| |
Adéu Catalunya!
 dijous 15/juliol/2010 - 03:14  727  1
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’anyorança es mort.
Hermosa vall,
bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu.
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau.
Jo dic plorant a boscos i riberes
Adéu-siau.
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’anyorança es mort.
On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?,
més ai, més ai! on trobaré tes cimes,
bell Montserrat.
En lloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona,
que et posà Déu.
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’anyorança es mort.
Adéu germans, adéu-siau; mon pare,
no us veuré mes!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh! mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’anyorança es mort.
L'emigrant - Mn. Cinto Verdaguer -
|
Contactes
Registra´t
