| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“OCEANS“ DE JACQUES PERRIN I JACQUES CLUZAUD.
 dissabte 17/juliol/2010 - 04:09  622  5
Ja sé que queda massa “comme il faut“ però el cas és que m’agraden molt els documentals. Sobretot els documentals que tracten de la natura o de viatges que mai no faré perquè em semblen massa incòmodes per tal de viure’ls de viu en viu.
Ja suposo que en un temps en el que la pornografia emocional talla el bacallà a les pantalles catalanes que un surti dient que li agraden els documentals és sortir amb un estirabot i fins i tot pot ser interpretat en el sentit que em considero millor que els altres.
Doncs mira: no m’hi considero en quasi cap sentit però en aquest sí.
Opino que els documentals en general i alguns programes de divulgació i de debat ens mostren fins a quin punt la televisió podria ser útil com a eina pedagògica per a la gent i que els programes de pornografia emocional demostren com pot ser de nociva i nefasta aquesta mateixa eina. No és el mateix fer servir un martell per tal de penjar un quadre a la paret que per esberlar el cap d’algú a qui no apreciem gaire. Quansevol eina potser bona o dolenta segons s’utilitzi.
Ara bé: malgrat que jo vegi pràcticament cada dia un documental a la tele no és mateix veure’l per la petita pantalla que anar a una sala de cinema i contemplar els paisatges –en aquest cas marins – amb l’esplendor d’una gran pantalla. Naturalment en directe la panoràmica seria millor però tindries l’inconvenir d’haver de nedar amb taurons, balenes, rajades i altres bitxos dels quals jo sóc decididament partidari però, posats a tenir-los, prefereixo tenir-los lluny.
Les imatges de la película són espectaculars. Una darrera l’altra t’immergeixen un una doll inacabable de bellesa. La natura ha recollit el talent d’artistes divins i la història de l’art només és l’ombra de l’ombra del que la natura ens pot oferir. No hi ha cap arquitecte cap , ni cap escultor, ni cap pintor tant brillant. Per això, cansats de combatre amb la bellesa i el talent de la natura, alguns artistes van prendre el camí fàcil de l’abstracció que, en el fons, només és una mostra d’impotència i una gran aixecada de camisa. El surrealisme figuratiu de Dalí o Magritte és tota una altra cosa i perduraran. Les collonades de Picasso, Miró o Tàpies crec que seran menypreades en el futur com un desviament estètic reaccionari i deformatiu.
No cal dir que la película també té la seva vessant crítica amb els humans. Si no fos perquè cels, terres, rius i mars estan tan fets una merda aquestes proclames ideològiques em molestarien. Diria al director del documental, si vol explicar-me el que estic veient, expliqui-m’ho, si no vol explicar-m’ho trii peces les peces de música adients per acompanyar la bellesa de les seves imatges, però no em toqui els collons explicant-me que tot està fet un fàstic per culpa meva – nostra. Però és clar, tot està fet un fàstic tant fastigòs que hem de tolerar aquestes crides ideològiques ecologistes a veure si encara som a temps d’arreglar alguna cosa. Esperem.
Les imatges del documental et fan reflexionar sobre la petitesa i la grandesa humana. Petitesa perquè veus nedar a un home al costat d’un tauró o d’una balena i, vaja, ni per un moment tens la sensació de ser l’ésser més gran de la creació; grandesa perquè se’t fa evident que ens ha estat concedit un talent especial que fa possible que nedem com els peixos, volem com els ocells i siguem capaços de crear unes obres d’art que jo crec que fins i tot el mateix Déu signaria.
Però hi ha el revers de la moneda, és clar, el talent mal aprofitat, el talent aprofitat no per a crear bellesa i millorar la vida sinó per a crear lletjor, sordidesa i mort. De crear lletjor sordidesa i mort més enllà de les pròpies necessitats, per pura ambició desmesurada i errònia.
Com en tota veritable obra d’art – i contràriament al que ens volen fer creure certs artistes moderns – la tècnica del film és molt important. No entro en detalls perquè segur que posaria la pota però el que és evident és que l’espectacularitat de les imatges no va venir sola. L’equip va inventar noves màquines i noves maneres de filmar que mai no s’havien utilitzat abans. I un dels resultats de l’ús d’aquestes màquines és que es va aconseguir gravar a unes fondàries on mai no s’havia gravat i es van descobrir noves espècies. El que ja no tinc tant clar és que per a aquestes espècies, el fet d’estar descobertes, hagi estat una sort. En el millor dels casos, ni una sort ni una desgràcia. Però probablement, tal com som les persones, una desgràcia. Seria tot un detall deixar-los tranquilets.
El film no deixa de tenir uns quants moments d’escenes cruels no degudes als humans. Això m’agrada perquè sovint els animalistes i els documentalistes et presenten la vida dels animals com si visquèssin a Disneylandia. I no. Ser animal és molt dur. Duríssim. La lluita per la superviència és d’una crueldat esfereïdora. Darwin ho explica perfectament i la seva teoria ho és tot menys alegre i agradable. No sobreviuen ni els més bons ni els més simpàtics ni els més empàtics, que és diu ara. Sobreviuen els més forts, els que no tenen més moral que la moral de la seva pròpia supervivència. I així veus les gavines cruspint-se tortuguetes que acaben de sortir de l’ou i que no aconsegueixen arribar a l’aigua o cadells de foca o de morsa devorats sense contemplacions per orques o óssos blancs davant de la desesperació de llurs mares.
