| |
VAMPIRS III i final
 dissabte 7/agost/2010 - 07:50  895  7
AVUI ES MÉS LLARG PERQUÈ DEMÀ VAIG A FER LA PENITÈNCIA QUE M'HAN IMPOSAT PELS MEUS PECATS: FER EL CAMÍ DE SANT JAUME A PEU. JA VEURE'M SI EN TORNO VIU. ESPEREM. FINS AVIAT.
Li explico que els rats penats hibernen com els óssos tot i que la seva hibernació depén del fred que faci allà on viuen i que, com els óssos, no emigren. Simplement esperen a que resuccitin els animals i les plantes que els alimenten per tornar a campar pels aires. La seva hibernació, a més, és intermitent. Algú ha dit que quan juga el Barça es desperten i veuen el partit no sé com, però no m’ho acabo de creure, encara que tot podria ser: coses més estranyes s’han vist.
No li dic que les batalles entre els mascles per fornicar són gairebé mortals i que qui esdevé el mascle dominant és l’encarregat de dur a terme aproximadament el 80% de les copulacions del ramat i que la resta és dediquen al celibat. No sé si amb masturbacions o sense, que això als llibres de ciència no ho posa, encara que no crec que nosaltres siguem la única espècie que ens aconsolem quan no tenim companyia. Val a dir, si més no, que en l’aspecte sexual, la humanitat fa molts mil.lenis que ha arribat a una democràcia raonable i que, els mascles o les femelles dominants, deixen copular a la resta de la població segons s’ho sàpiga muntar. Hitler volgué anar en contra d’això i que només copulèssin els i les millors de la raça ària i aquests foren un dels motius secrets pels que perdé la guerra. Hom pot viure sense democràcia, però sense copulació només hi poden viure alguns sants. Sants que, per cert, van a l’infern perquè Déu odia que no s’utilitzin les eines que ens va donar per a passar-ens-ho bé. Ho considera un menyspreu i un pecat de supèrbia intolerable.
Li dic que als rats penats no totes els hi ponen – hi ha algun animal, a banda dels madrilenys, al que totes els hi ponguin? – i, en quelcom tan cruel com la natura, maslgrat que els ecologistes i els animalistes la volguem dibuixar amb els llapits de Walt Disney, a ells també els hi toca el rebre. Els gats són de llarg el seu enemic més perillòs, tot i que penso que la rata de casa, tot i ser origninària de Santa Coloma, idiotitzada pels anys que porta a la ciutat, en cas de veuren un crec que arrancaria a còrrer. No és una exageració: ja ho va fer amb un pardal, que li va semblar que era l’aviació de l’exèrcit enemic. No veig per quina causa davant dels vampirs, que són molt més lletjos, hauria d’actuar diferent. Per ecologista i animalista la nostra gata, doncs. Ara bé: un gat no idiotitzat pels barcelonins pot exterminar en un dia una colònia sencera sense ni despentinar-se. Val a dir, però, que els gats això ho fan per simple esport o per simple crueldat perquè, o estan molt afamats, o diuen que se’ls mengi un altre que a ells aquella batzòfia no els hi agrada. Per a que després ens diguin els ecolo-animalistes que aquestes coses només les fem les persones. Què jo abans m’he definit com ecolo-alimanista? Sí, però jo aquestes coses no les dic. Que jo sàpiga...
Val a dir que els rats penats es defensen i planten cara tot i que solen tenir les de perdre. Es diu que la seva millor tàctica es fer-se el mort perquè així els gats passen d’ells. Però en canvi, es presenten els gossos que si ve no prenen un paper actiu a l’hora de caçar-los, els agrada molt jugar amb vampirs moribunds. Un altre exemple de la pietat animal, que diríem.
A banda dels gats, també en cacen els óssos i les mofetes i no en cacen però no tenen cap problema per fotre-se’ls si els troben pel seu camí els toixons i les guineus. Sol passar quan llurs mares han construït el niu massa baix i arribar-hi és bufar i fer ampolles. Fins i tot els ratolins de bosc s’hi veuen en cor de cruspir-se’ls.
