| |
_Alfons_ |
L'àvia
Thursday, August 12th 2010, 10:30 AM
havia anat quedant amb el pizzer. Es trobaven al bosc fent veure que buscaven bolets. Ell li deia "àvia, recorda que pots prémer el botó de la teleassistència i jo vindré per passar un bon vespre de passió descontrolada".
El llop havia trobat un munt d'informació "com beneficiar-se caputxetes" en format PDF, "caputxetes vermelles en el seu hàbitat" en vídeo d'alta resolució i l'últim disc del "red caputxes ska&rock", a www.avaxhome.ws i s'ho havia estudiat amb calma, tanta calma que creixien teranyines al seu costat, al casinet, després de tota la setmana. Va pensar que finalment estava preparat per parlar amb la Caputxeta.
Quan la Caputxeta va entrar al casinet a fer la seva coca-cola diària, el llop se'n va anar a ca l'àvia, perquè després la Caputxeta hi aniria. El llop pensava demanar ajut a l'àvia.
Després de tota la pujada el llop va arribar cansat a ca l'àvia, que en obrir la porta no sabia si espantar-se (li havien contat a www.snopes.com una llegenda urbana sobre llops i caputxetes i àvies) o compadir-se del llop. Va córrer cap a l'aparell de teleassistència i va prémer el botó.
|
 |
stikaqui |
De per què tots els repartidors de pizzes
Wednesday, August 11th 2010, 8:00 AM
Aquell matí havia estat tranquil. Havia estat repartit fins tard i a darrera hora encara havia quedat amb uns amics. Era per aixó que aquell matí havia agraït que no hi haguessin tantes demandes.
Però ara que ja estaven a punt de canviar el torn, aquella velleta que vivia tant lluny se li havia ficat a la ceba que dinaria pizza i no una Margherita o yna 4 staggione, no.
La volia de poma i gorgonzola, amb nous, esmicolades però no com la darrera vegada que li havien fet massa grossos els bocins, ni moltgruixuda que se li enganxava i se li movia la prótesi dental, la ceba caramel.litzada del darrer dia no li havia acabat de fer el pes.
No feia gaire bona cara quan, amb la calor es va ficar el casc i va començar a pujar pel camí que el conduiria al bell mig del bosc, just al costat del riu, on aquella vella s'entestava de viure sola sense voler aceptar l'ajuda dels serveis socials i demanant a tort i a dret, que si ara una gerrata de mel, que si aquella coca que fas et queda tant bona, que si la ceba carramel.litada...
No va flairar que a l'aire es coïa una tempesta.
|
|
|
Contactes
Registra´t
1030 
21
