El grandanès es va escapar i perdre per les fullaraques avingudes de la tardor.
El vaig cridar amb el seu nom de rèptil.
Altres cans em miraven amb l’expressió dels seus anònims amos.
Vora el gran casino de façana abandonada,
amb el càlid bullici del seu interior,
L’animal alçà el seu rostre rera les ulleres lectores,
mentre un ferotge barbut semblava guiat per la seva presència.
Bonic el passeig amb els seus plataners... però res com el passeig de la Garriga, que es tant llarg com l'aburriment però se'ns dubte que per la nit és converteix i es transforma en un passeig màgic amb les seves llums i els gats maullant... on trobes la tranquilitat que a vegades fa falta!!