| |
COLLONS DE MOSQUES!
 dimarts 17/agost/2010 - 04:47  797  5
MOSQUES I MOSQUITS
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
Pere Quart
Si nosaltres, que ens hem carregat espècies vives de tota mena, que ens estem carregant els rius i els oceans, que estem desertitzant el planeta, que hem estat capaços de fabricar tota mena de bombes per destruir l’enemic sóm fills de Déu, no tenim legitimitat moral per a dir que les mosques – molt més humils que nosaltres a l’hora d’escampar el mal – no ho siguin.
Ara bé: per molt filles de Déu que siguin, per molt dret a la vida que tinguin, a mi és un animal que em resulta especialment emprenyador. Recordo que Fernando Sà nchez-Dragó, en un programa sobre les curses de braus, deia, defensant les curses, que si es defensa la vida – i ell no la defensava, defensava el que creu o creia que és un art i que hi està per sobre – d’un brau també s’ha de defensar la vida d’una mosca. Els tertulians van caure en el parany de l’escriptor i van negar que la vida d’un insecte i el d’un mamÃfer tingui el mateix valor, cosa que és una estupidesa. Tots els éssers tenen el mateix dret a la vida:les mosques i els braus, les pusses i les balenes. El problema és un altre: el problema és que els braus i les balenes no et venen a emprenyar i les mosques, sÃ. I, quan venen, mosques, braus, puces i ballenes tu pots actuar en legÃtima defensa, cosa que no té res a veure amb l’espectacle repugnant d’una cursa de braus.
Jo crec que abans a Catalunya hi havia moltes més mosques i insectes en general que ara. No n’estic segur, és clar. Ni llavors els vaig comptar, ni ara tampoc. I els cientÃfics –aquesta nova espècie de profetes tant superba – no tinc ni idea de com fan els números. M’ho haurien d’explicar molt bé. Ells, en realitat, no només diuen que hi ha més insectes que mai sinó que el futur – que jo pensava que era de la dona – resulta que és de les rates, els insectes i els bacteris. Gairebé prefereixo les dones, tu!
Llegeixo, per exemple, que grà cies a la radiació evolutiva (?) que hi ha ni més ni menys que 240.000 espècies de mosquits i mosques, de les quals només se n’han descobert la meitat, és a dir, 120.000. Ho trobo genial. Com poden deduir els cientÃfics que els hi queden 120.000 espècies de mosques per descobrir, per Déu? Si posem que cada espècie d’aquestes té un mil.lio d’individus vol dir que existeixen 240.000.000.000 al planeta. Però segur que n’hi ha més. I encara una altra cosa: que jo sà piga tots els humans som de l’espècie homo sapiens sapiens ( que vol dir home ruc ruc ), és a dir, que tots plegats som si fa no fa, però les mosques són de 240.000 tipus diferents: això és multiculturalitat i el demés són hòsties!
Abanda de ser emprenyadores com elles soles, les mosques tenen mala hòstia. L’altre dia veia un documental on un ramat de lleons, allà enmig de l’Àfrica, era picat i enveritat sense pietat per un estol de mosques que després se l’acabaria de jalar. O sigui que poca conya amb els mosquits i les mosques, que quan te la foten, te la foten. El seu exèrcit de verins és de primerÃssima divisió: el tifus, el còlera, la salmonel.la, la disenteria, la tuberculosi, el carboncle, la oftà lmia (?) etc... I cucs parà sits que són la seva cavalleria i infanteria.
I, a més, s’adapten amb una facilitat impresionant: només cal pensar com el mòsquit tigre ha pres possesió de Catalunya sense demanar permÃs a ningú i deixant en ridÃcul les tropes de qualsevol exèrcit conqueridor humà . Es possible que els espanyols, finalment, caiguin, però les mosques, per més que lluitem, no.
