| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
teranyina
 divendres 6/agost/2010 - 06:32  807  14
Quina es la tara que fa que ensopeguem una i altre vegada al mateix lloc... l’evolució ens ha conferit una suposada racionalitat, que no intel•ligència.
Si això fos una pel•lícula el malvat hauria teixit una teranyina de la que es quasi impossible desempallegar-se, just quant penses que ja n’has escapat, una nova capa es teixeix i t’atrapa uns instants més. I tot i que la teva lluita es aferrissada, no aconsegueixes de moment fugir-ne.
Viure a la teranyina no ofereix cap avantatge, el malvat dosifica les dosis d’atracció d’una manera precisa i mesurada, i amb aquells instants com si es tractés d’un nèctar, recules i et deies atrapar uns metres, que llavors tardaràs dies o setmanes a tornar a recórrer. Et dona petites engrunes de tendresa, petits bocins d’estima i llavors desapareix.
Te altres preses a les que cuidar. Altres fa molt més temps que estan a la teranyina i tenen la sortida encara més lluny.
Només hi ha una opció... fer enfadar al malvat i que sigui ell que t’alliberi, que talli la teranyina i caiguis al buit,dolorós en inici però segurament infinitament més plàcid amb el temps.
Com tots els malvats és profundament egoista, li encanta parlar d’ell i que l’escoltis. Difícilment et pregunta per tu i si ho fa és de manera testimonial, purament un pont o una falca per continuar parlant d’ell.
De fet la única cosa que li interessa és mantenir-te allà per satisfer el seu proper moment de necessitat.
Ho intentaré de nou, intentaré ser immune al nèctar, als fils de l’atracció i als petits bocins d’estima. Em concentraré en escapar i no mirar enrere i segurament provocaré la seva ira així tallarà d’un cop els fils i després d’una caiguda dura, continuaré intentant no caure mai més en cap teranyina.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
siddharta |
A mi
Sunday, August 8th 2010, 8:56 AM
m'ha manipulat i em manipula via victimisme, un membre de la meva família, ho accepto, posant límits, perquè és una persona gran i és qui és.
Però per un home no :
El mar és ple de peixos, on el proper sempre és més bonic que l'anterior.
El que dic ara no va pas per tu:
Cada cop estic més convençuda que hi ha una llei econòmica / moral on no es desperdicia res i on TOT PASSA FACTURA. Pel que es senti exclòs o especial d'aquesta llei, TEMPS AL TEMPS. Tard o d'hora el mal i el bé sempre tornen, amb interessos. I qui ho vulgui recordar d'aquí un any, per exemple, que ho recordi.
:)
|
|
zinc |
A veure..
Friday, August 6th 2010, 4:49 PM
es que ja sabeu que jo soc molt simple,em sembla que he entés el missatge,pero es cert?et sents aixi?ho es que has descrit la falanguera,no et molestis erra,saps de la meva profunda admiració per tu i els teus escrits que son excelents,pero un dia,recordo que vaig llegir que escrius perque t´agrada,si es cert,estàs malament si es inventat estàs la mar de bé i ja ho has passat.
Una abraçada
Dolors
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
