Sóc dels que estava empipat perquè la selecció espanyola anava superant les rondes de qualificació i apuntava com a guanyadora. Amb molt de gust hagués celebrat una derrota a vuitens de final. Els comentaristes de les televisions, les banderes a ls balcons, els càntics d'" ehhh viva Españaaaa", etc. m'anaven encenent cada dia una mica més i anava decorant-me d'un taronja encès. Holanda, Holanda, Holanda! anava cridant ja amb una certa desesperació.
Però vet aquí que aquest matí he llegit un magnífic article de la Patrícia Gabancho que ha posat una mica d'ordre a les emocions. perquè jo mai he estat d'entristir-me amb les alegries alienes. La Patrícia explica aquest sentiment meu, que segur que és força compartit amb molta gent. Hi posa serenor i pensament emocional.