Als Tròpics els principals enemics dels rats penats, a banda de les mixetes, són les serps i els llangardaixos, que no els assassinen per esport sinó per a calmar la fam. La tàctica de les serps és enfilar-se sigilosament als arbres i atacar-los de sobte mentre aquests contemplen una posta de sol o com el riu s’emporta els branquillons caiguts o com el vent juga amb les fulles seques. Suposo que alguna vegada, en el salt, la serp es deu pegar la gran nata. Llavors no sé que passa.
Suposo que tant el rat penat com la serp se’n van a l’altre barri i el primer carronyaire que passa per allà és fot el gran tiberi, no? Els llangardaixos suposo que deuen traure una d’aquelles llengües tan espectaculars que surten com una bala i que fan que puguin caçar sense moure’s de lloc. Ojalà els mascles humans poguèssim caçar així de fàcilment les senyores, no?
Les aus també devoren els rats penats, sobre tot les òlibes, els mussols, els xups i la resta d’aus nocturnes.Romanen amagades fins que es fa fosc i llavors els cacen sense contemplacions ni miraments: el primer que fan és tallar-els-hi les ales per tal que no es puguin escapar i despres es foten el gran banquet sense presses, assaborint cada mos com autèntiques gourmandes. Però no només són caçats per les aus nocturnes: els falcons fan uns aperitius esplèndids amb ells, especialment els falcons peregrins i mostatxuts. I els xoriguers tampoc no els menyspreen en absolut.
I encara: les aranyes, els peixos i les granotes bramadores (?) també el tenen per un plat exquisit. Total, que ser un rat penat, una ratapinyada o un vampir no és una bicoca: et caça pràcticament tothom.
Li dic que la història d’aquests animals no ha estat precisament fàcil. Que l’espècie més antiga té uns 55 mil.lions d’anys i, pel que es veu, han evolucionat poc, encara que els seus avantpassats eren uns mamífers que saltaven d’arbre a arbre fins que van decidir tenir ales. Una cosa semblant a l’esquirol volador però més ben acabat.
Aquestes ales foren molt importants ja que els hi van permetre conquerir les illes – i Oceania és una illa i la Gran Bretanya és una illa i Euràsia és una illa i Amèrica és una illa i l’Àfrica és una illa – a les que els altres mamífers no podien arribar. Tot semblava que els hi anava vent el popa quan vingué el Plistocè i allò que havien estat Tròpics esdevingueren grans congeladors. Només van sobreviure els vampirs que van tenir la lucidesa d’emigrar a regions amb temperatures més benignes.
Llavors s’esdevingué la seva arribada a casa nostra, a més a més de la resta de la península, Itàlia i els Balcans. Se sap gràcies a les pintures rupestres que en aquesta època homes i vampirs compartien cavernes. No se sap si compartien sang.
Li explico que els científics des del primer moment es van fer un gran embolic amb els rats penats i no sabien quina mena d’animal era. Aristòtil dubtava entre si eren ocells o “un altre tipus d’animal” i per a Plini el Vell i tots els científics fins el segle XVI eren decididament ocells, que per això tenien ales. Per Gesner eren una forma intermitja entre aus i mamífers i per Wotton quadrúpeds voladors. Linné els classificà com a mamífers i ni més ni menys que amb un tronc comú amb els homes i els micos.
I que el poeta colomí contemporani Josep Solé Balcells, els considera aus. I aus profitoses pels homes: “Qui aguanta molt encara / és el petit rat penat / que de nit ell ens neteja / de mosquits tot el veïnat.” (“Els ocells”)
Li explico que, malgrat que és evident que no són uns Di Caprio, els ratspenats serveixen per tal de tenir a ratlla els insectes, cosa que com els humans sabem de sobres no és gens fàcil. Això serveix per a que els insectes no escampin llurs malalties i no es fotin les nostres collites o sigui que l’utilitat d’aquests mamífers està més probada que no pas la nostra, molt més discutible. La Universitat de Cornell en un cèlebre informe proposà als pagesos que durant la primavera i l’estiu procurèssin que als seus conreus pugèssin les poblacions de ratspenats i orenetes. I que tinguèssin clar que, posats a triar, les orenetes podien ser més boniques però els ratspenats són més útils. A banda d’això, també són importants a l’hora de pol.linitzar ja que s’alimenten de fruits i després caguen llurs llavors fent que creixin noves plantes arreu.
