| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Emocions capitals
 dilluns 12/juliol/2010 - 02:11  770  17
Es molt diferent viure les coses des de casa, que anar a viure-les a la capital... i si aquesta vegada, la de comarques ha passat el cap de setmana a Barcelona. I de fet he passat per un bon bany de realitat.
Dissabte 10: sortim d’Olot i quan ens acostem a bcn ja veiem cotxes amb estelades i senyeres, es comença a notar que estem al inici d’un moment molt significatiu i especial.
Deixem el cotxe a una entrada de bcn i amb metro baixem a diagonal, nomes sortir de la boca del metro i aixecar els ulls, la quantitat de gent, cantant i cridant per la independència ja fa que l’emoció sigui quasi incontenible. El primer cant dels segadors... i al cap de quasi una hora, ens posem a caminar pels laterals del passeig de gràcia.... Al costat gent de tot tipus, lliures de sospites de radicalisme, famílies, avis, gent jove....
A la cruïlla amb gran via uns brètols cremen una bandera espanyola immensa, no calia, estava segura que si les càmeres ho filmaven seria de les coses a les que s’acollirien per desmerèixer el que allà estava passant...
Arribada a Tetuan, era com si no volguéssim acabar.... la gent estava allà aturada, cridant independència... i cantant una i altre vegades els segadors... Molta emoció.
Al final de tot, una sensació estranya... al cap de tots hi voltava el “i ara què” esperant sentir les declaracions dels polítics l’endemà..
A la nit, debat a T5 on el que van destacar va ser “l’agressió” a Montilla, jo vaig veure les imatges i em va semblar més que res que l’increpaven.... però allà no tenien on agafar-se.
La frase de’n Lluís Llach “n’estic fins als collons que cançons que vaig escriure fa 30 anys encara siguin vigents i es puguin cantar com a reivindicació” certament l’estaca la vam cantar un parell de vegades al llarg del recorregut...
Diumenge 11
Despertar amb la sensació d’haver-hi estat... moment històric no ho se...ja en van 3 de manifestacions pel dret a decidir... i de moment estem allà mateix que a la primera...
Frase d’en Carod “govern de concentració” tant de bo es deixin les poltrones de banda i es concentressin ja no se si en el camí de la independència però si més no en el de la dignitat i hi hagués un projecte clar i unitari... la dignitat d’un país sense estat...
Dia tranquil, l'avui s'havia esgotat en poques hores, vam llegir el periodico, boniques fotos i articles acceptables.....I en arribar el vespre, ja havíem decidit d’endreçar-nos aviat, per no veure l’espectacle que segurament es prepararia.... el nacionalisme amb estat va sortir al carrer, molt diferent de dissabte a la tarda, allò era un nacionalisme sense estat intentant reclamar uns dret d’altra banda inalienables...
Les banderes espanyoles inundaven els carrers... si mes no de sants que era per on estàvem situats, de camí cap a casa, veiem munts de gent amb samarreta de la roja i banderes espanyoles que brandien amb ira, agressivament. Els cotxes i les motos duien grans banderes mentre feien sonar el seu claxon amb força. Suposo que es normal, es de les poques vegades que les poden treure al carrer i fer veure que darrera d’un sentiment nacional clar i rotund, hi ha un suport a un equip de futbol
No podia sentir res més en ràbia, barrejada amb enveja... Jo no hi tenia selecció en aquest mundial, ja ho vaig dir fa dies....
Llavors vam passar per plaça espanya, la gent es concentrava com un formiguer... i vaig pensar que el dia que el pp es decideixi a convocar una mani a bcn a favor de l’estat espanyol, seran molts més que nosaltres el dissabte... Altre cop el pessimisme, la sensació que no hi ha res a fer, res que no sigui un atac de valentia.... i de valents en queden pocs...
I ja no cal dir tot el que vaig sentir amb el gol d’Iniesta....i el final del partit, altra vegada llàgrimes, però no de emoció de ràbia, de ràbia perquè ningú m’ha de dir el que soc, i el que he de sentir.... I davant la pregunta "tu series capaç de morir per la indepèndencia de catalunya? que en va fer algú el dia abans.... en aquells moments vaig pensar que si sabés que al final seriem un estat independents doncs potser si.... bé que hi ha gent que mor pel tabac, l'alcohol o les drogues... no seria molt més digne? Acabarem morint igual, i potser demà...
Certament a bcn les coses es viuen d’una altre manera....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sulkygirl |
*****
Monday, July 12th 2010, 4:49 AM
Anims erràtica! A mi em va passar bastant el mateix ahir. Després de la pujada d'autoestima catalana de dissabte, ahir plaff: banderes espanyoles, claxons i celebracions de la roja. I els amics em deien tranquil·la dona, mira que el Pujol i el Xavi han tret la senyera i l'estant petonejant! Doncs a mi em dolia, semblava que tot l'ensomni i l'esperança de dissabte hagués quedat engolida per tota aquella celebració de la roja. I no coincideixo amb vosaltres: he vist imatges i molta gent va sortir als carrers a celebrar-ho: a qui li agrada el futbol i és del Barça, per molt que li agradi el joc d'Espanya-Barça i que hagi guanyat, no surt al carrer onejant una bandera espanyola (i després diuen que els nacionalistes som nosaltres!). Quin cap de setmana més contrastat, però jo vull creure que si, que algun dia tindrem selecció pròpia i potser un estat propi!
|
|
siddharta |
Anem a pams
Monday, July 12th 2010, 4:44 AM
Al principi del mundial, es podien veure banderes de tot el món penjades als balcons, especialment els barris més cosmopolites com el BORN i GRÀCIA. En general, molt general, les banderes espanyoles les senten, com l'ús i abús del castellà, els dos extrems de l'estratificació social de BCN.
I finalment, crec que ahir el Barça va jugar molt bé i si jo fos madrilenya em sentaria humiliada. Per mi com si es volen posar la samarreta del Senegal, del Camerún o d'Austràlia, jugava el Barça; allò no era un equip representatiu d'Espanya ! Per favor !
|
|
TomasM-Porta |
Missenyora, no defallim...
Monday, July 12th 2010, 4:19 AM
No te el mateix valor una manifestació rotundament política que la celebració d'una victòria esportiva.
Si hi hagués una selecció catalana la majoria dels catalans anirien amb la selecció catalana, de la mateixa manera que la gran majoria dels catalans són del Barça i no de l'Espanyol.
El problema que tenim els catalanistes és que, primer, hi ha catalans que diuen, que ja que no juga Catalunya, qui més els representa és Espanya ( s'ha de tenir en compte que la gran majoria dels jugadors són del Barça ) i, segon, que Espànya avui és un equip guanyador ( si a Espanya l'hagués eliminat Ghana, la cosa seria força diferent ).
De tota manera, ara mateix al programa de'n Cunií diu que la majoria dels catalans volia que perdés Espanya ( el 60% ).
En el fons, saps perfectament que el Barça ha guanyat el mundial...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
