| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Trobada de dissabte
 diumenge 25/juliol/2010 - 06:39  988  12
A les 10 estava davant de la catedral com m’havia demanat el Xavi. Només havia dormit 3 hores i li vaig dir de fer un cafè per provar d'espavilar-me.
Un Jim Morrison sortia de la catedral cridant que allò era la merda més grossa que havia cagat barcelona, i el seu company, un altre rodamón ros i de descalços peus brutíssims, reia mentre el sentia. El Morrison va remenar una paperera i va escurar el pòsit del cafè d’un got d’aquells que va amb tapa que algú havia deixat allà, mentre el seu company es fotia d’un grup de turistes amb sobrepès, ballant al seu darrera movent una panxa imaginària amb una ma i ensenyant el dit del mig de l’altre, ben dret.
El Xavi va trucar al seu company pq necessitava el telèfon de la Sonia. El Jorge, encantador com és, es va acomiadar amb un “t’estimo” com fa sempre que s’acomiada del Xavi. Li vaig preguntar si creia que “maricón” és un insult. Em va dir que ell no diu “heterón” per referir-se despectivament als que no estimen com ell. Et recorden a tu la teva condició sexual pel carrer?, em pregunta. Faig cara de fàstic i li dic que sovint, gènere i sexe. Riu i em diu que estem rodejades de malalts que no saben ni estimar ni follar i que no respecten a les altres. Què et penses què volen dir quan et solten: “pero si no comes carne te vuelves maricón, no?” Pffff, i lesbiana, dic. Els sexistes no veuen als individus pq només es veuen a ells mateixos, diu. Com els especistes. Em vénen moltes idees al cap.
La furgoneta va arribar a les 10.30h., venia d’una granja de Lleida amb dues gàbies paridores. La Sonia es presentà i ens presentà la Sharon, que ha vingut de Madrid. Li demano si ella s’ha posat dins d’una gàbia i em diu que sí i que la sensació és tant horrible com la de sostenir el cadàver d’un animal en una protesta. Ho sents tot, em diu. Sents el que significa ser una esclava estabulada, sents el que és viure sobre els teus orins i femtes, sents les larves de les mosques destrossant els teixits de les ferides de la carn oberta, el dolor d’un prolapse de budells que, per no pagar una visita veterinària, és lligat amb una brida a la cua, el dolor del canibalisme entre ells, el dels bebès esclafats per les mares, sents que la mort és pixar-te i cagar-te al damunt durant l’agonia. Sents tota l’agonia d’una vida de tortura per convertir-te en un sabor. Mira a terra. Li apreto una mica el colze i em mira altre cop als ulls, molt seriosa.
La Sílvia, que farà de portaveu, és molt jove i de moviments suaus. Penso en la gent de la seva edat que ara està fent altres coses: dormir, comprar a les rebaixes, seguir de festa... Du la cara neta de maquillatge i els cabells li cauen en una cascada d’ones del color de les castanyes, com els ulls. Parla lentament, escollint les paraules justes. És preciosa.
L’Adrià té l’atractiu de l’estàndar de bellesa masculí però es comporta com si no ho sabés o com si no fos del seu interès. Segur que moltes nenes que busquen un estàndar príncep blau mullarien les calces per ell en qualsevol discoteca mentre ell és aquí, concentrat en fer fotos de l’Alba i la Ramona i dels seus fills al ventre, amb la concentració dels professionals, concentració que ha perdut un dels professionals dels mitjans que vénen a cobrir l’acte i que s’hauria d’eixugar la baba de la seva boca oberta quan veu les dues dones mig nues.
Carn de dona, carn de truja, quina és la diferència? Femelles de dues espècies engarjolades sota una mirada pel sabor del seu cos. La Sharon, que també ho ha vist, em recorda que el sexisme i l’especisme només són angles diferents de la mateixa ideologia. Faig una ganyota on em surt el fàstic pel no respecte, per totes les mirades de la carn cosificada. Les dones no som coses, les truges no són coses, el Xavi i el seu company no són coses. Cap individu és una cosa. Tant costa d’entendre?
