|
La nit del caçador i el cuirassat Potemkin
diumenge 8/agost/2010 - 08:19 835 1
Ahir a la nit vaig decidir tenir una sessió doble de cinema, primerament "La nit del Caçador" (Charles Laughton) i seguidament "El cuirassat Potemkin" (Sergei Eisenstein).
No les havia vistes i vaig quedar impressionat. Es tracta com havia sentit dir, de dues immenses obres mestres del cinema.
En la primera se'ns narra la història d'un predicador en l'època de la Gran Depressió americana (interpretat meravellosament per un Robert Mitchum) que odia a les dones com a metàfora del Pecat Original i va matant i robant a viudes que es troba pel camí. En un moment donat és detingut perquè troben que porta un cotxe robat i el tanquen 30 dies en una cel·la on coneix a un condemnat a mort per assassinar a dues persones després d'haver robat 10mil dòlars que amaga just abans que el detingui la policia i que només els ho diu als seus dos fills, fent-los jurar que no ho diran a ningú. En somnis el condemnat parla i el predicar descobreix que té amagats els 10 mil dòlars, però no sap on. Molt freudià aquesta escena. Al sortir de la presó es presenta a casa de la viuda del condemnat i com a predicador és vist com a ciutadà exemplar. Es guanya la confiança de la viuda i es casa amb ella...
En una mà hi té tatuat love (mà dreta) i en l'altra hate (esquerra)... la dreta és el camí recte, és la bondat absoluta, l'esquerra és la maldat, els plaers terrenals,... i dreta i esquerra lluiten constantment, però sempre guanya el "love" del personatge Robert Mitchum. El meu pare me n'havia parlat molt bé d'aquesta pel·lícula però ara veig que té moltes coses que se m'escapen, molts detalls, doncs està ple de símbols que requereixen una segona o més visualitzacions per captar tot el que vol transmetre la pel·lícula.
De les coses que més em van impressionar de la pel·lícula és com de bé mostra el director que la societat, la gent (i més en èpoques com al Gran Depressió, en crisis), pot ser ensarronada per assassins fent-los creure que són el Bé Absolut, en psicologia crec que es diu dissonància cognitiva a això.
Seguidament vaig visualitzar "El cuirassat Potemkin" de Sergei Eisenstein. Pel·lícula russa del 1925 que fou rodada per donar èmfasi i valor a la revolució d'octubre del 17 que tan poc feia s'havia desenvolupat a la Rússia imperial del Tsar. Si la primera em va entusiasmar, aquesta última peli em va deixar sense alè. Excepcional en tot, imatge, argument, simbolisme, música. La història esdevé en un cuirassat rus on els mariners en un moment donat es neguen a menjar carn podrida per reclamar unes condicions més humanes. Arriba el motí i amb ells la gent d'Odessa es solidaritza amb la petita revolució que s'esdevé en el cuirassat. No obstant, els corsaris del tsar són implacables i en les escales on s'amuntega la multitud d'Odessa per aclamar, donar de menjar als revolucionaris del Potemkin, obre foc sense contemplacions i s'esdevé la matança. la imatge del carret del nadó baixant escales avall després de la mort de la mare en aquesta matança és del millor que hi ha al cinema, i en altres pel·lícules se li ha donat homenatge com als Intocables d'Elliot Ness (recordeu l'escena de l'escala on hi ha un tiroteig i mentre va caient un carret d'un nen petit?, doncs és tret d'aquesta obra mestra... em sona que al Padrino també surt un homenatge d'aquesta escena.
www.youtube.com
www.youtube.com
|