| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Manifestació de dissabte III
 dimecres 14/juliol/2010 - 04:53  674  9
Quan era més jove vaig arribar a la conclussió que havia de llegir un o dos diaris de Madrid per setmana. No perquè fossin millors que els de Barcelona sinó per veure com veien el món i Catalunya els espanyols. És un exercici que vaig fer durant força temps però, finalment, el metge em va dir que deixés de fer-ho sinó volia que em sortíssin pedres al fetge. Ja se sap que la salut és el més important.
Ara només compro diaris de Madrid el dia que ells han de reconèixer una derrota. Ja sé que fa mala persona però m’encanta observar i recrear-me en com se l’envainen. Nosaltres ens en tenim que envainar tantes i de tant grosses que penso que el dia que aconseguim que ells és fotin una hòstia val la pena fruir-ne.
Val a dir, és clar, que aquest gaudiment no va dirigit contra el “pueblo de Madrid” que és el més xulo del món sinó contra Madrid, capital de les restes d’imperi que encara ens té sotmesos per a vergonya i desgràcia nostra. Es com quan un ratolí observa i frueix d’una relliscada d’un gat.
Segons alguns mitjans d’incomunicació madrilenys a la manifestació d’ahir només hi vas assistir “cuatro gatos desquiciados”. Vale. Això vol dir que ahir al Passeig de Gràcia i a la Gran Via de les Corts Catalanes – que, segons ells, es veu que mai no havien existit perquè Catalunya mai no ha estat independent – només hi havia la meva família. Tres gates i un gat, exactament. I desquiciadets, sí, exactament amb Espanya, per què no reconeixer-ho?
Llegeixo a “El Mundo” que la manifestació fou una gran protesta contra el govern de Montilla. Cony! Ja sabem que aquest país som originals però que un govern presideixi una manifestació contra el propi govern, això deu ser la primera vegada que passa. Suposo que ho apuntaran al llibre del Guiness.
La senyora Cospedal diu que l’èxit de la manifestació no és una bona notícia per Espanya. Coi, gràcies, senyora Cospedal, no sap quan ens en alegrem! Però la pedra la van tirar vostès presentant el recurs contra un estatutet, ho recorda? Vostès han aconseguit que un mil.lió i mig de catalanistes sortissin al carrer i ens estimen tant que aconseguiran que aquest país sigui lliure. No és només que vostès siguin jacobins, és que són els jacobins més obstusos del món. Si no fos per les hòsties que hem rebut de vostès els hi estariem eternament agraïts.
En Llach llegeixo que diu que n’està fins els collons que cançons que va escriure fa 30 anys encara estiguin vigents. Naturalment, fa comèdia. Estic segur que li va agradar sentir l’Estaca cantada per un cor d’un mil.lió i mig de veus. Perquè fins i tot a mi, que sóc poc llachista, em feia patxoca. El que passa és que ja no sé si el que em de desestacar-nos o si bé hem de començar per estacar segons qui.
Aquest matí he hagut d’anar a buscar l’AVUI a cinc kioskos i, al que l’he trobat, era el darrer que tenien. Ojalà demà i demà passat i l’altre sigui igual. Que la catalanitat s’enlairi i que tot plegat no vagi prenent l’aire d’un miratge. No deixem que passi. PERSEVEREM!
I cantem amb Lluís – que no Félix – Millet i Joan Maragall “El cant de la senyera”, que espero que algun dia sigui l’himne del nostre país:
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
