| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CAL FERNÁNDEZ I L’ISMA PRADOS: UN AUTÈNTIC DESASTRE.
 divendres 23/juliol/2010 - 04:15  2721  7
A les televisions han fet fortuna els programes gastronòmics. És una cosa que crida l’atenció perquè, en general, ens plats que ens proposen fer són inviables per a les mestresses i els mestressos de casa actuals, per molt que els hi agradi cuinar. Els hi manca el material, el temps, la paciència, els coneixements, l’instrumental. I, a vegades, el talent.
Però que la televisió t’escolleixi per tal de presentar un programa d’aquests és una doble bicoca: per una banda esdevens un personatge famós i et pots dedicar a fer anuncis gastronòmics cobrant un ull de la cara ( com per exemple el que ha fet l’Isma Prados anunciant el pa artesanal del Gremi de Flequers de Barcelona ) i, per una altra, els establiments en els que treballen – o pels que donen la cara – esdevenen establiments de peregrinació pels gastrònoms de la ciutat ( això no és criticable: és normal que el gastrònom vulgui conèixer nous establiments i és normal que pensi que un senyor que surt a la tele donant lliçons de cuina pot oferir una teca més que digna ).
Però, és clar, el problema que té fer provatures és que poden sortir malament, que és el que ens ha passat en aquest cas. Simplement hem pagat un ull de la cara per menjar una bazòfia a l’establiment que dirigeix i regenta aquest xicot tan simpàtic que surt a la tele per ensenyar-nos a cuinar.
Sembla que una amanida de formatge de cabra no ha de ser quelcom gaire difícil de fer per a un lloc que se suposa que és un restaurant extraordinari. Doncs l’enciam estava pansit ( o era la salsa que feia que ho semblés ) i el formatge devia ser d’una cabra tísica ( o és que l’havien fet amb les banyes del pobre animal ).
La fideuà que vàrem intentar menjar-nos després és de les més lamentables que he menjat a Barcelona. Clarament inferior a la que serveixen als Woks, als quiosquets de cuina preparada de barri i als restaurants xinesos de a sis euros el menú. Senzillament, incomestible. Insípid, pesat, no només sense cap mena de gràcia, sinó decididament desgraciada. La fideuà més desgraciada que m’han posat al davant.
Per postre vàrem demanar un tiramisú que jo diria que era d’aquells de la Fraggy o de qualsevol altra marca d’aquestes que la fan en série. Val a dir que, malgrat la seva mediocritat, fou el millor del dinar.
Pel que fa al cafè vaig demanar un cafè amb gel dues vegades i dues vegades em van portar un cafè amb llet. Vaig pensar que algú allà dins tenia alguna cosa en contra dels descafeïnats amb gel i vaig preferir deixar-ho córrer perquè, sinó, ves a saber quants tallats m’hagués acabat bevent.
Això sí, l’Isma Prados ens va venir a veure diverses vegades a la taula fent veure que ens estava fent el gran favor de la nostra vida, fent veure que ell acabava de pujar no sé quants centímetres la categoria de la nostra existència.
El preu, senzillament, fa feretat: més de 75 € per cap. Un robatori a mà armada perquè a Barcelona és pot menjar infinitament millor per 20 €.
Collonades, al restaurant, les que vulguis, però molt soroll i una teca que els hi hauria fer caure la cara de vergonya.
Quan ja sortíem del restaurant comentavem que aquest noi tan simpàtic té la sort que els televidents no poden tastar el que cuina perquè sinó és una obvietat que no hagués passat de neteja-vaixelles o s’hagués hagut de dedicar a una altra cosa. A presentador de televisió, per exemple. Això ho fa bé. Molt bé. Enganya!
Sort que hi vaig anar amb una noia realment excepcional amb la qual només és possible gaudir de l’alegria de viure.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
