| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
10 DE JULIOL DEL 2010: DE QUÈ SERVIRÀ AQUESTA IMMENSA MANIFESTACIÓ?
 dilluns 12/juliol/2010 - 03:18  652  7
1
Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.
Raimon
Un dissabte de juliol xafogós de juliol. Entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via hi ha entre 1.100.000 ( guàrdia urbana ) i 1.500.000 ( Òmnium cultural ) persones. Moltíssima gent. Gent que es manifesta contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que retalla l’estatut d’autonomia; gent que reclamem directament la independència del nostre país.
Tinc la sensació que Espanya s’esgota. Viu un moment en que ni sap ser democràtica i donar peixet al poble de Catalunya – perquè en realitat els estatuts d’autonomia, per amplis que siguin, només són peixet – ni pot treure l’exèrcit al carrer per carregar-se l’autonomia catalana que, en el fons, no tolera.
Ara bé: si Espanya s’esgota, si Espanya no és ni prou generosa per a que els catalans ens hi sentim còmodes ni prou forta per a destruir-nos com a poble, caldrà veure què és el que som capaços de fer els catalans. Jo vinc d’un partit que porta 30 anys intentant fer pedagogia, intentant donar la mà a Espanya sense renunciar a la pròpia catalanitat i, com deia Pujol l’altre dia en un entrevista, el balanç d’aquesta política és un gran fracàs: Espanya no ens vol tan com som.
Si Espanya no ens vol tal com som o bé decidim desempallegar-nos d’Espanya o bé decidim desempallegar-nos de la catalanitat. Ara bé: en realitat aquesta alternativa és falsa. Si mirem els pobles que hi havia a la península ibèrica a l’època prehistòrica i els que hi ha avui ens adonarem que són els mateixos. Han canviat els seus noms, han canviat les seves llengües, han canviat les seves lleis, han canviat fins i tot les seves costums, però els pobles són els que eren. O sigui que l’única alternativa real és desempellegar-nos d’Espanya.
Desempellegar-nos d’Espanya servirà, a més, per a que dos pobles germans, que comparteixen moltíssimes coses, deixin de tenir-se mania. Servirà per a que ens mirem amb respecte i admiració i no com ara que ens mirem plens de recels i d’odi. Però per a que hi hagi aquesta fraternitat primer cal que siguem lliures. Ningú no pot estimar aquell que l’esclavitza, a aquell que el menysté, a aquell que l’explota, a aquell que el té tancat a una presó injustament.
Espanya guanyaria la simpatia de molts catalans que ara l’odiem si entengués que no es poden tenir subjugats els pobles, si entenguès que cada poble té dret a decidir a quin estat vol pertànyer, que llavors, i només llavors, els catalans esdevindríem espanyols de debò. Mai no ho serem si mai ningú ens pregunta si ho volem ser.
Deia Ernest Benach, una vegada acabada la manifestació, que avui comença una nova etepa en la història política de Catalunya. A veure si es veritat, perquè la cosa està complicada. I les paraules se les emporta el vent. I les manifestacions, segons com, també.
La sentència del Tribunal Constitucional va perfectament bé tant al PP com al PSOE que han posat un morrió a l’autonomia catalana de manera que quedi trabada en el futur. Al PP – que pràcticament no té interesos electorals a Catalunya – se li ha deixat fer el paper de dolent: ell ha pensat que no tenia res a perdre a Catalunya i tenia mots vots a guanyar a la resta d’Espanya.
El PSOE ( PSC inclós ) ha fet el paper del policia bo, que és el més perillós, el més hipòcrita i el més fill de puta. Es el policia que et promet que respectarà l’estatut que surti del Parlament i després al Congrés dels Diputats te’l retalla sense contemplacions. I després de marejar molt la perdiu utilitza els seus magistrats al Tribunal Constitucional per a dictar aquesta sentència, que no hauríem d’oblidar que és bàsicament la sentència del sector “progresista” del Tribunal Constitucional. Per això que José Montilla i la gent del PSC hagi estat en la manifestació és un gran acte d’hipocresia i de cinisme; això no justifica l’intent d’agressió, és clar, però si una immensa i continuada esbroncada. Els socialistes i els populars catalans – en el paper de poli bo i poli dolent – són la quinta columna de l’espanyolisme a Catalunya.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
clic |
ai va!
Monday, July 12th 2010, 9:25 AM
on diu que diu que Convergència i Unió ja és independentista?
Persi no s'hi val fer malabars :D :D
Vaaaa home, assenyalar d'hipòcrita i cínic l'acte del PSC és assenyalar del mateix pecat les negociacions de Mas amb Zapatero per adaptar l'Estatut a Madrid, o també la política pactista dels governs de Pujol.
que la rauxa no ens entel·li els ulls, Persi, els polítics d'aquest país són com són i dubto que a hores d'ara, en ple debat de El Estado de Su Nación, Convergència i Unió es plantegi l'allunyament d'Espanya, quan precisament Mas va dir el que va dir després d'oferir l'abstenció al PSOE per afavorir la Reforma Laboral, i d'això fa molt poquet.
Evidentment Zapatero volia començar aquesta setmana del Debat amb el tema Estatut liquidat fent de dolent al PP, en això la publicació de la Sentència divendres va ser un ajut, i amb la victòria de la Roja diumenge.
Així dons, avui l'Estat de la Nación està de exultant i ja preparen l'escenari dels pactes post-properes eleccions al Congreso.
Com es fa una nova etapa amb el tics de sempre?
clicbesets
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
