| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de EiQueTal
|
|
| |
Percepcions
 dilluns 26/juliol/2010 - 04:13  711  5
Des d'ahir a la nit la meva petita família és a casa.
Aquest matí, les rialles dels meus xics trencaven el silenci que, setmana sí setmana no, sento al llevarme cada dia. I aquest xivarri m'ha alegrat. L'enyorava.
També enyorava l'activitat (fer esmorzars, anar-los al darrera per que es féssin el llit, perquè es rentin les dents...) que cada matí generen aquest parell de "cigronets" i que em dónen tant d'amor.
Avui també m'he llevat amb el cor net. Una intensa teràpia amb un parell d'amics (avui aquí i ahir allà), junt amb una miqueta de festa i convivència amb els veïns del meu petit món, m'han fet pensar que avui sóc feliç i em sembla que no em cal res més.
Què fàcil és arribar a la felictat quan hom es sent desgràciat! I qué dificil és ser-ho quan ho tens tot!
Ja ho deia la meva àvia que era gran i sabia(i jo els hi repeteixo a la meva petita familia): "En aquesta vida les coses cal entomar-les tal i com vénen, i ser feliç amb el que tens. El día que pensis que seràs feliç quan tinguis quelcom que no tens, serà el dia que deixaràs de ser-ho".
Una abraçada ben forta a tothom (Un petó àvia. t'enyorem)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
