| |
Uix
 dijous 17/abril/2008 - 01:32  482  0
Mal que em pesi, no puc negar l'evidència: sembla que retorno al món dels vius.
Certament, faig tot el que puc -i més- per aferrar-me a les parets del sarcòfag i seguir vegetant en el bany maria de l'autocompassió, però estranys senyals em diuen que no hi ha res a fer: paciència, doncs, per a mi i per a qui cometi l'improbable error de tafanejar aquestes paraules on, aviso, no trobarà cap mena de substància.
Em limitaré a deixar constància d'un consell que no té cap fonament de causa: fugiu com de la pesta de la novel·la amb què ens amenacen per Sant Jordi.
Que quina? Valga'm Déu, quina pregunta! Doncs aquesta que rebrà milions a cabassos en promocions diverses (de fet ja ha començat el diluvi).
Confesso que vaig ser un dels milers i milers d'envescats en la teranyina de la pirotècnia verbal de l'autor i que vaig contribuir al boca orella que ha escampat com la lepra la infestació de novel·lero de marres.
Fins i tot vaig refer el camí i vaig repescar obres anteriors del senyoret. I fent aquest exercici he arribat a la conclusió que sempre és la mateixa novel·la, en fases successives del seu desplegament larvari.
Un diari que sempre diu que va al davant va publicar un fragment de l'inici de l'engendre que ens amenaça ara. I jo, com un britànic antic amic de la conya, he decidit que per saber que un ou està podrit no cal acabar de menjar-se'l.
Doncs això.
|
Contactes
Registra´t
