Benvingut/da al meu bloc!

Neuseta ha escrit 59 articles i te 482 comentaris. L'últim article ha estat fet el 27/08/13

perfil de'n(na) Neuseta | àlbum de fotos de'n(na) Neuseta

Ànims!!

Tuesday, August 17th 2010, 11:13 AM

Com tothom animar-te! Personalment vaig estar casat 24 anys! Encara que sembli mentida en aquests moments tot se supera!!
Endavant, cuida't molt i sobretot és clau la teva autoestima mai la perdis i creu en tu mateixa!!

vaja..estic com tú

Saturday, August 14th 2010, 7:54 PM

però de totes maneres...molts, molts ànims Neus, jo també em deixo vint-i-dos anys de la meva vida, però tinc als nens q no s'ho pasen gens b. Veig q hi som molts.

Permetem que m'aprofiti d'aquests consells q t'han passat ...
moltes gràcies i petonets

Hola wappa!!!!

Friday, August 13th 2010, 3:38 PM

jo fà tres anys que estic separada,de cap i de cor,no et donaré cap consell,pero si que et vull dir una cosa.
Jo em vaig casar,per ser feliç i em vaig divorciar,per el mateix motiu,soc tant afortunada,que les dues coses em varen sortir bé.
Per descomtat tens la meva solidaritat,saps on trobar-me,per el que sigui.
Una abraçada
Dolors.

neuesitaaaaaaaaaa

Friday, August 13th 2010, 1:06 PM

Ara el que et cal es fer festa dissabte 21 (digues que estas amb la grip) i vens a fe un banyet als gorgs.
Petons i anims!!!!

Endavant

Friday, August 13th 2010, 1:00 PM

Tot i que jo no he passat per aquesta situació, en algun moment de la meva vida me l' he plantejada. Entenc que és una situació molt traumàtica i a pesar dels consells que et puguin donar,el que ho viu sap la força que necessita per tirar endavant.
Només puc donar-te suport a tu Neus i a tots els que esteu passant per la meteixa situació o ja l'heu superada.

neussssssssssssss

Friday, August 13th 2010, 11:03 AM

no puc afegir gaire cosa més a tot el que els companys t'han enviat.
Només dir-te que stikaqui pel que et calgui. Un dia arrivarà que pensaràs en aquesta època, ara difícil, com una etapa superada que t'ha fet donar un munt de passos endavant.
Petons rodons.

Doncs sí...

Friday, August 13th 2010, 9:07 AM

tots més o menys sabem de que parles i...saps que et dic????? que les separacions m'han donat una vida increïble, una vida que mai hagués tingut si no ho hagués fet...per tant...tu deixa que la bona vida t'arribi i ja veuràs com quan miris al passat diràs...ufffffffffffffffffffffff....sort que va passar!!!!!

molts anims Neus!!

Friday, August 13th 2010, 8:51 AM

No et conec gens, de fet a gairebé ningú del xat, però es igual, no es gens macu saber que hi ha qui esta trist... molts anims Neus!! El lema que els hi ensenyava als nanus que jo portava tel dedico per tu amb un crit ben gran: SEMPRE ENDAVANT I MAI ENRADERE!!

gracies

Friday, August 13th 2010, 8:46 AM

no se que mes us puc dir....no creia que tenia tanta gent al voltant meu que em recolça.....moltes gracies i molts petons i abraçades encara que en aquets moments estic baixa d,anims....pero crec que tinc prou força per tirar endevant i mes am el vostre suport.moltes gracies a tots i totes....muaaaaaaaaaaaaa

Per si us pot ajudar ...

Friday, August 13th 2010, 7:20 AM

Sinó les llenceu a la paperera !

Normes d'un recent separat :)

1) Dona't TEMPS, TEMPS. Jo com que veia que no estava bé del tot amb "4 dies" tot hi haver pres la decisió jo, em frustava i encara era pitjor.
2) Cuida't i mima't, sense moltes autoexigències.
3) No flagelar-se amb pensaments de culpabilitat. Perdona't i perdona.
4) No futuritzar ( que serà de mi ? i ara què ? ) : Viure el dia d'avui.
5) No autocompadir.se
6) No cercar mai algú que "solucioni la papeleta": He vist a uns quants, especialment homes, anar del foc a la foguera per la por d'estar sols.
7) Fer coses que t'agradin, n'hi ha moltes més de les que pensem !

