| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de siddharta
|
|
| |
EN ESTRANYS PARATGES
 dimarts 17/agost/2010 - 07:35  1628  12
Tenia molta llum i vistes al parc.
El nou terra era de grans llenques de fusta quasi blanca i ella es quedava embadalida mirant les betes de la fusta. Si et pots enamorar d'un tros de fusta, ella per uns instants, estava enamorada d'aquell terra. El terra mai la decebria, tampoc ella li exigiria massa, doncs era un terra.
Efectes secundaris d'Eurodisney
Aquella tarda una amiga a punt d'un ingrés per un important desequilibri li va dir:
La vida és un joc d'equilibris
L'home perfecte ?
Era guapíssim, totes ho deien, alt, cepat, la bondat i generositat personificada, intel-ligent, llest, divertit com pocs, sabia escoltar, sabia vestir, culte i llarg etc.
Sols tenia un gran, gran defecte:
Ell estava massa enamorat d'ella, d'una manera que resultava insuportable.
La veritable llibertat
Comença quan et despulles de la necessitat d'aprobació dels altres.
Sigui qui sigui.
L'home nen
Com que era un home-nen, confonia les persones amb joguines.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Misticismes
Wednesday, August 18th 2010, 4:11 AM
Dona perfecta: adolescent eterna, amb pits de la deesa de la fertilitat i un furor uterí que fa tremolar la terra.
Home perfecte: Ulises, que, com tothom sap, no va existir mai.
Enamoraments de pedres, fustes, teles, sons: sucedanis tristos de l'únic amor veritable, el de la carn.
|
|
_Alfons_ |
Retalls...
Tuesday, August 17th 2010, 2:59 PM
Ella es quedava embadalida mirant les llenques de fusta mentre pensava en l'home perfecte i recordava les vegades que havia trobat un home-nen; fos com fos l'home que es podia creure perfecte tenia un gran defecte, més que el d'estar enamorat d'ella, que era haver-se oblidat de ser lliure de vegades.
Així es va fer de nit i les fustes albes continuaven lluint. A prop del parc. I ella continuava allà, asseguda, estirada, somrient, seriosa, neguitosa, trista, somrient de nou... havia acabat el seu article del bloc i l'havia penjat.
Mentrestant, al Xat, quedaven els coneguts (i les conegudes) provant d'identificar persones i llocs...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
