| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
CINEMA: TRES DÈCADES AMB “LA RESPLENDOR” (The Shining. Direcció: Stanley Kubrick, Regne Unit, 1980)
 divendres 23/juliol/2010 - 11:29  821  6
Si en un anterior blog vaig fer referencia als cinquanta anys d’un film tan demolidor (com ho va ser al seu moment “Psicosi) no em puc estar també de l’aniversari feliç que frueix una cinta emblema com és “La Resplendor”. Si Alfred Hitchcock va revolucionar el gènere del suspens amb el seu clàssic en blanc i negre, Stanley Kubrick posaría el de terror potes enlaire amb tan singular suggerència; una destralada directa al gènere fantàstic; els elements de foscor tan característics en les històries de cases encantades són substituits per una lluminositat impactant. L’argument gira entorn a una familia que passa l’hivern sola en un Hotel aïllat al mig de les Muntanyes Rocoses. El pare, Jack Torrance (Jack Nicholson) és contractat per vigilar l’edifici durant la temporada baixa i on reprendrà els seus somnis d’escriptor frustrat. Durant l’ estada, l’home embogeix cap al més singular dels desordres més relacionats amb l’esquizofrènia i l’agressivitat humana que no pas amb la directa intervenció d’elements sobrenaturals.
Kubrick va moure’s per un terreny hostil, el de l’espant i sang i fetge, que no casaven amb el seu perfil d’innovador. Els motius n’eren ben diferents quan anteriorment no l’interessava entrar en el tema fins a l’estrena de “L’ Exorcista” (The Exorcist, 1973) projecte que denegà a la Warner Brothers . Encara bevia del sucós èxit de “La Taronja Mecànica” (A Clockwork Orange, 1971) i es volia prendre temps i paciencia en enfrascarse en una biografia, finalment llastrada, de Napolió Bonaparte tot i que acabaría fent un film d’època, “Barry Lyndon” (1975), tot un fracàs en el seu moment. Davant de tanta desesperació, només li quedava una via si volia conservar la confiança dels Estudis; recórrer a una novela del prometedor Stephen King que ja s’havia guanyat un bon allau d’admiradors després de l’adaptació de “Carrie” i l’emisió de la minisèrie “Salem’s Lot”. Desde la primavera del 1978 Kubrick ja s’havia fet amb els drets de “La Resplendor”, obra que en un principi hi posava poques ganes com un baix sentit de l’autoria però que amb el permís del propi King delegà el guió a una altra escriptora especilitzada en literatura gòtica com era Dianne Johnson.
La sorpresa de King fou majúscula al comprobar que tan l’Stanley com la Johnshon havien fet suprimir els elements paranormals de la seva novel.la (les abelles assassines i els ceps gegantins en formes animals transformats al film en un enorme laberint). L’actitud de mare coratje i heròica de Wendy Torrance quedaba reduïda a una poqueta cosa, reprimida i esquifida tan ben caracteritzada per l’actriu texana Shelley Duvall. A la novel.la et presenten una familia molt unida, però al film des del seu primer moment hi ha un cert distanciament (sobretot del pare vers a la dona i fill) que anirà caldejant-se fins a la follia i que abarà confirmant que ens trobem amb una familia que, des del principi, està als llindars de la desestructuració (el crític Esteve Riambau definiria el film com un “Kramer contra Kramer malignament invertit”). Stephen King va renegar de la pel.lícula i el 1997 va autoritzar al director de telefilms Mick Garris (que havia realitzat adaptacions seves amb pèls i senyals) que portés al circuits de televisió per cable una adaptació més Fidel de la seva novel.la. No obstant Stephen King mai ha volgut fer comparatives entre les versions de Kubrick i Garris.
El realitzador de “Spartacus” (1960) no va escatimar en despeses a l’hora d’usar els recursos tècnics (la cámara steadycam que permetia desplaçar-se a llargues distàncies sense notar turbulències com, per exemple, la intromisió d’una alfombra en un parquet, etc…). El temps se’ls llençava al damunt i el rodatge es va prolongar a més d’un any i mig. Es va rodar a Anglaterra en un gran plató, i per més inri es va incendiar. La sensació de fred que passen els seus protagonistes era completament falsa (van haver de suportar temperatures de 35 graus positius). Jack Nicholson es va lesionar caient en una escala perquè Kubrick insistia en repetir l’escena en què s’enfronta amb Wendy amb un bat de beisbol (la va repetir més de seixanta vegades fins que va haver d’intervenir un especialista). El cineasta també va ser molt exigent amb els extres que intervenen a la sequència de la Sala de Ball i que en el seu paper de fantasmes, només havien de parlar pausadament sense gesticular ni moure’s.