Li demano al Xavi si creu que aquesta gent tant jove es donarà mai per vençuda en una societat com la nostra i em somriu mentre mou el cap d’un costat a l’altre amb la incredulitat de rebre una pregunta tan mal formulada.
Em du a la parada del tren amb la moto i abans que jo arribi a casa ja m’ha enviat un missatge: “Mira’t els vídeos. Si nosaltres ens donem, ells es donen. I aquesta setmana hem de guanyar una batalla, que la guerra per canviar el futur continua oberta :) (odio aquest llenguatge militaritzat de batalles i guerres!!!!... ens n’haurem d’inventar un altre!!!!)”
Gràcies Xavi, gràcies noies, gràcies nois
www.20minutos.tv
Pq mai no ens donem, pq mai no es donin
vimeo.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
No és això, Persi
Tuesday, July 27th 2010, 6:11 AM
És animadversió contra els posicionaments jeràrquics que es deriven de llegir-te. Jo no veig Aristòtils ni Platons. Veig persones que sentim, pensem i vivim com sabem o volem o podem i que aprenguem o no de veure altres coses és només cosa nostra.
I per mi es pot aprendre tant d’un yonki com d’un Einstein. Totes som mestres i deixebles i atorgar només una categoria és obviar una part de la realitat.
Tu penses blanc nevat i jo penso blanc trencat. I què? Doncs a discutir-nos i a enriquir-nos si volem.
I també penso que, igual que està bé riure o somriure també està bé estarracar-se per arribar a l’essència de les persones. Si més no és el que jo practico per copsar les coses com m’interessen, que generalment no és a través de les màscares del que se suposa és la “bona educació” i que jo només veig com a impediments per arribar a pensar i sentir en llibertat i a relacionar-te lliurement amb les persones.
No t’has de disculpar ni ho he de fer jo ni ho ha de fer ningú per pensar diferent sobre el preu d’un dinar o la categoria que tu m’atorgues i jo rebutjo. Tu vius, sents i aprens des dels models del teu esquema de vida i jo des dels meus. I altre cop: i què?
I per tal que no et tornis a sentir “culpable” de res que et faci disculpar-te de nou:
Sense diculpes, sense acritud, que deia aquell, des de la divergència i la desunió ;)...
que passis un bon estiu :)
|
|
Vegana |
Persi,
Tuesday, July 27th 2010, 4:37 AM
fa poc vaig conèixer una noia que ha estat cuinera en molts restaurants d’aquí i de frança i fins i tot d’un amb “estrelles michelin” o com se digui.
Doncs bé, em va dir que ella mai no menja fora de casa (a no ser que conegui la gent de cuina) ni menjaria en els llocs on ha treballat (per la qualitat, pel que ha vist a la cuina i pq diu que prenen el pel a la clientela que ve a compra estatus i és això el que els cobren, no menjar de qualitat ni qualitat en el menjar).
També vaig conèixer una pagesa fa anys que es fotia dels barcelonins pq deia que, del que ells rebutjaven del seu hort i dels animals que mataven, els de barcelona en feien "cuisine".
En fi, que si a tu et sembla bé a mi em continua semblant indecent i molt sistèmic tot plegat. Per això tu i jo juguem a jocs diferents, però això no hauria de ser cap novetat a hores d’ara després d'haver-nos llegit força, no?
I si hagués volgut ser senyu hagués estudiat per ser-ne. Jo només mostro el que sóc i dic el que em sembla i si això t'obre a alguna nova idea és el teu problema. No tinc cap intenció d’ensinistrar ningú sota unes normes consensuades socialment.
Que passis unes bones vacances.
|
|
Vegana |
jajjaja, sí!!!
Monday, July 26th 2010, 3:51 AM
és que era clavat, però clavat al Morrison… i a més l'actitud que va tenir, tant "d'escenari"... era impossible no veure’l amb els braços oberts cap al cel, clamant al cel, i cridant que la catedral era una merda davant la mirada estranyada de tots els turistes...
