Fa temps vaig llegir un llibre, l'argument ja no el recordo gaire però si se que em va agradar. Però el que si que m'ha quedat és el títol: El déu de les coses petites. Aquest llibre m'ha inspirat en el meu blog. I ara veureu perquè.
Avui he anat amb bici i després m'he sentit tant bé que no crec que cap droga pugui fer-me sentir millor. No se quins mecanismes desenvolupa en la quimica del meu cos però és impresionant. Llavors me agafat el meu moment per prendre'm un tè de roibos tropical. Aquest té el vaig descubrir en un llibre: La primera agencia de dones detectives, que tracta d'una dona de botsuana que es fa detectiva i amb el seu sentit femení resol els casos. I investigant m'he adonat aquest tè té moltes propietats i no porta teïna i amés és boníssim.
I què més podia fer per gaudir del meu moment, doncs compartir el meu moment amb vosaltres, així que he agafat la meva llibreta preferida, la verda amb margarites i el bolígraf preferit, el que em va regalar la meva mare i... he começat a escriure-hos aquest petit blog que hi ha un xic de tot, però com us vaig dir en el meu últim blog en els silencis en surten moltes coses.
B una abraçada a totes i a tots que tanta companyia em feu.
Per acabar us regalo aquesta peça que fa molts anys que m'agrada:
Xulissim el vídeo arare... que no tenga miedo de mis miedos... sí! jajaj saps...
la meva llibreta també es verda amb margarides :) :)
i el rooibos està boníssim, sobretot amb vainilla mmmm
apuntat llegir alguna cosa de Mma Ramotswe
gràcies maca per aquest teu moment que també has fet nostre!
Moltes i moltes gràcies, arare!!!
Quina petita joia, quina meravella!
Gràcies pel poema i la fotografia, els desconeixia i m'han encantat!!!!
:):):)
I gràcies pel moment de música!
Una abraçada ben gran!