I per mesurar un probable fracàs, Kubrick va supervisar l’estrena del seu film en altres paisos sense tenir en compte la familiarització de la veu doblada amb el rostre de l’actor o actriu. A l’Estat Espanyol va patir un dels doblatges més sonats i rocambolescs que s’haguin pogut escoltar mai. Li va encarregar la feineta al cineasta Carlos Saura. Aquest va fer que Jack Nicholson fós doblat per Joaquin Hinojosa i no pel seu habitual Rogelio Hernández; Shelley Duvall adoptà la veu de Veronica Forqué i la de’n Sherman “Scatman” Crothers (que interpreta al cuiner de l’hotel Dick Hallorann) fou intervinguda per Rafael Taibo (l’ altisonant narrador en off dels documentals del Comandant Cousteau que passava TVE els caps de setmana gairebé també tres dècades enrera).
A mode de missatges subliminals es pot dir que el llargmetratge és tot un homenatge al poble indi; dins la trama argumental, l’Hotel, presa d’una suggerent maledicció, es va construir en l’emplaçament d’un cementiri nadiu; una eina tan letal com la destral era propia en l’ús dels “autèntics” americans (la que fa servir Jack per desballestar un parell de portes i lluir la seva ganyota, ja tota una icona en el gènere del terror modern), així com també les estances es revesteixen de formes geomètriques inspirades en motius indis.
Una altra de les estratègies del director de “2001” va ser en retallar i donar un final diferent acord als països on s’estrenava. Als Estats Units, més propensos a les crispetes que a l’autoria, “The Shining” s’aprecia en 145 minuts, té més elements fantàstics (la bonica festa que un fantasma anuncia a Wendy amb un brindis es complementa en l’edició ianqui en una sala plena d’esquelets; i en els primers passis de pos-producció uns pocs privilegiats van gaudir de la sequència final en un hospital sense que es sabés res del parador de Jack. Però aquells darrers minuts Kubrick els va suprimir definitivament perquè volia centrar-se en l’Hotel com a microcosmos de principi i fi. A Catalunya, així com a l’Estat espanyol i la resta de països europeus, vam gaudir de la versió suprimida a dues hores on Jack es perd pel laberint fins defallir congelat mentre mare i fill escapen. Però curiosament es poden preuar, als títols de crèdit, els noms d’ Anne Jackson (que interpreta a la pediatra de Danny) i Tony Burton (en el rol d’un mecànic ). Per cert que l’actriu que apareix en la famosa escena de l’habitació 237 i que fa sortir jack Nicholson per potes es diu Debbie Gibson i algú va fer extendre el rumor fals que era la mare de’n Mel Gibson.
La banda sonora, una altra dada curiosa a tenir en compte, és tot un encert. Les sequències fantasmals, i la mar de diabòliques, són acompanyades pet “Utrenja Wangelia” del polonés Krzystov Penderecki. Aquest tema es va compondre a finals dels seixanta per a la celebració d’una missa catòl.lica, el dia de Pascua de Resurreció. Per altra banda, Wendy Carlos, que orquestra el tema d’entrada de la pel.lícula, ja havia signat un film per a Kubrick com ho va ser “La Taronja Mecànica”, tot i que en aquell signava amb el nom de Walter perquè encara no s’havia canviat de sexe.
Val la pena recuperar aquest film en la seva versió o muntatge “made in USA”, sense que la resta dels mortals ho sabéssim. El 1980 no s’editaven DVD’s (el video, com el qui diu, acabava de néixer) amb versions prolongades, ni edicions limitades amb sequències extres, ni altres llaminadures per a aficionats.
Per cert el cartell d’enguany del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges que es celebrarà del 7 al 17 d’octubre, estarà inspirat en la pel.lícula. Surten les dues bessones del film amb el poble de Sitges i la mar al fons:
www.diaridegirona.cat
I aquí teniu uns enllaços perquè podeu gaudir d’algunes sequències inèdites del film en versió original subtitulada :
www.youtube.com
www.youtube.com
www.youtube.com
www.youtube.com
Bones vacances
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
misselvis |
hola
Saturday, July 24th 2010, 5:15 PM
Boníssissima!!! A cas meva no em van deixar veure El lago azul (suposo que perque es veia una cueta mig amagada i coses indecents!!) però em van deixar veure aquesta, con lo qualu em vaig cagar de por, les nenes aquelles al passadís (clavat clavat als de l'hotel Palace de Madrid... i què hi feia jo allà??? doncs perseguia al Boss... el vaig enxampar?... això no ho diré je je), el nen amb el tricicle, l'altre amb la destral, la dona amb els cabells enganxats com mullats, el nen fent aquella veu, la sang sortint com una cascada brrrrrr!!!! en fi, una recomanació quant veieu una peli de por, si feu allò de mirar els trossos horripilants amb les mans a la cara funciona, no fa tanta por, en fi, falta llegir-me el llibre. ah! i Misery em va angoixar molt, aquella escena que li fa allò als peus la recordaré sempre (em vaig marejar) molt rebona també!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