I tu: quin ensurt, no? que et sortís de cop i volta... i si t’arriba a cantar el The End... this is the end, beautiful friend, this is the end, my only friend the end... no vegis, no?... no sé si per quedar-se a sentir la resta del concert o per sortir corrents... :P
Kyn… sembla que les evidències, per evidents, és més fàcil d’obviar-les i “naturalitzar-les” o “tradicionalitzar-les” o “culturalitzar-les” i així ens fan més obedients i menys crítiques amb això i amb qualsevol altra cosa que ens vulguin colar per continuar movent els engranatges de relació social i de funcionament polític i econòmic… però… també sembla evident que cada dia hi ha més gent enfadada amb els interessos que amaguen aquests funcionaments, amb les mentides repetides un i mil cops i amb ganes de canviar les formes de relacionar-nos, per construir-ne de noves...
Un petonassu per tu també! : )
|
|
Vegana |
Ostres quan de temps que no us veia!!!
Sunday, July 25th 2010, 2:02 PM
Palma, el dia que els lleons muntin fàbriques de producció de cérvols per ser convertits en carn picada, parlem d’equilibris i de desequilibris i de control i domini i economia capitalista i possibilitats de fugir. Tu mates amb les teves mans, però la majoria de la gent paga pq li ho facin i seria incapaç de fer-ho ella.
La natura vol que generem violència i que siguem cruels? Pq no mates i et menges els teus fills, doncs? O els fills de la veïna? O et menges el gat o el gos que conviu amb algú altre? Doncs pq o tens por de ser multat o empresonat o sents empatia, cosa molt natural també.
La gent vegana només hem destrossat un concepte de cultura i creences educatives sobre nosaltres mateixes referides a la relació amb altres individus, humans i no humans. Només això. I hem decidit no menjar-nos ni al gat ni al fill de la veïna ni al de la truja.
Dius que la verdura no genera violència i la carn sí i que per això la natura em dicta que jo difongui aquestes coses per a generar-ne? És que no ho he acabat d’entendre... però si és així, ja segueixo, per tu, el cicle que em dicta la natura per continuar generant violència. Empatitzo amb les truges i els seus fills i et genero violència a tu (per les majúscules, dic). Doncs cercle tancat i equilibrat.
Que la industrialització i contaminació afecta la terra, el mar, l’aire i la vida en general és un fet. Si ens creiem que això modificarà més o menys les formes de vida o és cosa exclusivament humana, és cosa d’anar-nos informant (si és del nostre interès).
I que la gent s’estimi com vulgui, evidentment, mentre hi hagi respecte pels altres i per un/a mateix/a, jo no hi veig cap problema.
Stik!!! Espero que tot et vagi molt bé per la teva illa ;) Una abraçada!
|
|
palma |
apologia
Sunday, July 25th 2010, 1:15 PM
de un mon bonic que no existeix.
tenc dret a estar en equilibri amb el mon mentres descuartitzo un cabrit per sopar,es trist si, pero tant com un cerbol en mans de un lleo.lhome no es responsable de cap canvi climitic,,mes voldria tenir aquest poder.lhome es un petit decimal del cosmos i com el lleo hem de ser CRUELS,PERQUE AIXI ENS HO MANA LA NATURA.aixo som...violents com el lleo,com la balena que juga amb la foca durant hores avanç de menjarla,com un sunami o un terretremol....AIXO SOM!!!!I JUSTAMENT SOM AIXI PERQUE MAI SIREM RACIONALS,ES FANTASTIC DESCOBRIR QUE SOM TANT IRRACIONALS I ASESINS COM LA BALENA AMB PETITS BELLS DETALLS COM L'EFIMERA PRIMAVERA.NO ES POT LLUITAR PER UN MON QUE NO EXISTEIX,GENERARAS VIOLENCIA AMB L'INTENT,POTSER ES LO QUE VOL LA NATURA QUE GENERIS VIOLENCIA JA QUE NO LA GENERES MENJANT SOLS VERDURA.
SER HETERO NO EXISTEIX SER GAI TAMPOC,LA SEXUALIDAD ES UN EQUILIBRI DE ENDROGENS I TESTOSTERONA I DUES DONES CREAN AQUEST EQUILIBRI ,DOS HOMES TAMBE,I DONA-HOME TAMBE...I ELS TRES CASOS ES MOUEN PER LA MATEIXA REGLA SEXUAL.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
