| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de quim_c
|
|
| |
De culpabilitats sentides
 divendres 16/juliol/2010 - 04:03  782  5
Surt de bon mati de casa i alhora d’agafar el cotxe el teu nebot et diu: “sents els meus!”....
- Quins “meus”?
- Goita un gatet!
- 2,3,4.....
Tanques el portal de casa entre el neguit del nano, marxes pensant com han arribat allà.
Nomes tornar a cassa tels trobes amagats entre les plantes, semblen famèlics així que vas a comprar pinso, es la teva bona acció del dia de la qual no mesures les seves conseqüències.
Passen els dies, com que no saps que fer amb ells envies missatges telefònics amb les seves fotos, mails..........els paios comencen a fer-te gracia, “el roce hace carinyo”, distreu que et mirin mentres et banyes a la piscina amb ulls de dir: “Que fot aquest boig”. Fins i tot comences a parlar o millor dit a monòlegar amb ells.
Decideixes anar a veure al Veterinari del poble. La conversa ja comença malament, el paio fa cara de conèixer l’historia..
-El problema es que la gent es duu aquí el gat, aquest campa a les seves amples, es troba a gats abandonats........
Com que no tens el dia, li espetegues la gran tautologia sofista...
- El problema no es aquest, de fet no hi ha gran diferencia en l’escala evolutiva entre gats i homes, clar que malgrat ser “racionals” nosaltres ho tenim fàcil, vas a la farmàcia demanes la píndola del dia després i si ens oblidem sempre podem avortar a costa de la seguretat social que té superàvit!. Condició sine quanon es dir-li als pares: “Em va agafar un calenton i no duia la gometa a sobre...per cagar-se!!”.......
El paio fa cara de no entendre res del que dius, aixi que deixes anar......
- Ho sento, tinc un mal dia!
De tornada a casa et sent malament, millor dit, culpable de no oferir un als felins un futur decent. I com que no es el teu gran dia vas recomptant altres vegades que et vas sentir culpable per impotència....
La parella que vas perdre simplement i malgrat estimar-la per que era impossible la convivència, la no parella a qui volies emparellar però no li podies oferir allò que ella necessitava, l’amic que no podies salvar del seu pou autodestructiu, l’amant que volies innocentment treure “del mon de les pedres”, el conegut que et demana feina entre llàgrimes i no li pots donar, la amiga a qui oferires resguard però no pots per acumulació de problemes per part seva i de neures per la teva.....el dia que volies ser mes pràctic i menys intel•ligent......
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
a casa dels meus pares
Friday, July 16th 2010, 12:32 PM
sempre hi habia gats,era el seu hotel,ni un era nostre,venien a menjar i dormir i a parir,a vaig llogada teniem una farmàcia veterinaria,que es clar venien pinso,pero la meva avia no estave per gastar diners amb pinso i els donaba les sobres del menja,i de gana no s´em va morir ni un eh???,sé perfectament que no parles del pinso,no jo tampoc,penso en el final del teu escrit i amb la meva avia,jo crec que aquests problemes ella no els tenia,i es que ara ens em tornat molt susceptibles a tot,i a lo millor no ens adonem que el mon continua girant,com sempre.
M´agradat molt el blog
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