No li esplico que també hi ha ratspenats nocius perquè transmeten malalties: la ràbia, la síndrome respiratòria aguda greu, la henipavirus (?) etc... Per això, cal evitar tocar-los ( no són una joguina, coi!) i viure sota al mateix sostre, més que res per a que no li encomanem les nostres neures.
Li explico que, de la mateixa manera que hi ha gent que munta casetes per a ocells, n’hi ha altre que munten jócs per ratpenats. La principal raó és que de nit es fan un tip de matar insectes. Llegeixo que es poden construir a partir de la pròpia imaginació, de kits (?) o comprar fets, que probablement és el més sensat si no t’aixequen la camisa. Llegeixo així mateix que algunes associacions conservacionistes regalen jócs per a ratspenats per tal de facilitar-ne la supervivència. La meva filla diu que ella no vol tenir un jóc d’aquests a l’hort perquè suposo que comença a intuir que la cosa em fa més que gràcia. La meva dona pregunta si en deuen vendre a l’ikea. No en tinc ni idea, però no crec, tot i que no em deixaran de sorprendre mai els suecs. Entre aquests jócs destaquen el de la Universitat de Florida,a amb més de 100.000 hostatges i les fortificacions de la Gran Bretanya de la II guerra mundial que s’han reconvertit en llars adoptives dels ratspenats. No costa gaire reconvertir els refugis en coves, però cal tenir un grau de civilització i d’amor a la vida suficient que ells, els britànics, tenen i nosaltres, no. De moment.
Li dic que, a banda dels seus depredadors naturals, als ratspenats els hi han sortit depredadors artificials. I cada dia més. Per començar, els insecticides que no només maten els insectes que són la seva dieta principal sinó que els enverinen a ells. Per continuar, la destrucció de llurs coves per a construir-hi pisos o xalets ( ja se sap que les classes altes del nostre país consideren el ratpenat massa vulgar com per a viure a prop d’elles ). Sovint en aquest sentit s’actua amb una mala llet considerable, ja que es tapen les coves i llavors els rats penats no poden entrar-hi i, el que és més greu, els que són a dins no poden sortir-hi.
Els humans – el homo ruc ruc – persegueix els ratspenats amb explossius per tal d’evitar que provin les seves collites. No compartir el planeta és fonamental, que només nosaltres som fills de Déu. Això sí, no tenim cap mania a l’hora de recollir el guano –la merda dels ratspenats que va bé no sé per a quantes coses- malgrat que, al fer-ho, no mirem prim i mirem de destorbar-los al màxim. També mor una qüantitat ingent de ratspenats atropellada per cotxes, camions o trens.
Els aerogeneradors – aquests moderníssims molins que no molen res – també maten un munt de ratspenats. Els confonen amb arbres i xoquen contra les seves aspes. La cosa sembla que s’hagi fet expresament perquè l’alçada de les aspes i l’alçada de vol dels ratpenats és la mateixa.
Li dic que en xinès mandarí fu és a l’hora felicitat i ratapinyada. Utilitzen dibuixos de cinc ratspenats a la roba com a representants d’una llarga vida, riquesa, salut i una mort dolça. Els maies consideraven els ratspenats deus i eren representats en columnes de pedra i ceràmiques diverses.
No li dic que a Europa els ratpenats gairebé sempre han tingut mala premsa. Ovidi a “La metamorfosi” converteix les filles del rei de Beòcia en ratespinyades: s’havien quedat a treballar al teler en comptes d’anar a festejar Bacus ( la veritat és que el càstig em sembla molt raonable: totes les beates les haurien de convertir en ratespinyades, no? ). La Bíblia posa els ratspenats a la llista dels animals impurs i els posa entre els falsos ídols que cal enderrocar. Els cristians anaren encara més lluny: Basili dóna entent que els ratspenats i Satanàs eren de la mateixa família i per això, després, sempre que s’han representat els àngels de l’infern – no em refereixo ara als motoristes – s’ha fet amb ales de ratespinyades i no amb les ales blanques d’un colom, posem per cas. Goya, al cèlebre quadre dels monstres de la raó, representa aquests mostres amb ratspenats i mussols.