Aixà com l’Àngel Colom i Colom era en sis ales, les mosques, els mosquits i els dÃpters són els dues ales perquè di en grec vol dir dos i pteron vol dir ales. Es veu que les tenen al mesotòrax (?). També formen part d’aquesta colla d’éssers emprenyadors els tà vecs. Com recordareu els de lletres Sòcrates no és cansava de repetir que era el tà vec dels atenencs i tots sabem com va acabar.
Quan jo era petit – és a dir, fa 40 anys – m’agradava molt sortir de Barcelona i anar a passar les vacances als pobles. Els pobles tenien totes les avantatges que no tenia Barcelona: s’hi vivÃa un ambient rural que em feia pensar en el far west, amb els seus carros, les seves mules, els seus rucs; hi havia molta més llibertat per anar per tot arreu i havia un territorio més divers que el de la meva urbs.
Només hi havia una cosa en que Barcelona era superiors als pobles als que jo anava de criatura: a Barcelona mai no havia vist ni una mosca i als pobles, sÃ.
Però fins i tot entre els pobles hi havia diferencia: a Pessonada hi havia un oceà de mosques, una cosa que semblava ben bé una tortura xinesa i que jo no comprenia com aquella gent ho podÃa suportar. Però no només ho suportaven sinó que no els hi fotien ni cas – a les mosques, vull dir -. Les mosques anaven saltant per la pell dels indÃgenas i els indÃgenes les deixaven fer sense notar res. Els rucs i les mules movien la seva pell d’aquella manera tant caracterÃstica i jo m’hi sentÃa molt identificat. I jo em tornava boig intentant matar totes les mosques del poble i la canalla indÃgena em considerava un figa – flor, cosa que és evident que era ( i que sóc ).
A Santa Coloma de Queralt hi havia moltÃssimes més mosques que a Barcelona però moltÃssimes menys que a Barcelona. Anava a escriure que potser hi havia una quantitat de mosques raonable però no era aixÃ. Jo no creÃa que fos gens raonable l’existència de mosques, un animal tant emprenyador, tant pesat, tan maligne i tan lleig ( el rat penat potser és tan lleig, però si més no caça mosques ), de la mateixa manera que no em semblava raonable el mal de queixal o la llei de la gravetat quan fa que una totxana et caigui al cap. Per mi el concepte de raonable va per una altra banda.
Llegeixo que les mosques han de tenir una vista molt aguda per tal de sobreviure. Ja sabem que tenen un ull compost que val més la pena que qualsevol telescopi ianqui i que, a l’hora de maniobrar, qualsevol helicòpter o qualsevol aereonau de qualsevol exèrcit – ja no diguem de l’espanyol -, si tinguès un tamany proporcional els faria quedar el ridÃcul. Diuen els cientÃfics que les mosques hi guipen en tres dimensions i hi senten en estéreo: si voleu saber que com ho saben, els hi pregunteu a ells. Potser els hi han fet llegir les lletres de l’abecedari diptèric i després els hi han fet una audiometrÃa, ves a saber.
Diuen les llegendes que les mosques serveixen per a pol.linitzar les plantes però no és veritat. Això era abans que els japonesos inventèssin la biotecnologÃa. Ara només serveixen per encomanar malalties i per empreñar. I la prova més evident d’això és que si al món ens haguèssim d’esperar a la pol.linització dels dÃpters per a menjar vegetals tots ens morirÃem de gana. O no?
Les seves grans desavantatges, la seva malignitat, la seva inoportunitat compulsiva, l’èsser gairebé tant parà sits com aquells països que viuen del treball dels altres països –no mirem enlloc – han fet que l’home, deixant-se de romanços ecolo-animalistes s’hagi decidit a combatre tant bé com ha sabut aquest formidable enemic. Per a fer-ho ha inventat tota mena d’insecticides que s’han utilitzat tant de forma generalitzada com de forma particular a les llars del nostre paÃs. I per molt que la industria hagi fet el negoci del segle fotent estranyes barreges quÃmiques que més d’una vegada han fet rebre les persones, el cert és que, més que les trampes adhesives, elèctriques o d’ultrasons, encara no s’ha trobat cap mètode que el d’introduir un clau d’espècie dins mitja llimona. La pega és que aquest mètode és massa simple, massa barat i massa natural per l’homo sapiens sapiens, que necesita instruments més sofisticats per donar sentit a la seva vida. Es veu que hem de demostrar que som homes rucs rucs per collons!
