|
DISCURS DE CASAMENT
dimecres 28/juliol/2010 - 04:54 24676 3
Ja fa algún temps que vaig deixar de treballar a la "BBC" (bodas, bautizos y comuniones), perquè son els versos menys valorats, i més recurrents.
Quan es un familiar encara perquè els coneixes bè, però si son amics d'amics, al final acabes malament.
El cas es que m'ha tornat a trucar el meu germà,. demanant-me el discurs del casament.
Aleshores he consultat a Sant Google, i evidentment hi han pàgines amb fragments de llibres per a la ocasió, i en algunes fan pagar i tot per la descàrrega.
En català no n'he trobat, aixi que deixo aqui el meu discurs particular per la meva cosina, i si algú fa falta que li ha tocat ser padrí ja ho sap...
MARIA I JESUS (31 de juliol de 2010)
Perdoneu-me, però jo no crec en "eternitats" ni en el final dels contes.
No es pot viure de l'ahir com tampoc del demà.
El present es ara, una pàgina en blanc on estrenar un dia, i on colocar al final del jorn un punt i final.
Més que un marit i una muller, o una esposa i un espos, us desitjo que sigueu amics de per vida.
Que no cal ser apegalosos, ni siamesos però, si trobar de tant en tant una mirada al mig del camí.
Que només es tractava d'això: de respectar el silenci i de negarse els ulls quan l'altre esclata en un plor,
No permeteu que se us escoli ni un bri de solitud per l'escletxa de la finestra del cor.
Gaudiu d'una companyia íntima, més enllà de la pell i el cos.
que escolteu junts les seves paraules primeres, que la Leire comença.
Que se us escapi una mà tendra sota els llençols i a l'horabaixa.
Guerres de coixins i rialles en la matinada.
que només es tracta de ser amics, amics de bon cor.
I que els anells, més que argolles, siguin les anelles que mantenen el vostre estel al vol.
|