| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
lila
 dimarts 13/juliol/2010 - 05:56  640  7
Mentre el professor anava explicant la relació entre l’epigenètica i la diabetis, els seus pensaments es diluïen en aquella tinta lila, el bolígraf lliscava sobre el paper i el record dels moments se li anaven amuntegant. Havien estat tres dies intensos, plens de detalls, de retalls de sinceritat, on cada dia era millor que l’anterior, on cada missatge li desvetllava sensacions noves.
Potser des d’aquell moment de transparència d’alta tensió, les coses havia estat molt més fluides, més fàcils, més naturals i més autèntiques. Potser la seva acció havia estat egoista, però al resultat havia estat molt positiu. Cada conversa era millor que l’anterior i cada moment d’absència el feia més imprescindible. La seva absoluta disposició l’afalagava a l’hora que la feia sentir injusta, perquè tot allò no era suficient per sentir més?
Fins i tot el gelat de mango tenia un altre gust... havien estat dies d’adolescència, de moments especials... i de continuïtat confusa... però realment inoblidables.
I tot d’una mentre tornaven a la seva oida les paraules del professor sobre la hiperplasia i la hipertrofia de les cèl.lues beta va somriure i va pensar que el que havia viscut era allà, era real i tot i que no sabia cap a on caminava aquells dies havia estat feliç...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