Es diu que als ratspenats els hi agrada embolicar-se als cabells de les senyores, cosa que es relativament greu si es té en compte que a nosaltres ens agrada embolicar-nos amb les dones en general i que n’acostumem a sortir pitjor malparats que no pas ells. Des de l’Edat Mitjana que s’associacia els ratspenats amb l’ànima humana i la mort. Si va cap a amunt va amb ales de falcó, si va cap avall va amb ales de ratpenal i si va cap al mig va amb ales de pingüí.
D’entre els vampirs de ficció en destaquen dos: el terrorífic Dràcula, que és un aristòcrata europeu, hedonista, savi i barroc i el Petit Vampir que és un dels herois de la quitxalla d’ara. Tots dos en converteixen en rats penats de nit, igual que en Batman, que és el ratpenat ianqui i que, pel meu gust, no li arriba ni a la sola de la sabata al compte Dràcula. Així com el Compte Dràcula té quelcom de místic, de tràgic i colpidor –malgrat el seu hedonisme – Batman sembla de goma o de xiclet.
No li dic que ja des de la cèlebre obra de Cesare Ripa hi ha erudits que consideren els ratspenats la quinta essència de l’ignorància car viuen i volen en la foscor. Jo, aquesta interpretació la trobo molt forçada: per saber volar a la foscor s’ha de ser molt hàbil, més que per a volar a la llum del dia. I si del que és tracta és de parlar d’ignorància, nosaltres més val que callem...
Li dic que a Catalunya els ratspenats – ratespinyades han tingut força èxit. Coronen l’escut de València, de Fraga i l’antic escut del Barça. L’origen està en la simpatia que sentia per ells ni més ni menys que Jaume I el conqueridor. Segons ell un d’aquests animals evità la desfeta catalana a València.
Li dic que fou molt important l’associació valenciana anomenada Lo Rat Penal, creada per Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta per tal de defensar la cultura i llengua del país. D’ella nasqué una revista quinzenal dirigida per Constantí Llombert que tenia com a finalitat “ensenyar els valencians à estimar ses coses, començant per estudiar sa nativa llengua, sa lliteratura i sa història, ses lleis, ses costums y tradicions; y acabant per donar à tot lo seu, com los catalans saben ferho, tot lo valor, importància o mèrit que en sí tinga”.
No li dic que durant la guerra civil els membres de Lo Rat Penat van esdevenir franquistes.
Ella, amb totes aquestes explicacions, badalla que badalla fins que s’adorm. Ja entén que s’han d’estimar totes les bèsties que al món són, però hi ha vegades que s’ha d’excepcionar i el pare no ho entén. Perquè una bèstia tant lletja no pot ser bona de cap manera. Si fos bona deu l’hagués fet bonica, no?
Que no, ruqueta. Que els que hi ha aquí juguen a favor nostre. Aquí els únics vampirs que hi ha són els nanos que et trobaràs a les discos i els balls que vagin passats de voltes.
Paraula d’exvampir.
|
| |
palma |
quan dic orden democratico
Sunday, August 8th 2010, 7:10 AM
es el misatge hetero- democratic-catolic de: hay ahi fuera tu media naranja,el amor verdadero,buscalo, encuentralo,casate en nuestra iglesia y solo luego a fornicar como posesos y solo entre vosotros,asi todos follaremos moralmente.
ni media naranja ,ni amor,ni deus rarus,perque tot aixo ens allunya de l'instint irracional de l'home,que es EL CAMI que genera saludable violencia,la que genera el libre albedrio,solo violencia instintiva,i elimina la violencia por moral, politica, religion, raza ...etc
|
 |
|
Contactes
Registra´t
