| |
HISTORIA DE LA ADQUISICIÒ DE UNA LAMBRETTA
 dilluns 2/agost/2010 - 11:06  1263  4
Fa un parell d’anys l’Antoniu, el meu amic de l’ánima em va dir: “Saps que ha fet el meu pare? A portat la LAMBRETTA al Santi per que l’arrecli i la posi a punt i ara està arreclant els papers per poder circular amb ella.”
Em va fer molta il.lusiò perque aquella vella LAMBRETTA sempre l’havia vist arraconada al garatge plena de pols, rovellada sense poder fer-la servir. Al cap de poc temps l’Antoniu em va donar la gran noticia “ La Lambretta ja la tenim a punt” tot i que era del seu pare ell té carta blanca per poder fer-ne us. Al cap de poc dies em va fer una proposta “ que et sembla si anem a veure el Barça-Madriz amb LAMBRETTA,” No ho vaig dubtar ni un moment, “coi i taaaan, per mi cap problema”, deprés vaig pensar amb els contres... era el mes de desembre amb una rasca que no vegis, la incomoditat, risc de caure, la distàcia 40km anar + 40km per tornar i el que mes em preocupava, risc que quedarnos en pana i perdrens el clàssic.
Malgrat tot, el nostre esperit aventurer no va decaure i el dia del clàssic a la tarda ja estavem preparats per l’aventura d’anar cap a Barcelona amb Lambretta, per cert, decorada del Barça en “plan xapussa” amb tela del Barça enganxada amb silicona com qui forra amb “aironfix” els llibres d’escola.
Cop de peu al pedal i gaaaas!!! cap a Barcelona, tot anava molt bé mentre feiem carretera interior, però un cop vam arrivar a la Crta C17 ja no ho veia tan clar i la cosa va empitjorar quan a la alçada de Mollet l’Antoniu va agafar el desviu per anar a l’Autopista A-7 allò si feia por, la pobre Lambretta no podia passar de 70 Km/h mentre els cotxes que ens avançaven no ho feien a menys de 120 Kh/h, per si fos poc, el tema es va complicar al arrivar l’accés a Barcelona per la Meridiana, perque haviam de fer canvi de carril i posanos al del mig, gràcies a la comprenció de alguns conductors ho vam acosnseguir.
Un cop a la Merdiana ja va ser tot mes relaxat, tot i que l’Antoniu anava fent la serp entre els cotxes i això em produïa una mica de tensió, però res, cap problema, Meridiana, Aragó, Diagonal i Pg. Joan XXIII i ja hi erem, vam aturar la Lambretta jo estava plegat, em va costar deu i ajuda posar-me dret, estava trinxat d’esquena, genolls i cames, però un cop flexionades la frontises ja tornava a estar fresc com una rosa.
Vam veure el partit, el Barça va guanyar per 2-0 i a la segona part va començar a ploure a bots i barrals i no va parar així doncs, ja us imagineu la tornada, el mateix però a mes a mes amb pluja, varem arribar a casa calats i congelats, però be be, va ser divertit.
Al dia següent vaig arribar a la conclusiò que si tornavem a fer el mateix ens carregariem la Lambretta en 4 dies, així doncs, vaig començar a buscar Lambrettes d’ocació per Internet i la vaig trovar!!!!! “ Vendo Lambretta sin documentación, funciona pero hace mucho tiempo que esta parada. En Gandia Precio 200€.” Cop de teléfon i cap a Gandia!!!!
Un cop a casa... JA TINC LAMBRETTA!!!! Arreclar papers, passar I.T.V. seguro, la vaig portar al Santi per posarla a punt,em vaig treure el carnet A2... i gaaaaaaas!!!
El Santi me la ha deixat nova de motor, va finiiiiiiiiiiiiiiissima, un altre cosa es el lamentable estat en la que es trova de xapa, però tot arriva!!! Per cert un altre dia us relataré com va anar la concentració de Vespes i Lambrettes a la que l’Antoniu i jo hi vam assistir amb les nostres lamentables Lambrettes que destacaben sobre l’estat inmaculat de la resta d’assistens.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
