| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Neuseta
|
|
| |
els anys que passan
 dilluns 2/agost/2010 - 03:11  1702  3
l,altre dia endresant coses vaig trobar una cosa que em vatransportar a la meva jventud.una cinta de casset que vaig grabar al poble on anavem a estiuegar el mes d,agost.em va portar uns records increibles....jo,els meus cossins,els meus tiets am un cuants anys menys...i feliçós com gingols.cantant,rien,explican acudits..alguns d,ells ja no hi son per desgracia.un cosi mort am accident de moto als 18 anys,dos tiets morts de cancer....ja s,ha sap els anys han passat i tambe les circunstancies cambien.la familia es desintegra cuant un es casa,l,altre es separa, etc.la veritat es que he perdut bastant el contacte am els meus cossins.i de petits ens estimavem com germans...perque jo no en ting de germans.pensso que cuant moren algunes persones s,emporten am ellas un vincul,un llaç molt afectiu que unia a aquella familia-aixo va passa am un oncle meu.era un baliga,balaga pero familiar com el que mes.mai tenia un no cuant li demanavas algun favor.ja no em posso dins la seva vida privada perque va ser un desastre...ara no ve al cas.pero com a membre de la familia va apuntalar uns lligams que mai ningu ha sabut fer...ni crec que fara.al menys jo no ho veure....recordo em molt carinyo al meu estimat tiet VICENÇ. I ARA EM POSSARIA A PLORAR....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
nenaaaaaa
Monday, August 2nd 2010, 3:27 PM
jo també tinc aquests records,els recordo amb al.legria inmensa.El meu avi va morir fà tres anys,era un patriarca d´aquells que mes aviat tirabe a dictador,pero ens va inculcar que la familia era una pinya indestructible i després de tres anys ho continuem essent tots.M´has fet pensar.....amb records molt agradables.
Jo també passabe els estius amb tots els meus cosins,a una casa que l´avi va fé fer entre mar i montanya,volia que convisquesim,home sabi penso jo,perque aquelles trobades encare les recordem ara.
La casa era normal,les habitacions i cabia lo just,el lavabo es feia petit,la cuina justeta,pero el menjador era inmens,no sé quant debia fer la taula pero si dic que 5 metres de passada,no crec que m´equivoqui massa,en tot cas em quedo curta.Jo era la seva neta gran i la rebel i em vaig atrevir a dir-li que aquell taula era massa gran,que no erem tans,es un somriure que recordo d´ell,em va mirar i em va contestar...Maria Dolors(no vaig lograr mai que m´anomanés Dolors,simplement)no pateixis que es farà petita,efectivament,es va fer moolt petita,crec que una de les mes grans satisfaccions seves era assentarse a cap de taula i veure com començava a faltar lloc i despres pasar a estar estrets.
Aquestes petites,grans coses,crec que no les tindriem de perdre mai,jo soc afortunada que encare les conservo.
Gràcies Neus,per fer-m´ho recordar.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
