| |
Agraïments
 dissabte 12/abril/2008 - 02:19  1334  0
Com m'ho faré per agrair-te tot el que fas per mi?
Tu, consellera de ma vida, companya incansable, que sense tu la mediocritat ompliria el meu món i les mesquineses de l'esperit farien ennegrir un cel infinitament bell.
Tu que em fas viure cada moment com si de l'últim es tractés, que m'empentes a quedar en bons termes amb el món.
El teu nom es el nom de la mort, i la consciencia de tu, fa que no em preocupi de les ombres del ego, perquè aquest moment pot ésser el final, i per això dono en cada moment, que en l'últim per a mi es converteix, lo millor que la meva ànima pot donar.
Tu que fas que cada obstacle sigui un enemic amb el que combatre ferament per tal d'assolir els meus somnis... i si en la batalla he de quedar, estaré ja en pau amb mi mateix, perquè ho he donat tot en el final moment.
No espero pas que entengueu les meves paraules en aquest moment, potser perquè la meva visió de la mort no es la mateixa que la vostra, perquè a vosaltres us han ensenyat a mirar d'escapar d'ella, i jo l'utilitzo com a la millor de les conselleres... Però aquest cop, aquesta carta, només està essent escrita per a ella...
Una salutació.
|
Contactes
Registra´t
