| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
SOBRE LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE-ii
 dimarts 13/juliol/2010 - 04:28  656  8
I de Raimon, passem a Lluís Llach:
2
Ells són aquí, entre nosaltres
Ells són aquí, entre nosaltres,
potser en rostres innocents,
vora la mare que bressola
el seu infant, un sol naixent.
Ells són aquí entre nosaltres,
en la joia del carrer,
prop del llit on mor el pobre
què sols és ric per dir adéu,
vora del llit on mor el pobre
que es sap tan ric quan diu adéu.
Ells són aquí entre nosaltres,
desesperats al seu intern,
desesperats en l’esperança
que el seu demà arribi prest.
El seu demà, tenebra blanca,
on els seus ulls sanguinolents
disposen l’ordre de la vida
i de la mort si és convenient,
i de la mort si és convenient.
Ells són aquí entre nosaltres,
en la feblesa dels incerts
i en la feblesa esmolen dagues
i en la feblesa els fem valents.
Ells són aquí entre nosaltres,
amb la ignorància feta llei,
la seva raó el fanatisme,
brutalitat el seu poder.
Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?
A vosaltres ho pregunto
que sou amics, i que sou molts.
-Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som
Avui és un dia de joia per mi. Jo, que tant sovint sóc crític amb la societat catalana en general i en la societat civil catalana; jo, que he defensat el tacticisme i el possibilisme en la política catalana – el pujolisme, en definitiva – avui he carregat les piles al carrer i penso que potser sí que tenim prou gent per plantejar-nos el dret a l’autodeterminació amb tots els ets i uts.
La presidenta d’Omnium cultural, senyora Muriel Casals, en acabar-se la manifestació plantejava, crec, una pregunta equivocada. Preguntava que ara caldria veure què farien els polítics catalans davant la magnitud de la manifestació. Jo crec que la pregunta real s’ha de fer a la gent que ha sortit al carrer: nosaltres on som? Com és que hem trigat tant de temps a sortir al carrer a manifestar-nos? Nosaltres on serem? Més enllà d’assistir a una manifestació serem capaços de treballar cada dia per la catalanitat i per la independència de Catalunya?
Si la societat empeny, existirà una societat civil que també empenyerà; si la societat empeny, els polítics hauran de fer de corretja de transmissió d’aquesta societat perquè sinó la societat els farà fora.
Fins ara hem tingut una societat benestant, conservadora – en el sentit d’acomodatícia i refractària a qualsevol tipus de canvis i el canvi d’estat és un canvi molt important – i passiva que feia totalment justificable que Llach preguntès: “Però nosaltres on som?”; si nosaltres realment passem de existir a l’ombra a manifestar-nos i ser coherents, és possible que aquest país sigui independent molt més aviat del que ningú no hagués imaginat.
Si la manifestació d’avui només és flor d’un dia, si només és una reacció puntual davant d’una agressió ( una agressió que no és puntual, sinó que és atàvica, tot i que tingui puntes com aquesta sentència ), continuarem com fins ara. Anar fent i anar desfent. Una minoria de catalans plens d’autoodi molt cridaners ( als que els hi debem el favor que, de tant en tant, ens desperten dels llimbs ), una majoria pro-catalanista però bàsicament menfotista i una minoria majoritaria catalanista activa que lluita per l’alliberament nacional.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
siddharta |
Per a molts
Tuesday, July 13th 2010, 4:08 PM
per tot una generació, en Llach va ser, i representa, la banda sonora de la nostra adolescencia, pujant la Pica, el Pedraforca. el Cadí, el Puigsacalm, pintant el GR92, Sant Maurici ... i jo com molts d'altres, avui aquests records no els canvio per res !
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