Per mi que aquest estiu a Santa Coloma hi ha més mosques que l’any passat. O és això o és que les mosques són per intel.ligents i emprenyadores, que també podrÃa ser ( si nosaltres evolucionem cap a la ximpleria, és possible que elles evolucionin cap a la clarividencia, no? ), però jo dirÃa que n’hi ha més. Jo crec que això bà sicament té a veure en que, amb la crisi, els humans som més pobres i ja se sap que com més altes són les tasses de pobresa més mosques hi ha ( en això les mosques sembla que estan equivocades: viurien millor entre els rics, no? Es clar que els rics també tenen armes més potents per a combatre-les ). I, a banda d’aquesta pobresa estructural indiscutible, potser també hi ha que l’ajuntament ha hagut de reduir despeses i una de les que ha deduit ha estat la de la recollida d’escombraries, cosa que a les mosques i els mosquits els hi ha semblat de conya.
No voldria explicar gaires porqueries, però grà cies al CSI tothom sap que grà cies a l’edat de les larves que es troven als cadà vers es pot saber quan de temps fa que es va produir una mort. Servir per a aquesta mena de coses ja demostra de quin pal va aquesta bèstia. I anar a pondre els ous a un cadáver en descomposició, què voleu que us digui?
Diuen que els francesos també utilitzen les larves de mosca per a produir formatges. No m’estranya. També en fan de llet humana. I ves a saber de quantes coses més. Jo crec que, quan està s entaulat, si del que menges tu en menja tothom, més val no preguntar, perquè si no fotriem tants escarafalls que no menjarÃem de res. I consti una cosa ben clara: si tres coses tenen els francesos que valen la pena són els vins, els formatges i els escriptors il.lustrats. Per aquest ordre. Repeteixo: no pregunteu!
Una de les proves més irrefutables de l’imbecilitat humana – que no és dóna en tots els individus, però que com a espècie és indiscutible – és que portem les bèsties amunt i avall amb una alegrÃa i un poc senderi impresionant. Per exemple, la mosca – com nosaltres, per altra banda, i ara no em refereixo a allò que deien els francesos de que Àfrica comença als Pirineus, sinó a que el homo sapiens sapiens és africà – és africana i nosaltres la và rem portar a Europa. I d’Europa la và rem portar a l’Àsia i a Amèrica: no era més lògic que l’haguèssim deixat a l’Àfrica com les girafes, les zebres, els rinoceronts o els hipopotams, per a mi animals infinitament més simpà tics, a banda de no consumidors de sang humana?
No s’entén. I això que la religió ho té clar: la quarta plaga d’Egipte fou de mosques i mosquits. I potser si ara la patim aquà és perquè som una mà quina de pecar. I, a Grècia, cal no oblidar que Atena va enviar una mosca per tal que mosseguès Pegàs i fer caure Bel.lerofont quan estava a punt de conquerir l’Olimp. Fixeu-vos amb el seu potencial: no va enviar ni un llamp, ni un dinosaure, ni una balena: només una mosca ben decidida i punt.
El meu pare m’explicava que quan Albert Einstein va venir a Barcelona va demostrar matemà ticament que una mosca és capaç de parar un tren. Jo crec que és lògic: si un tren va molt a poc a poc, molt a poc a poc i una moca va molt depressa, és possible que en xocar la mosca quedi esclafada però també que faci deturar el tren. La gent no ho va entendre i molts van pensar que l’Einstein era un grillat, però jo de les mosques m’ho crec tot.
No he trobat quan de temps solen viure les mosques. Però per poc que visquin és evident que és massa.
Em pica tot !
|
Contactes
Registra´t