Fa tres anys ho vaig passar, entenc el que la Cebeta i tu esteu passant.
Ara estic molt bé, tinc dies de tot com tothom, però en general estic orgullosa del camí fet. Una abraçada !

Animssss

Friday, August 13th 2010, 6:15 AM

Neus ara el que toca es mirar endevant...
Aixi que anims i molta sort...
Una abraçada

Neus,

Friday, August 13th 2010, 6:10 AM

Sóc reincident en aquest aspecte. Ho vaig passar molt malament en alguns nstants quan, fa sis anys, em vaig separar, però també em vaig sentir profundament alleujat - i la meva salut i la meva concentració van millorar molt.
I ara torno a estar en aquest procès. Un procès, però, que ara no vull continuar, tot i que m'adono de tot el que he guanyat durant l'últim mes.
Hi ha moltes coses a guanyar. Segur, també, que tens "un preu", i també coses a perdre. Les coses a perdre són les que dolen i el preu és el que et fa enrabiar. Sobre tot, si tot plegat no ho has triat tu (el preu, llavors, tampoc no sols triar-lo tu). Necessites ànim, plans de futur, i capacitat d'oblidar.
No puc dir-te res més. Prou perdut vaig jo ara. Només sé que de vegades un missatge o una trucada d'alguns/es de vosaltres m'ha donat les empentetes que necessitava per acabar el dia amb un sentiment de felicitat.

No miris enderrera sempre endavan...

Friday, August 13th 2010, 5:48 AM

La peke no sap gaire d'aquest tema pero suposo que es dificil pero crec que tots els que passen per aquiii algun dia o altre acaben sen felizus..
ets forta o ho superaras.


un petonassssss
i endavant sempre endavant....

Endavant!

Friday, August 13th 2010, 5:35 AM

Neus, com els altres companys, també hi he passat. Cal paciència, i sobretot, procurar no fer cas a la por! I, si li fas cas, que sigui poqueta estona... El temps juga al teu favor, no ho dubtis! Cada dia, és un dia guanyat.

Una forta abraçada,

Rosa

Hola Neus

Friday, August 13th 2010, 3:21 AM

Com molts altres d'aquesta "comunitat", també vaig passar per aquest tràngol després de 20 anys, i només vull que sàpigues que pots comptar amb mí pel que et faci falta.

Un únic consell, si me'l permets, que crec que pot ajudar-te: No miris enrera. Fins i tot recordar els bons moments fa mal, i només viure el present i pensar en un futur il.lusionant és el que pot ajudar-te més.

Un petó i una abraçada molt i molt forta, Neus.

F.

Ànims Neus!!!

Thursday, August 12th 2010, 5:36 PM

Hola: Jo et puc entendre perfectament perquè estic passant el mateix, jo no portava tants anys com tu... però sé com et pots estar sentint en aquests moments! Com m'ha dit tothom amb el temps es supera tot, i si tenim gent que ens estima al nostre costat tot es supera, Perquè som joves i la vida és molt maca

Una abraçada

Lora-76

NEUS...

Thursday, August 12th 2010, 4:21 PM

...juntes podrem,i ja veus que amb tots els amics i amigues virtuals(i reals)que formen aquesta petita gran familia anirem fent camí,pas a pas...no t´ho quedis a dins...poc a poc tot anirà prenent noves formes i diferents tonalitats de colors ens envoltaràn...caldrà serenitat,seny,valor i peus de plom.
Agafem-nos de la mà i prenem alè...

Una abraçada molt,molt sentida Neus...L.

Neus, guapa

Thursday, August 12th 2010, 4:14 PM

Em sap molt de greu Neus.
Al xat hi han persones, que tu coneixes, que un cop passat el tràngol, es senten alliberades, desitjo que tu d'aquí un temps, em puguis dir una cosa semblant.
Mentre arriba aquest moment, que arribarà, distreu-te tot el que puguis.
Una abraçada molt forta
vetera

Neussssss..

Thursday, August 12th 2010, 4:00 PM

vinga amunt.. ja veuràs.. mica a mica.. pas a pas... ja saps que pots contar amb mi si em necessites!

Endavant i amb força!
Un petonàs i una abraçada molt forta,
M.

Novembre

Octubre