A vegades penso que seria bonic que la humanitat hagués inventat alguna cosa perquè ningú no hagués de devorar ningú. I potser algun dia ens en sortirem. Ara mateix som iguals de primitius que les gavines, les orques i els òssos i infinitament més perillosos. Deu hauria de despertar-se de la migdiada i venir a explicar-nos – i a imposar-nos- quatre coses. Crec.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Persi,
Monday, July 19th 2010, 4:42 AM
on jo veig aquests docus és en cadenes públiques, si tens tele a casa pots accedir-hi sense necessitat de pagar cap canal especialitzat.
Només cal mirar-te’ls amb els prejudicis i amb allò que et van ensenyar tancat en una carpeta per no impedir que t’arribin noves idees que contrastin amb les que fa servir la nostra construcció social per autojustificar-se, o sigui: amb ull crític per discernir el que continua essent un model humà que interessa aplicar sobre la resta de l’estructuració de la natura i l’estructuració social humana per justificar els nostres models de dominació i economicistes, i si alguna cosa et crida l’atenció, o no te l’acabes de creure, o no acabes d’entendre-la, o hi veus models antropocèntrics massa evidents, buscar més informació per allà on sigui per treure les teves pròpies conclusions.
Només no et recomanaria de mirar aquells on l’home mascle blanc és el protagonista, i acostuma a anar disfressat d’indiana jones mostrant altes dosis de testosterona desfermada per a dominar altres animals humans i no humans que només li fan de comparsa per a lluir la seva massa muscular morena (molt menys la gris), més que res pq, per veure això, no cal anar a emprenyar altres animals tant lluny, amb sortir al carrer ja et fas el teu propi documental.
|
|
clic |
mmmm
Saturday, July 17th 2010, 11:06 AM
el teu article em recorda una frase de Le Corbusier: "La natura es fa paisatge quan l'home l'emmarca"
a mi em sembla que et mires la natura des de la finestra dels humans, una visió molt antropocèntrica, els bitxos estan allà i jo estic a la meva butaca. I no només això, no vols que t'ho expliquin i reacciones amb una actitud de crítica defensiva, però mantens un discurs d'ecologista de saló.
Evidentment es nota que no et sents part de la natura i evidentment la grandària no importa perquè la mesura no és la humana. Fins i tot Déu està a l'alçada dels ulls humans amb la que no deixes de veure el planeta.
Mires la selecció natural de les espècies com si la supervivència fos una cosa d'espècimens individuals, matar per menjar és cruel? no, sobreviure en una ciutat sí que és cruel, es necessita molta empatia per perllongar la vida del grup, sigui de foques o de formigues, ah les formigues gran exemple de superorganisme empàtic que ha sobreviscut més de cent milions d'anys.
Tant de bo fóssim més primitius perquè aprendríem de les formigues.
:) i per acabar dir que és una aixecada de camisa una obra d'art que no comprens fa un flac favor a deduir que tu sí comprens la natura que et mires als documentals.
:)
clicbesets amb molt de carinyo
|
|
Vegana |
Discrepo Persi,
Saturday, July 17th 2010, 7:57 AM
sovint els docus es passen el dia mostrant “la crueltat dels animals quan es mengen entre ells”... el dia que passin l’Earthlings que mostra la crueltat dels animals humans quan usa tot tipus d’altres animals pel que li surt de la boina, en parlem.
La gent animalista no creiem en Walt Disney. Volem justícia. I per començar volem mostrar la veritat que ens amaguen i que no volem veure pq com diu el meu col·lega: “nos quejamos cuando somos víctimas, pero nunca verdugos”.
En llibertat sobreviuen els més forts (o no), però també els més empàtics i altres més coses (com ara els que tenen sort, els que s'espavilen, els que s'adapten...)
En captivitat no sobreviu ni déu baixat del cel.
Si vols veure crueltat de debò observa el que li passa a una vaca quan li arrenquen el seu vedell acabat de néixer per robar-li la llet a ella i fer-ne carn picada del seu fill.
Oportunitats d’escapar: 0.
Oportunitats de canviar la seva realitat: 0.
Oportunitats de ser explotada, maltractada, violada, utilitzada, manipulada, antibiotitzada, esclavitzada, robada, assassinada quan ja no produeixi el que el capitalista pretén treure d’ella: totes.
El docu està molt bé per contrastar la situació dels oceans a dia d'avui (que les coses de la destrucció van molt ràpid) i et proposo que busquis informació a la xarxa de les imatges que la BP pretenia que no veiéssim (pfffffffff) i que grups de gent que s’ha anat organitzant han passat als mitjans de comunicació gràfic mostrant balenes, dofins, aus, peixos... tots morts embalsamats de negre.
O que vegis documentals de com en alguns restaurants "de luxe" serveixen peixos amb un asterisc que informa que estan en perill d'extinció, i de com les piscifactories estan explotant encara més els mars i oceans pq per produir un kg. de peix en captivitat en calen 4 de peix lliure.
Oceans s’ha convertit en un bonic document històric de com va ser un dia el nostre món marí i el món d’altres animals lliures.
I si el vostre Déu ens va fer a la seva imatge i semblança, més val que no vingui.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
