| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de EiQueTal
|
|
| |
Demana'm que confíi
 divendres 23/juliol/2010 - 06:51  805  8
M’has fallat. Sí. Has trencat el nostre acord i has traït la meva confiança.
M’has fet il.lusionar a desmuntar una vida a un lloc i muntar-ne una altra, que semblava que seria millor, prop del lloc on vaig viure la meva infància.
M’he trencat l’esquena treballant en una casa que no era nostra per tal que tu i la nostra petita família hi visqués còmodament.
M’has fet sentir com un inútil quan dubtaves si la feina que jo feia a casa estava ben feta.
I mentre jo treballava tu em traïes. I mentre jo tenia cura de la nostra petita família i abans d’anar’m-en a un llit vuit perquè tu estaves “treballant a Barcelona”, tu vives la teva gran aventura amb un noiet que podria ser el teu fill o el fill d’alguna amiga teva (pensa-ho).
I mentre jo t’estimava i tu m’ho feies creure, t’enamoraves d’aquell a qui jo mateix havia obert les portes de casa nostra creient que la seva amistat era sincera.
Si en algun moment jo vaig dubtar, tu et vas mostrar enfadada, i m’ho vas fer pagar. Hipòcrita! Devies estar acollonida per si ja us havia descobert!
I en saber-ho et vaig perdonar...
Vaig pensar en la nostra petita família, en tu i el teu futur, i em vaig convèncer que el teu enpenediment era sincer.
Sincer? I una merda!
Que ruc vaig ser! Van ser dos mesos patint, esperant que em diguéssis la veritat sense tenir que preguntar-te. I com que no ho feies, jo investigava, al mateix temps que intentava donar-te un vot de confiança que no et mereixies...
Ho sento! No m’expliquis més pel.lícules! No em tornis a dir que estaves passant una crisi. I una vegada perdonada i segura de que jo t’estimava, em sortíssis amb el tema de que “ara no estic segura de si t’estimo”.
Ara ja saps què has perdut i què ens has fet perdre als demès.
Has estat una persona egoista, has faltat al respecte als que t’estimaven i a tú mateixa, has perdut la confiança dels que estàvem al teu costat, però també d’altres que sense estimar-te com nosaltres també t’apreciaven.
Has estat tant egoista que ni t’has donat compte que mentre t’acaramel•laves amb el teu amiguet, hi havia qui et podia veure, o fins i tot potser et va veure (un dels teus fills).
Els secrets són molt difícils de guardar...
Ja han passat tres mesos des de que em vas trencar el cor i un des de que, tornant a fer les coses amb el cul, vas marxar de casa enduent-te la nostra petita família, davant d’un munt d’ulls que et miraven entre els que n’hi havia que us havien vist i d’altres que ho sospitaven (jo no).
Ets una mala persona i crec que no et mereixes ni el meu respecte ni el de la nostra petita família.
Però no pateixis! Jo no els explicaré la veritat. Ho sabran. I potser ells no tindran tants pardalets al cap com vas tenir tu quan vas saber que la teva mare havia fet al teu pare el mateix que has fet tu, 12 anys enrera.
No em penedeixo d’haver-te dedicat 20 anys de la meva vida, però avui sí que penso que potser no vaig saber veure que en la teva escala de valors el respecte i la confiança no ocupaven els primers llocs del rànquing. I em sap greu.
Ei! Que m’estimo molt! i no em mereixes més consideració que la mínima educació que cal tenir quan ens trobem davant la nostra petita família.
Que no et falti la salut a fi que en puguis gaudir per treballar i mantenir-te. Però no et desitjo que en el demés et vagi be. És més, m’agradaria que et paguessin amb la mateixa moneda, hasta per que t’adonéssis del que has fet.
Bon vent i barca nova!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
