| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA NATURA ÉS INTRÍNSECAMENT BONA O ES LA NOSTRA ENEMIGA MÉS FEROTGE?
 diumenge 18/juliol/2010 - 09:10  723  10
Explica Josep Pla que la història de la humanitat és la història de com l’home intenta no ser vençut per la natura. La natura, des d’aquest angle, és l’enemic a vèncer. L’enemic que ens fa passar fam, que ens fa passar fred, que ens fa passar calor, que ens enmalalteix, la que ens fa lluitar els uns contra els altres sense cap mena de llei ni regla.
Per a resoldre aquests problemes l’home ha creat l’economia, la indústria, el comerç, les ciències i el dret i tot i que hi ha indrets on les persones estan en unes condicions de vida molt precària crec que tots coincidiriem que són les mateixes en les que aquestes ciències i aquestes arts no s’han desenvolupat. A Occident sembla que la natura la tenim més o menys sota control, si més no pel que fa als fenòmens ordinaris de la natura.
Rousseau va crear una corrent de pensament en la que l’home era bo per natura i era la societat el que el feia dolent. Jo no sé si Rousseau havia conviscut amb els homídids que anaven a pedrades per un bocí de carn o una femella o si això ja ho considerava societat. I, si ja ho considerava societat, quan l’home no havia viscut en societat? I encara més: sense viure en societat quin sentit té parlar de bondat o de maldat? Respecte a què, respecte a qui?
De Rousseau ençà tot el que és salvatge s’ha anat posant de moda i hi ha il.lusos que han estat cruspits al voler acaronar un lleó o un trigre pensant-se que reaccionarien com gatets. O gent que es pensa que pot mirar una película tenint a la falda una taràntula o qualsevol altre bitxo semblant. La natura és bona i no ens picaran.
Paral.lelament a tot això l’home ha anat dominant cada vegada més les ciències de la vida i s’ha anat expandint, expandint i ha desarrelat la vida natural de molts indrets i ha extingit espècies a les que encara no els hi tocava el torn.
Sembla com si el triomf de l’home sobre els mals de la naturalesa que patia hagi d’acabar en una batalla campal de l’home contra l’home perquè, simplement, al món sobrarà gent.
Hi mancarà aigua, hi mancarà menjar, hi mancarà espai. I sembla com si el final de la pel.lícula fos que la natura ens possarà al nostre lloc, que és ocupar un lloc més entre les altres éssers i espècies del món i, per tant, no tolerant aquesta superpoblació insostenible.
O també podria ser que ens extingíssim com espècie.
O que colonitzèssim altres planetes.
O jo què sé...
En tot cas, com diu una amiga meva molt sàvia, el món, amb nosaltres o sense, continuarà rodant i rodant i rodant fins que un dia farà p fum i tots i tot serem pols d’estrelles.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
