| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Amor consumit
 dimarts 27/juliol/2010 - 01:41  805  4
Quan s’ha consumit l’amor...“son tantos los chorros de tinta y semen vertidos sobre el amor a lo largo de la historia...” comença una nota del Roberto, i llegeixo.
I trobo les claus de l’amor modern, de l’amor consum i l’amor consumit, de la confusió de sentiments i dels seus drames i tragèdies que això suposa i que posem en paraules per escrit, per a gaudi d’altres víctimes del desamor i per a que ens tustin l’esquena amb paraules dolces i per trobar qui ens consoli de nou. Un nou consolador.
Igual que la paraula justícia i llibertat, usem la paraula amor per definir moltíssimes coses, però generalment mai l’amor ni la justícia ni la llibertat.
I parla de la confusió de l’impuls de l’atracció i de l’enamorament amb l’amor (cosa que tota persona que hagi passat per la fase de l’adolescència hauria de poder diferenciar en relacions posteriors, si és que alguna cosa es pot aprendre amb l’experiència).
I parla de l’egoisme i de l’individualisme fruit de la societat capitalista que ens imposen i ens deixem posar i que traspassen les barreres de la nostra privacitat per dir-nos que, sota l’excitació i la diversió i la suggestió, ens passarà la vida i l’amor pels nassos i no l’haurem viscuda ni viscut.
I jo li dic que en una societat de consum, igual que consumim trastos consumim persones.
I ell em diu que sí. I que es tracta d’abandonar l’ego de l’autosatisfacció i el miratge capitalista del consum de persones i relacions per estimar de debò i que el preu que estem pagant per la infelicitat de les generacions que s’han succeït fruit d’una sexualitat més lliure, però sense donar espai a l’amor i sí a la descendència, és la tristesa post-coitum que envaeix tantes estances.
I penso que igual que els yonkis buscaven heroïna per morir en l’adulteració, nosaltres busquem l’amor adulterat.
I ens morim per estimar i ser estimades mentre ens consolem contra una altra, una vegada i una altra.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
torb |
sísif
Tuesday, July 27th 2010, 5:06 PM
,,, i no és gran el moment quan la rodona roca cau per llei de gravetat per l'altre banda de la muntanya... girant i allunyant-se cap avall... amb la seguretat de que hi ha una nova jornada de feina garantida, lliure de tedi, lliure de plusvàlua... de fet, la vida de ,,, era zeus? no em sembla millor.
Pel que fa al capitalisme... qui té un enemic té un tresor!!
Salut prolífica teclista.
|
|
Cabrero |
No t'envaeïx l'optimisme, Vegana.
Tuesday, July 27th 2010, 1:54 PM
Crec que l'amor és un estat, més que no pas un sentiment. I que no té límits, ni franjes. N'hi ha persones que estimen, i n'hi ha que no n'estimen. Tampoc ho trobo tan complicat, encara que no és senzill. Hi ha persones que només s'autoestimen, cosa que també és molt lícit, i que utilitzen els sentiments per autoestimar-se. Per a mi, són incomplertes, i potser les altres també ho són, però menys. Potser tothom és incomplert.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
