| |
CINEMA: THE GIRLFRIEND EXPERIENCE (Director: Steven Soderbergh, Estats Units, 2009) Estrena: 06/08/2010
 dilluns 16/agost/2010 - 11:34  627  1
Chelsea (Sasha Grey) viu feliçment amb el seu xicot Chris (Chris Santos) en un cèntric apartament a Nova York. Surten de copes, van de compres, comparteixen llit i televisió malgrat la inflexió que ha determinat Chelsea a treballar com a prostituta de luxe i noia de compañía per deu mil dòlars al dia. El seu testimoni, entre salts temporals i exposant la seva visió a amigues, a clients i a un periodista, donaràn lloc al perfil d’una noia freda, alhora sensible, i que vol treballar per ella mateixa sense dependre de ningú.
Ens trobem amb un llargmetratge en què oscil.la el tema tabú del moderne concepte de la intol.lerància de parella enfront a una societat marcada per a una crisi económica i la necessitat imperant de guanyar la quantitat de diners que sigui perquè el ritme de vida segueixi sent igual com si no hagués passat res. Aquí juga un paper important el pacient xicot de la noia, Chris, que també busca maneres per ambicionar la seva trajectòria profesional com a monitor d’un gimnàs i que vol anar més enllà abans que quedar com un “pària” enmig de la jungla novaiorquesa. Un emprenador “yuppie” dels nostres temps i a pocs dies que Obama arrassi a les Eleccions i conquereix la Casa Blanca (el context sociopolític en què es situa el film, s’accentua en el viatge que finalment decideix fer Chris amb una colla d’antics companys d’estudi, a bord d’un jet rumb a Las Vegas, mentre la seva Chelsea es cita amb homes infeliçment casats, d’alta clase i, per tan, generosos de butxaca).
Cal considerar doncs l’afluència masiva de diàlegs (les confessions de Chelsea al periodista o al seu xicot) que frega aquest drama vers al document testimonial. Per tan, les escenes sexuals són inexistents substituïdes per un suggerent el.lipsi entre sequències. Males noticies pels amants de l’autoestímul. Sasha Grey potser proporciona algún un integral però que a un servidor li recorda odiosament a la de María José Cantudo en una de les primeres escenes del “destape” a l’Estat Espanyol a “La Trastienda” (1976) de Jorge Grau.
Steve Soderbergh és tot un experimentador dins el panorama “indie” (contracorrent de cinema independent nord-americà que defuig de tota comercialitat i que ha deixat una estela de notables noms com Spike Lee, Jim Jarmusch o Gus Van Sant) . L’any 1988 aquest georgià va ser el centre d’atenció en els cercles cinematogràfics mundials que esperaven que el cinema ianqui tingués una estela de compassió vers als seus socis europeus i deixéssin per un moment de manufacturar-los amb pel.lícules orquestrades per la Indústria de Hollywood. Fet. Soderbergh va acontentar tothom amb un drama tan coral com reflexiu representat a “Sexe, mentides i Cintes de Vídeo” (Sex, Lies and Videotape, 1989) que es van endur la Palma d’Or al prestigiós Festival de Cannes i on obtindria una nominació a l’Òscar al millor guió original. I és d’aquí, estructurant un puzle a base de “flash-backs” amb els motius i decisions que emprenen bruscament als protagonistes dels seus films a perfilar la progressiva trama en la qual es desenvolupen. Un exemple ben clar el tenim amb “Traffic” (2001); híbrid de thriller i drama sobre el flux del comerç de les drogues que s’inicia a Mèxic i que pot arribar a afectar la dignitat d’un prestigiós senador, interpretat per Michael Douglas. Steven Soderbergh s’ha mogut fins i tot per la Ciència Ficció amb la reflexiva “Solaris” (2002) Lem o un altra film de denuncia que va resucitar Julia Roberts fent de mare coratge a “Erin Brockovich” (2000). El darrer film que hem vist de Soderbergh (al marge de “Ocean’s Eleven” o el seu díptic del “Che”) és la hilarant “El Soplón” (The Informant!, 2008) una recomanable comèdia adient en aquests temps de crisi económica, i que podem preuar l’ascens i caiguda d’un prototip Fèlix Millet amb pocs llums.
Pel qui estigui interessat, o interessada, a remenar la filmografía de l’actriu porno Sasha Grey, nom artístic de Marina Ann Hantzis, disposa d’un corriol de gairebé dos-cents títols de manufactura XXX dels quals he escollit a l’atzar: “Teenstravaganza!” (2006), “Black Cock Addiction 2” (2006), “Girl Train” (2008), “Flying Solo” (2008), “Anatomy” (2008), o “Malice in Lalaland” (2010), tenint en compte que també ella s’ha posat darrera les càmeres per dirigir productes adults com “The Seduction”, i “The Birthday Party” realizats l’any 2009 I on també intervé. I ja no cal dir que el seu jornal d’artista se l’ha guanyat en el mercat directe del DVD. Com a artista “polifacètica”, no només s’ha dedicate exclusivament al porno sinó que també és fotògrafa, compositora de música electrónica i ha col.laborat com a dissenyadora del material gràfic de l’album “Zeilgeist” del conjunt “Smashing Pumpkins”.
“The Girlfriend Experience” no només representa la incursió a la gran pantalla d’aquesta californiana de vint-i-dos anyets; també ha participat en el film de terror còmic “Smash Cut” (2009) inèdit a les nostres sales (i dubto que arribi a ser així), tot i que les critiques no li han estat favorables.
Tràiler de “The Girlfriend Experience”:
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
