| |
Grà cies Clic !!
 diumenge 13/abril/2008 - 10:01  1580  2
Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d’Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.
Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenin els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.
Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi lÂ’oblidat gest dels rebels,
amb la rà bia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de lÂ’amor...
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
Et deixo un pont d’esperança
i el far antic del nostre demÃ
perquè servis el nord
en el teu navegar.
Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d’un blau lluminós
que cantava a lÂ’Alguer
per cantar el seu enyor...
Et deixo lÂ’aigua i la set,
el somni encès i el record.
I a Ponza la mort
per viure cara al mar... el mar... el mar.
lÂ’espai ple de llum
on sÂ’emmiralla el mar... elmar... el mar.
El blau del nostre silenci
d’on sempre neix la cançó.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi lÂ’oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la rà bia del cos,
amb el goig de lÂ’amor...
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
|
Contactes
Registra´t
