| |
IOGURTS COMESTIBLES
 diumenge 18/juliol/2010 - 03:22  460  0
A les espanyes, es refereixen a una frase que em deixa del tot captivat: "Lo bueno, si es breve, dos veces bueno". Una expressió similar catalana quina podria ser? Perquè no ho sé, o ho ignoro o ho he oblidat.
No entraré en polèmiques i discussions i molt menys sobre els darrers esdeveniments dels últims quinze dies. Però em volia referir a aquesta frase castellana perquè forma part en un dels moments més tranquils i pacífics dins de l’hàbit de menjar (sense comptar es clar, que t’afanyis o perquè fas tard a la feina o perquè t’has mirant amb delit aquell pastís gelat de llimona del qual sommies cruspir-te’l abans que un altre se l’apropïi).
A la feina que tinc cada dia (a la ràdio és pura afició, i a més ara estic de vacances amb l’emisora, jejej...) el torn de dues de la tarda a deu de la nit és d’allò més curiós. Si treballeu o us heu guanyat el jornal fent horari intensiu de migdia a nit, sabreu perfectament que el dia es passa llarg i poc aprofites el matí. No obstant la sensació de cansament no és la mateixa com la d’aixecar-te a dos quarts de sis del matí i guanyar-te el sou fins a les dues, per després aprofitar tota una tarda pel que calgui. I tinc les meves raons. Tan un torn com l’altre tenen els seus avantatges i inconvenients. No em valen els horaris partits, o d’oficina, com dic jo. Tinc les meves raons.
Entro a tres quarts de dues. A l’hora en punt fem canvi de relleu i fins a les set de la tarda no paro a berenar una mica (vint-i-cinc minuts). És un momentet que s’ha de gaudir al màxim. Amb els quatre companys "cafeters" ens fem un tallat de la màquina (quaranta cèntims, poca conya) i en un pim pam, ens ho bevem.
La gràcia de tot això és que un d’ells quan se’l acaba de veure comença a escurar amb la cullereta de plàstic al fons del vaset. Sempre li recordem que se’n faci un altra. O una conclusió més precipitada és que al pròxim tallat el remeni millor perquè el sucre no quedi tan avall. No som homes d’oficines, som operaris (anem bruts de vi, i ara amb la calor que fa de suor, de dalt a baix) i seriem poc fins a l’hora de començar a llepar el got com gossos.
Conclusió? Gaudim d’aquell moment de plaer que és el descans. I el nostre amic escura fins a més no poder el que li queda de cafè. Però es líquid. Què faria amb un iogurt? Sóc persona d’idees però davant d’aquesta anècdota que es repeteix de dilluns a divendres a quarts de vuit del vespre, insto als fàbricants de iogurt (al ser un producte més espès anima més a escurar) que elaborin els seus envasos ja de per si comestibles. De galeta o pasta de full resistents a ser pansits. Com els cucurutxus. El plaer sería inconmesurable. Potser no pel sector del plàstic i del petroli que alçaria el seu crit al cel preveient pèrdues milionàries per culpa de recursos que a més de sostenibles, serien més sostenibles. Tot un honor per aquell monstre de les galetes del "Barri Sèsam" que s’ho cruspia tot, tot i tot. Alhora que ens instava desde infants a menjar de tot.
|
Contactes
Registra´t
