El Cardener llisca corrent avall...com tantes vegades l’hi ho he vist fer ,acostant-me al meu destí incert...conscient que no hi he d’abocar el meu plor.
Torno a les arrels...a les meves arrels...i ara m’hi quedaré
Un viatge de tornada...per tornar a començar
I torno a les arrels que cada cop que retrobo s’alimenten de les meves llàgrimes
I torno a les arrels per tancar portes i aixecar el vòl...
Retornada a uns sòns,unes olors,uns colors...
Aquelles que vaig somiar compartir amb qui podia apreciar-les...
Mai ningú abans havia sabut apreciar-les.
Rebel,tallant velles arrels que qüasi van malmetre les originals però plorant noves arrels que fèien el camí més lleuger...
La mirada ferma i petits projectes de futur...però trista,insegura i adolorida.
...
I passejo pels carrers que em duien a l’escola...i malgrat els anys que han passat,la vella lleteria segueix allà al final del carrer...la cafeteria on prenia el tallat la srta.Amàlia cada matí que segueix a la cantonada...veig a mida que m’hi acosto infants innocents a la porta esperant el moment d’entrar,de gaudir amb els seus companys d’un retall d’estiu al cau sense llibres ni deures...ni els adoquins del carrer s’han mogut de lloc...
I caminant per aquests adoquins novament m’acosto a l’esperança d’una nova vida...
...basada en unes arrels.
Mai s'han de perdre les arrels Cebeta! Són les que ens sostenen i ens alimenten. Són fonst de vida i d'esperança..
Endavant les atxes! Que aquestes noves arrels t'aportin el que busques, el que anheles. Saba nova per a un esqueix nou, transplantat que creixerà amb força!
Molta sort en el teu nou test!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't