| |
Compulsivitat I
 dimarts 17/agost/2010 - 06:40  1116  6
Quan es te una personalitat compulsiva es te per tot. I els objectius de la compulsivitat poden ser diferents segons les temporades, de vegades son les compres, altres el sexe, algunes el menjar, o l’organització... A vegades fins i tot es combinen totes o en grups de dos o tres.
Segurament no es bo ser compulsiu, però quan s’aconsegueix controlar, doncs s’hi pot conviure.
Aquesta vegada la compulsivitat m’ha agafat per llegir. Feia temps que no llegia tantíssim, ho havia fet abans. Però el dia a dia i la falta de motivació m’havia apartat dels llibres.
Un dia a partir d’aquest espai em vaig apuntar a les tertúlies literàries i a partir d’aquí doncs he anat llegit cada vegada més fins arribar a la compulsivitat d’aquest estiu.
Sempre he estat una lectora superficial, no em fa vergonya dir que consumeixo literatura comercial i que m’agraden els autors mediàtics. De fet amb els llibres faig com amb els quadres, no hi entenc, només se dir si m’agraden o no.
Quan vaig acabar el Quinto Dia, de Frank Schätzing, on al mig ja hi havia intercalat el “set dones i un home sol” de Víctor Alexandre, em va quedar un buit, tants de dies d’intensa lectura amb un llibre que t’aclaparava els sentits i l’ imaginació, fan que ràpidament necessitis substituir aquell espai.
Tenia a la tauleta de nit L’última Carta de Companys d’en Toni Soler, una lectura ràpida, alegre, enginyosa, divertida, i altament recomanable, i em va alliberar una mica de les cabories, dubtes i contradiccions que m’havia general “el quinto dia”.
Però es va acabar i llavors va tocar escollir de la lleixa dels “pendents” ( perquè també els compro de manera compulsiva i els deixo en una lleixa fins que els toca el torn, quan tinc temps) el primer i pensava en aquell moment que l’únic llibre de l’estiu.
LA MÀ DE FÀTIMA de Ildefonso Falcones. Un llibre espectacular, de fet l’església del mar ja m’havia impressionat feia dos anys abans. La novel•la històrica m’agrada molt, però aquesta és més que novel•la històrica, barreja amb dosis perfectes, l’amor, la passió, la vida, la desgràcia, la justícia, la injustícia, la fe, el desencís. I de fet potser és el més recomanable de tots els que he llegit. Mai havia plorat llegint les ratlles d’un llibre, i es estrany perquè jo soc de ploranera fàcil i amb una emotivitat bastant exagerada, però llegint mai he passat de l’emoció a les llàgrimes. Amb aquest si. En fi 900 pàgines que no es van allargar més d’una setmana, rendida totalment a les lletres que amb molta habilitat encadenava l’autor, imaginant cada racó, cada escenari, cada paraula i cada fet.
RERE MURS de Núria Esponellà. Ja em sol passa, quan m’enganxo a la novel•la històrica en vull més i més, fa dos anys em va passar amb l’església del mar a la que hi vaig encadenar els pilars de la terra.
Però tornant a rere murs, premi Nèstor Luján de novel•la històrica, potser el fet de llegir-la després de la mà de fàtima però em va semblar molt i molt fluixa. La vaig acabar per dos motius, el primer per veure si es complia el que anunciava l’editorial, història d’amor, passió i enganys... i per aquesta banda res de res, amor descafeïna, passió infantil i enganys que no s’acaben d’entendre. El segon motiu per continuar va ser que la novel•la es desenvolupa en espais molt coneguts per mi, que vaig aprofitar per re visitar i que sempre m’omplen l’esperit d’energia per uns dies, i aquesta segona opció em va fer arribar fins al final. Una lectura massa relaxada poc additiva, no la recomanaria.
EL PONT DELS JUEUS de Martí Gironell. L’empatx de novel•la històrica com veieu ha estat monumental. I aquesta no era novetat. Feia dos estius l’havia intentat i també feia uns mesos i mai havia passat de les primeres pàgines. Però potser el desencís de Rere Murs va fer que des del principis la trobés una lectura engrescadora, sense massa complicacions, fàcil i rapida, ni molt menys tant intensa com la mà de fàtima, però acomplia les expectatives. Acompanyat d’uns escenaris familiars amb llocs que recorro cada any, em van fer arribar al final sense problemes deixant un bon regust de boca.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
