|
A L´ECUADOR DE LES VACANCES
dimecres 11/agost/2010 - 07:55 563 4
Si algú ha llegit l’encapçalament potser haurà pensat, a primera vista, que m’he anat de vacances a l’Ecuador... Nooo. No se m’ha perdut res. Estic a l’ecuador de les vacances, o a la meitat d’uns de les èpoques més preferides desl anys pels que treballem dur i de valent.
I què he fet durant aquests dies? El ronso, he practicat panxing, lectura, he anat al cinema i he escrit crítiques de pel.lícules en un blog especialitzat... M’he quedat molt per casa i poc he sortit de nit.
A inicis d’agost, digueu-me tonto però tot es fa per un amic, vaig sacrificar-me per anar expressament a Barcelona a anar rera el regal d’aniversari que voliem fer-li a aquest una colla de companys. Li va tocar un servidor, (tonto perquè es va oferir) perquè va voler i li van donar defectuós a la botiga sense provar-ho abans. El darrer cap de setmana el va anar a canviar i li van donar un altre defectuós (un despertador del Barça, poca conya), evidentment sense provar-ho abans. Ara, a la tercera va la vençuda... I perquè tot això d’anar pujant i baixant a Barcelona per un ridícul despertador del Barça que no funciona? No és per estupidesa, es per gust perquè si ho faig és perquè vull.
El dimarts dia 3 vaig acompanyar a un altre amic que no té cotxe a l’aeroport perquè se’n anava a Londres. I, per gust i alhora desgana, el vaig acompanyar perquè portava aquest el darrer mes amunt i avall portant papers i guies sobre la ciutat anglesa, com si ja la coneixés abans de visitar-la. Vaig pensar, acompanya’l a l’aeroport i que et deixi tranquil d’una vegada... Quan torni (ja s’espavilarà ell solet amb el transport) em temo que estarà de londresmania durant tot l’any... La síndrome de Stendhal no només l’agafes a Florència.
Vagi sortir de l’aeroport a dos quarts de nou, vaig anar a buscar la meva germana i els nebots per anar-nos fins a Mataró, a la platja, on ens vam reunir amb una bona colla, i vam passar una esplèndida tarda (això sí, amb alguns núvols) sota el Sol.
Els altres dies fins a la data he fet pràcticament el que m’agrada, no fer res. Llevat del dissabte 7 que vaig ser tan tonto anar a Barcelona perquè em canviéssin el despertador per un altre de defectuós sense fer-ne una comprovació prèvia, però també vaig aprofitar per anar a mirar llibres, cd’s, dvd’s... I, per gust, és el que faré exactament avui; seré tan tonto que passaré de nou per Barna a que em canviïn el despertador per tercera vegada tractant-se d’un regal que no és per mi però que potser tan tonto que he mostrat la confiança que poden tenir els meus amics en mi.
Aquesta nit, si el temps acompanya, la passaré sota les estrelles a veure si en cau alguna i si seré tonto o no de poder recollir-la.
|
|
|