímpic, els és igual el marc, no valoren el component estètic i espiritual de la muntanya.
Com exemple molt conegut de tot això i que ja he esmentat abans, és la moda actual de fer tot el circuit de la “carros de foc” al nostre Pirineu, amb menys de 24 hores i en algun cas fins i tot en menys de 10 hores. Perquè els no introduïts us feu una idea, són uns 65-70 Km de recorregut per alta muntanya, amb uns 5.000 metres de desnivell de pujada i d’altres de baixada, Per aconseguir-ho s’ha de corre fins i tot de nit. De que els serveix corre per un paisatge tant extraordinàriament superb com és aquell, si no el poden veure ni de dia, han de vigilar constantment on posen els peus, ni de nit... És perden una meravella de la naturalesa.
Som una societat massa competitiva, ja des de que naixem, a la feina potser pot estar més justificat, sobre tot en la societats dites desenvolupades, però a la muntanya la gent hi anava a gaudir de l’entorn, en tot cas és competia íntimament amb un mateix, ara no, cada vegada s’està introduint més la competició atlètica a la muntanya.
No m’agrada aquesta deriva, s’està perdent sensibilitat, sóc diferent i n’estic content!.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
nova |
Poc a poc i bona lletra
Sunday, August 29th 2010, 3:39 PM
Suposo que deu ser com, per exemple, l'alimentar-se i no menjar, dormir i no descansar, xerrar i no parlar, sentir i no escoltar.
Hi ha un episodi de "El Petit Príncep" que m'agrada molt. Explica que han inventat unes pastilles per a no tenir ganes de beure. El petit príncep diu que, ell, continuarà anant a poc a poc fins la font.
Suposo que fer competició augmenta l'autoestima. El fet de superar fites motiva.
Suposo que deu dependre del que busques a la muntanya. És com especialitzar-se en fer fotografies panoràmiques o de petits elements.
Potser, a mi, també m'agradaria poder batre rècords. No ho se.
|
|
mirru |
El secret és sempre està content i ells
Friday, August 20th 2010, 6:04 AM
Agafat'ho d'una altra manera... gràcies a aquests marxes, la gent pot conèixer aquests llocs i més endavant anar-hi amb la família a fer-hi les torrades i atipar-se a un restaurant pirinec. L'ho normal és pensar en el crono, quin atabalament... sí, però ningú t'exigeix cap marca, a les curses, nhi ha de més i menys exigents. Déu els crea i ells s'ajunten, doncs el mateix, compartir bons moments amb altres com tú, és de lho millor... i això del retrobaments dels sentits i tal, és molt macu, però fent esport per aquests llocs tb ho pots aconseguir.
Apunta't a una, ves AL TEU RITME i ja diràs!
|
|
_Alfons_ |
Totalment d'acord !
Thursday, August 19th 2010, 1:50 PM
La muntanya és el lloc de retrobament amb els sentits. amb l'esperit.
De veure que les àligues i els falcons giravolten per saludar; les fulles es mouen deixant entreveure la salutació, també, dels follets i de les fades; els animals es deixen observar i et mostren, també, els senders amagats; i lentament descobreixes els secrets de la muntanya i del país.
No sol sentar-me bé la velocitat per muntanya. No respiro bé i, a més, no veig el que tinc al voltant, no puc olorar la natura, no puc escoltar els silencis, només el batec accelerat del meu cor.
I, estranyament, la velocitat no em cansa, només m'ofega...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
