| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
NO ES POT ESPERAR RES DE LES OFICINES, NO ESTAN FETES PER A COMPRENDRE (A. Camus, La Pesta)
 dimecres 18/agost/2010 - 06:55  838  5
De Camus només he llegit 3 llibres: L'estranger, Calígula i La Pesta. (per ordre)
Quan vaig llegir l'estranger recordo la sensació que et donava el protagonista passejant per la platja, amb la mare acabada de morir... però ell, allà, com un estranger al mig de la platja (d'Argèlia?), no ho recordo. (tinc mala memòria). El recordo com un llibre amb una visió pessimista de l'ésser humà... Després em vaig llegir Calígula (ja fa uns quants anys, no tants com l'estranger) i en recordo el despotisme de l'emperador protagonista... I ara fa més poc vaig llegir La Pesta...
Una ciutat indeterminada d'Argèlia hi conviuen uns ciutadans grisos, sense ànima, on el dia i la nit passen sense pena ni glòria. I de cop, arriba la pesta. Un autèntic viatge a l'infern, l'ésser humà és com una rata o pitjor encara, doncs les rates sobreviuen millor en aquesta catàstrofe. Els primers a caure són els més dèbils: vells, infants.. i seguidament arriba als més forts i ja no hi ha remei. És una metàfora de la vida, sens dubte. En tots els àmbits.
Divendres la meva directora de la oficina em va dir que no em renoven el contracte perquè no sóc prou productiu. Li demano sobre quins informes es basa i em treu uns papers on el 75% o més de la informació està falsejada. Tant és, doncs l'infern m'ha trucat a la porta com un virus. La rata sobreviu millor, els dèbils no tant.
La setmana vinent és la última, però tinc vacances i no cal que vagi a la oficina. Vacances i cap a una nova oficina, Inem. Plena de més rates però infectades del mateix virus que el meu. Però no, jo no sóc una rata. Sóc dèbil i no espero ja res de les oficines. Com deia el protagonista de la Pesta, no estan fetes per a comprendre.
Entre les mans tinc "sobre héroes y tumbas" d'un altre pessimista com L'Ernesto Sábato (no tant però com en Camus), del qual ja vaig descobrir en el magnífic relat "el Túnel". De lectura complexa i desordenada però de gran profunditat emotiva, tràgica no obstant per uns personatges plens de dissorts.
El saber popular diu que "ets el que menges", imagino que deu ser efectiu en el cas del símbol llegit en un objecte ple de pàgines. Tinc la impressió que els llibres que investiguen la foscor em criden més l'atenció, de sempre. Serà la naturalesa de la meva alimentació en lletra que m'ha anat fent més amant de l'obscur?
Quina poca soltada, m'importa a mi i ho ensenyo a tothom com si fóssiu la meva família. A la meva família no tinc esma de parlar així, em vindrien a veure cada dia a casa per saber com estic. És ridícul i egocèntric.
Dels pessimistes més àcids i nous que he llegit últimament és en Houellbecq. Sembla un gran malparit, i crec que de fet ho deu ser. Però el desgraciat escriu unes narracions que són metadona directe al cervell. Un altre com aquest francès descregut podria ser el Mcarthy... un paio que viu amagat de tot i tothom en una cabanya als EUA però que escriu tragèdies apocalíptiques com la Carretera. I tants i tants que no conec, ni coneixeré.
El món és ple de desgraciats, no obstant encara n'hi ha més d'afamats, molts més.
Sort encara de pertànyer al club selecte dels desgraciats.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
Gràcies
Thursday, August 19th 2010, 6:53 PM
Natxo, té bona pinta aquesta lectura (em sona que la versió en cinema va ser força bona, no la he vista..).Me l'apunto. I quan a la feina, segur que si que trobaré a alguna cosa, sempre hi ha rates que volen exprimir-nos, només cal firmar i apa, a suar la cansalada hehe
Palma, tens raó quan a l'experiència és la millor manera per aprendre. No obstant, sobre el que dius que deixi els llibres no ho acabo de veure clar, m'encanta llegir... fins i tot quan viatjo. Recordo que a Dublin vaig llegir-me el retrat de Dorian Gray, a Hamburg-Berlin "el libro de los amores ridículos" i en un fantàstic trajecte en tren de Barcelona a Oviedo de fa uns 15 anys "el lobo estepario". No sé, crec que l'experiència dels altres és un bon aprenentatge també que no exclou la pròpia experiència de cadascú.
Siddartha, Segurament tens tota la raó que ara no em convé llegir això, també tinc temps per estudiar i em distreu de les cabòries, no només llegir fantasies de pessimistes. I gràcies per considerar que no sóc dèbil. Però sí que en sóc en algunes moltes coses, però també tinc les meves fortaleses, com tothom. El secret està en com dius adaptar-se als canvis, sens dubte (una teoria amb olor darwinià però, on els més "forts" són els que sobreviuran en el medi competitiu on vivim... Buf, crec que vaig a dormir i em posaré a pensar massa. hehehehe,
Salut!
|
|
ignatxo |
SOTA EL VOLCÀ
Thursday, August 19th 2010, 7:41 AM
Doncs jo m´estic llegint una obra tan pessimista com demolidora com és "Sota el Volcà" de Malcolm Lowry i en edició castellana (Lowry, Malcolm, BAJO EL VOLCÁN, Tusquets Editores, Col. Fábula, 2007). Ambientada el dia dels Morts de l´any 1938 on un ex-diplomàtic espera el seu tràgic destí vagant pels carrers de la ciutat mexicana de Cuernavaca però aixoplugat en els abismes de l´alcoholisme. Ja no espera sorpreses, ni res de nou que el depari a la vida... Només l´autodestrucció. Ni la compassió de la dona de qui va estar enamorat i que torna als seus braços serà suficient. Un relat molt intensiu, complexe i dens.
Però com li passa al personatge d´aquest llibre guarda el seu pessimisme manifestant-ho amb les seves mescles de whisky i mescal. Nosaltres tenim més sort i per això aquests grans llibres ens ensenyen que hi ha gent que s´ho passa més malament davant situacions límit.
Ànims, que segur que trobaràs una nova feina.
Salutacions,
Natxo
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
